La perifèria de la perifèria

Article d'Aquil·les Rubio. Militant d'Endavant (OSAN) Alacant
Publicat a L'ACCENT 225  
  

Mals vents corren per Alacant. Les diputes entre les diferents faccions de la burgesia estan situant la ciutat, i el seu entorn més pròxim, en la perifèria de la perifèria. Al llarg dels darrers anys, en època de grans inversions públiques, la provinciana burgesia alacantina veié una enorme oportunitat de negoci. El sector bancari s’abocà de ple a la promoció urbanística. Ja sabem què ha passat amb la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània, rescatada amb fons públics i venuda per quatre xavos al Banc de Sabadell, que amenaça amb acomiadaments i amb la defunció de l’Obra Social. Els mitjans i xicotets constructors entraren en una espiral especulativa que els ha portat a la desaparició. Les conseqüències: milers de paletes a l’atur, promocions inacabades, solars abandonats, i grans comptes corrents a paradisos fiscals. Els més beneficiats, però, han estat els grans constructors. Ells, i els seus apèndixs governatius (consellers, regidors, alcaldes, ministres) projectaren la construcció de grans infraestructures sense cap més sentit que el seu propi enriquiment. Sense cap visió estratègica sobre les necessitats i el model de ciutat; sense cap rigor pressupostari que promoguera l’estalvi i la contenció (que tant ens demanen ara a les treballadores). Així, s’han afartat de milions, i ens deixen carreteres, trens, i aeroports inútils.

La nova terminal de l’aeroport de l’Altet es va inaugurar el 2011, i va costar 380 milions d’euros. Arran de la seua inauguració, s’han tancat les dues terminals existents, la segona d’elles inaugurada el 2007, i que eren suficients per a acollir els 9’5 milions de passatgers anuals. Amb la decisió de Ryanair de cancel·lar 31 rutes, i amb 2’5 milions de passatgers menys, tenim a l’Altet dues terminals tancades i una nova de trinca infrautilitzada.
Al port, les coses van de mal borràs; diferents companyies consignatàries acaben d’aprovar diversos ERO, i la freqüència dels vaixells a Orà s’ha reduït dràsticament de cara a l’estiu. El port d’Alacant està mort: no hi ha passatgers per a la única línia permanent (Alacant-Orà) i no hi ha mercaderies que arreplegar: la indústria de les comarques alacantines ha desaparegut. Així, la principal companyia transportista, Acciona, ha decidit tancar les seues oficines i traslladar la totalitat de les seues operacions a València.

El 2007 s’inaugurava, també, la segona circumval·lació de la ciutat, una nova autopista de peatge que ha destrossat diversos paratges de la comarca de l’Alacantí i per la qual transiten a penes 5000 vehicles diaris. La construcció de la nova estació d’autobusos ha suposat un notable descens en el nombre de viatgers, ja que es troba situada en una zona mal comunicada amb el centre urbà, fent una autèntica odissea l’arribada a la ciutat de la incauta viatjant.

Mentrestant, i per a superar la crisi capitalista, els grans constructors continuen capficats en els vells projectes. Així, pressionen el Ministeri de Foment per finalitzar quant abans les obres de l’AVE, que ajudaran a mantenir els seus nivells d’ingressos, deixant de banda la possibilitat d’integrar-se en el corredor mediterrani. Han de triar i, com sempre, prefereixen els diners fàcils.

Compartir: