La mobilització unitària de l'Esquerra Independentista marca la Diada. Un Onze de Setembre que veu créixer la participació en les manifestacions.

Barcelona

Al voltant de 5000 persones assisteixen a la manifestació unitària i als diferents actes organitzats per les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista (Endavant, Maulets i CAJEI), per la Diada de l’11 de Setembre a Barcelona commemorant el setge de Barcelona de 1714.

     

Creixement de l'independentisme

La manifestació unitària que es va realitzar a la tarda, convocada per l’Esquerra Independentista, va congregar unes 5000 persones. En la que ha estat la manifestació més concorreguda de la Diada arreu del país. En acabat, s’ha realitzat un acte polític on van participar les diferents organitzacions convocants.

En aquest acte van parlar conjuntament els col•lectius juvenils Maulets i CAJEI, donant pas, seguidament, a un membre de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP); en acabat ha realitzat el parlament final un membre d’Endavant, el qual també ha llegit el manifest conjunt de l’Esquerra Independentista per la Diada de l’11 de Setembre a Barcelona.

     

 

"Només depèn de nosaltres"

La irrupció de les CUP en l'escenari electoral català i la necessitat d'aprofundir el treball unitari marcaren les intervencions. «Si alguna cosa ha canviat el darrer any en les CUP i l'esquerra independentista en general -afirmava Quim Arrufat en nom de les CUP- és que ara som un moviment polític que genera una esperança enorme de transformació, y no podem fallar davant aquesta esperança. Som l'esperança que ha de fer fora als traïdors dels que parlava en Xirinacs». També remarcà que "Hem de recuperar el carrer, som fills de les mobilitzacions que no s'han fet en despatxos".

Es va criticar també als partits polítics principatins que es reclamen catalanistes, especialment a CiU i ERC. Joan Sebastià Colomer, d'Endavant, en nom de les organitzacions de l'Esquerra Independentista convocants, es mostrà escèptic davant la proposta de referèndum que ha fet ERC per al 2014: «L'actual Estatut ens motra els límits que Espanya està disposada a tolerar. Per la via d'acatar el marc legal actual els Països Catalans mai aconseguiran convertir-se en un Estat amb l'aval de la Unió Europea» i recordà que només depèn de les classes populars catalanes l'assoliment de la llibertat. Colomer també criticà durament les falses expectatives al voltant del paper de la burgesia catalana, recordant les recents paraules d'un dels seus portaveus, Duran i Lleida, en el sentit que a ells "la independència no els interessa!". En aquest sentit remarcà  "Mai no tirarà endavant un procés sobrianista si hem d'esperar que la burgesia l'impulsi". Finalment proclamà que  "Com va dir Xirinacs, també volem deixar de ser esclaus i construir uns Països Catalans lliures"

Per altra banda, al matí es van realitzar diferents actes. De bon matí, es va fer un homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat per la policia espanyola, organitzat per la CAJEI, que també realitzà un acte al Fossar. Tot seguit, al Passeig del Born, es va dur a terme el tradicional acte polític de Maulets, el qual va donar pas, seguidament, a la també tradicional manifestació per l’amnistia pels presos i preses polítiques, convocada per Rescat que enguany ha tornat a ser concorreguda per més de 1000 persones. En acabat, s’ha donat pas a una botifarrada popular de Maulets. Tots els actes s’han caracteritzat per una gran afluència de gent.

        

Cal destacar, també, al matí, la forta xiulada i escridassada amb què nombrosos independentistes van rebre la delegació d'ERC al Fossar, enmig de l'aprovació general dels presents, que els recriminava a seva política sotmesa al PSOE i la seva renúncia als objectius independentistes amb la plena assumpció del marc autonòmic.

Lleida

Com cada any, a Lleida la Diada començà amb els actes al Roser, l'Esquerra Independentista convocà a l'ofrena del matí en l'Històric edifici. Enguany, el dia 11 de novembre, es compliran 300 anys del dia en que les tropes borbòniques (castellanes i franceses) comandades pel borbó Felip V, un personatge d’infaust record per als Països Catalans, assaltaren i prengueren el control definitivament de la ciutat de Lleida, després d’un intens i sagnant setge que culminà en saqueig, repressió i fins i tot en crema part de la ciutat.  Així, el Casal independentista L'Ocell Negre, Assemblea de Joves de Lleida i la CUP de Lleida, convocaven enguany els actes amb el lema "300 anys després, construïm un futur de llibertat, independència i socialisme".

Al migdia, unes 200 persones participaren en la manifestació, que començà a la Plaça de la Paeria i acabà amb la lectura del manifest dels convocants.

Reus

(Font: pobleviu.org) Una cinquantena de col·lectius s'havien adherit a la convocatòria de l'Esquerra Independentista del Camp. Amb aquesta manifestació es pretenia plantejar el debat sobre la necessitat dels pobles i comarques del Camp d'organitzar-se per anar teixint una xarxa que estigui amatent al dia a dia i tingui la capacitat de debatre els problemes comuns per construir alternatives que respectin la nostra identitat, el territori i la societat amb un horitzó clar: l'alliberament individual, social i nacional dels Països Catalans dins un món de pobles lliures i socialment just.

  

Els temes que més marcaren la manifestació d'enguany foren la destrucció del territori i l'especulació urbanística, així com l'anunci de la commemoració dels 300 anys d'ocupació espanyola al Camp que es compleixen el 2008. En l'acte final es realitzaren dos parlaments al costat d'on durant el matí s'havien realitzat les ofrenes florals els col·lectius de la capital del Baix Camp. El primer, a càrrec de Josep Maria Martorell de l'Assemblea d'Endavant de Tarragona en nom de l'EIC, consistí en la presentació de la campanya "Gent del Camp! Aturem l'ofensiva del ciment" que s'inicià ahir coincidint amb la Diada i que es desenvoluparà al llarg d'aquest curs fins a la propera Escola d'Estiu al juliol de 2008. En acabar, l'Assemblea de Maulets del Baix Camp feu destruir una excavadora de cartró com a símbol de la lluita contra l'especulació urbanística i la destrucció de les nostres comarques.

 Gerard Nogués, membre del Casal Popular La Turba, que enguany compleix el 10è aniversari, i regidor a l'Ajuntament de Valls per la CUP, llegí el manifest unitari dels moviments socials del Camp.

Girona

La manifestació convocada des de l'Esquerra independentista per la CUP de la ciutat, Maulets, i el Casal el Forn, aplegà més de 3000 persones que van recórrer els principals carrers del centre de Girona, en la manifestació, a més de fer sentir la reivindicació de la independència dels Països Catalans, es cridà a participar en les protestes anunciades per la visita del Rei a Girona del dia 13. Abans de la marxa, a les set de la tarda, hi havia hagut l'acte polític, i durant tot el dia, activitats reivindicatives que comptaren amb una bona assistència.  Hi hagueren diferents intervencions de representants de moviemnts com la lluita contra la MAT, la plataforma de suport a Núria Pòrtulas, Maulets o la CUP de Girona

La marxa va finalitzar amb un concert on a més de les actuacions, membres de Rescat van demanar l’amnistia dels presos polítics catalans. Després de la lectura d’un manifest que cridava a la desobediència i a la insubmissió, un grup de persones va cremar una bandera espanyola i una altra de francesa. També es cremaren banderes a Lleida i a Barcelona.

Dies previs

En els dies anteriors l'Esquerra Independentista havia protagonitzat els actes previs de la Diada en nombroses localitats, és el cas dels actes organitzats a localitats com Vilafranca del Penedès, Gràcia, Vic, Terrassa, Sabadell,  Sants, Cervera, o Ogassa, entre altres.