Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 28S, dia internacional per la despenalització de l’avortament

Fem dels Països Catalans referents en drets sexuals i reproductius
A cada atac… més feminisme!

Davant de l’ofensiva global contra els drets sexuals i reproductius volem fer dels Països Catalans un referent en la seva defensa. Davant de cada atac, no només resistim, sinó que decidim avançar en drets. A cada atac més feminisme.

Aquest 28S volem anar més enllà de la defensa del dret a l’avortament. Perquè el dret a l’avortament és un element indispensable en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones, com a garantia de la nostra autonomia a l’hora de prendre decisions amb relació a la nostra sexualitat i cos. La defensa a interrompre voluntàriament el nostre embaràs de manera universal, gratuïta i lliure és també la defensa d’una proposta feminista transformadora que confronti el sistema capitalista patriarcal.

Noticies actuals com la negativa dels jutges de la Cort Suprema dels Estats Units al dret constitucional a un avortament segur i legal suposa un atac flagrant a l’autonomia corporal i la sexualitat de les dones. Un exemple més de la creixent presència de forces i discursos explícitament reaccionaris i masclistes a nivell internacional. A l’Estat espanyol l’amenaça latent d’un govern d’extrema dreta i l’expansió dels seus posicionaments antifeministes difosos des de tots els seus mitjans suposen un perill real contra els drets sexuals i reproductius de les dones dels Països Catalans. I no és només l’amenaça de l’extrema dreta la que confronta amb els nostres drets; sense anar més lluny la Generalitat de Catalunya continua finançant la Fundació Pro-Vida de Catalunya, una de les entitats de referència a Catalunya en el lobby que s’oposa al dret a l’avortament. El col·lectiu forma part del Foro Español de la Família, que a l’Estat espanyol ha liderat mobilitzacions per exigir la derogació de la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs i que també és contrària a la llei de l’eutanàsia.

En el cas de l’avortament tot i ser un dret legalment garantit aquest no es garanteix de manera real i equitativa. Als Països Catalans no s’ha integrat la totalitat de la pràctica de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) als centres sanitaris públics. No s’ha acabat amb la dinàmica de realitzar-les a la sanitat privada i una part important de les IVE s’estan externalitzant a centres privats.

Durant tots aquests anys als territoris rurals les dones es veuen obligades a fer molts quilòmetres per poder exercir el seu dret a interrompre el seu embaràs. Tot plegat ha generat greus desequilibris territorials, ha permès un negoci encobert a la sanitat privada, ha possibilitat un pervers greuge classista i ha vulnerat el dret de les dones a ser ateses a la xarxa sanitària pública. Una problemàtica que s’ha aguditzat amb l’objecció de consciència de moltes professionals, avalada, si no fomentada, pels patronats dels centres sanitaris on, en la majoria de casos, hi és present l’església.

Tal com plantejàvem però la defensa dels drets sexuals i reproductius va més enllà de la defensa del dret a l’avortament. Volem que els Països Catalans siguin la punta de llança també en la defensa del accés a una educació sexual que ens permeti prendre decisions informades sobre allò que ens afecta, així com l’accés als diferents mètodes anticonceptius i als productes menstruals.

Sabem que a través de l’organització i la mobilització, les lluites per garantir el dret a l’avortament també avancen allà on avança el moviment feminista, sent exemples recents Argentina o Colòmbia. Sense anar més lluny, a partir de la denúncia de les mancances en el sistema públic català per part del moviment feminista i l’Esquerra Independentista, s’ha aconseguit garantir l’accés a aquest dret a més territoris. Aquest és el camí. Ho farem com vam fer-ho oposant-nos a la Llei Gallardón que volia limitar la nostra capacitat d’avortar lliurement o aconseguint victòries com a Manresa o a les Terres de l’Ebre.

Per això, i davant d’aquesta ofensiva contra l’avortament, i els drets sexuals i reproductius, és urgent construir un horitzó que faci dels Països Catalans un referent en la seva garantia. Això passa per anar més enllà de defensar-nos contra la reacció conservadora per no retrocedir. Passa per introduir el feminisme a les aules, a la xarxa de sanitat pública, a les llars, a les nostres relacions i als carrers. Passa per treure les nostres vides i els nostres cossos del control d’empreses i institucions reaccionàries. Passa per acabar amb el capitalisme patriarcal i construir el socialisme i el feminisme als Països Catalans.

A cada atac respondrem amb més feminisme.