Comunicació

[Home, Barcelonès] I ja van 11 anys. Des de 2005 que treballo al mateix sector, fent més o menys la mateixa feina. A primera vista, hauria de semblar quelcom del què estar-ne content i satisfet donat els temps i comparat amb l’estat del jovent i post-jovent condemnat a la precarietat i l’atur. Certament, tinc gairebé Seguir llegint «I ja en van 11»

[Dona, Maresme] Envellir i morir és una inquietud universal que ens condueix a la inexorable recerca de l’eterna joventut. A l’antiguitat, valerosos cavallers eren capaços d’emprendre viatges llargs i arduosos per trobar fonts i marmites, o homes de fe s’atrevien a indagar en la química inorgànica, aka alquímia, aspirant a destil·lar l’elixir de la vida. Seguir llegint «Toxina botulínica, l'eterna joventut»

[Home, Bages] La precarietat laboral en la meva vida va començar en la primera feina que vaig tenir. Una d’aquestes d’anar casa per casa amb una revista a vendre productes diversos, en la que el sou que reps el marca  les vendes aconseguides. La veritat es que no recordo exactament el temps  que vaig estar-hi, Seguir llegint «Merda de vida laboral»

[Dona, Bages] Vaig començar a treballar amb 16 anys en un “xiringuito”. Jo estava molt contenta, era la meva primera feina i me l’havia aconseguit sense l’ajuda dels meus pares. Quan em van dir què cobraria em va sembla molt i encara estava més contenta. Va ser quan vaig firmar el contracte que em vaig Seguir llegint «L'explotació laboral, el sexisme i el món de la restauració»

Mai he tingut res fàcil i sempre m’ha tocat lluitar per aconseguir qualsevol cosa. Vaig estudiar batxillerat per després accedir a la universitat i cursar la llicenciatura d’Història, atret per la idea que per entendre el present cal conèixer el passat, les seves dinàmiques i els seus contextos. Des de sempre he hagut de treballar Seguir llegint «La hipocresia de la universitat»

Dins de les jornades, Estimam com volem, en motiu de la diada de l’orgull LGTBI. A les 19h. Trivial LGTBI A les 20h. Concert d’Ana Martí

[Home, Bages] Per mi, l’accés a l’habitatge és una de les necessitats convertides en problemàtiques socials que més he relacionat amb l’explotació i opressió viscuda deguda al sistema, al mode de producció capitalista patriarcal. Els elevats preus de l’habitatge, tan de compra com de lloguer, m’han situat des de fa anys en el següent panorama: Seguir llegint «Okupar per no caure en la sobreexplotació laboral ni en la precarietat social»

[Dona, Barcelonès] Després del batxillerat vaig estudiar un cicle formatiu de grau superior en realització multimèdia. Des que vaig començar a treballar, als 16 anys, fent classes particulars i cangurs, com moltes joves, fins a l’actualitat, he treballat d’auxiliar administrativa, recepcionista, cobradora, pizzera, repartidora de pizzes, becària de disseny, dissenyadora gràfica, tècnica d’imatge i cambrera. Seguir llegint «Més enllà de la precarietat laboral»

[Dona, Baix Llobregat] La quota mínima d’autònoms a l’Estat Espanyol és de 267,03€ mensuals. La majoria d’autònomes dels Països Catalans ens trobem en una situació d’autònomes dependents o falses autònomes. Som aquelles que depenem únicament d’una empresa o client a qui li fem una factura cada mes i amb qui hem pactat unes condicions laborals Seguir llegint «Les autònomes també som classe treballadora»