“Cal separar el dret a vot de la definició de democràcia”. Amb aquesta sentència va respondre l'historiador Abel Caldera la pregunta “Eleccions igual a democràcia?”, la qual era el títol de la xarrada que va realitzar el darrer divendres 18 de novembre al Centre Social Terra de Benimaclet. Aquest acte formava part de les Jornades Li diuen democràcia… i no ho és, organitzades l'Esquerra Independentista de València -entre els responsables hi havia l'Assemblea de l'Horta d'Endavant (OSAN)- per reflexionar sobre l'error que suposa confondre el dret a vot amb l'existència d'una vertadera democràcia.
Segons explicà Caldera, qui a més d'investigador és membre del consell redactor de L'Accent, fou impulsor de la CUP de Berga i va militar en Maulets, l'efectivitat democràtica del dret a vots en els estats liberals és una creença molt estesa entre amples capes de la població, cosa que fa que siga molt difícil de plantejar altres models de representació política. Tanmateix, quan es van instaurar els estats liberals, aquest dret estava restringit a les classes benestants, i el sufragi universal hi arribà molt més tard.
Al seu parer, per tal que un sistema electoral tinga èxit cal que aquest incloga la màxima quantitat de gent sense que trontollen les seues bases. Per això hi ha diferents models amb diversos graus de proporcionalitat. Major proporcionalitat no significa, tanmateix, més democràcia. El més proporcional, afirmà, és el d'Israel, ja que aquest busca integrar els diversos orígens de la colonització jueva de Palestina, i no per això es pot considerar com a democràtic.
D'altra banda, l'historiador destacà que només a cinc estats al món hi ha la possibilitat de revocar els càrrecs electes: als Estats Units, el Canadà, Suïssa, Cuba i Veneçuela. Els tres primers es van conformar sense la tutela d'una monarquia, mentre que els dos últims tenen engegats sengles processos revolucionaris. Aquesta realitat serveix per a il·lustrar la poca qualitat de la nostra democràcia.
Finalment, Caldera apuntà que en la majoria de sistemes electorals occidentals el vot tendeix a ser conservador, entre d'altres raons perquè els mecanismes d'elecció condicionen el vot (les possibilitats d'obtenir representació a les institucions, per exemple) i per una sèrie de canvis produïts a llarg termini en l'estructura social i en el cultura política, com ara el triomf de l'individualisme i de la cultura de la classe mitjana; uns canvis que, òbviament, no han estat el resultat d'una decisió popular.
La xarrada, que va estar complementada amb moltes dades i exemples pràctics, va generar, a més, un ric debat en què es reflexionà al voltant del paper que han de jugar les CUP a les institucions.