Les organitzacions de l’Esquerra Independentista anuncien els actes per la Diada Nacional de Catalunya de 2025 sota el lema “EL COMBAT ÉS SEMPRE ARA”
Aquest 11 de setembre, des de l’Esquerra Independentista cridem a organitzar el combat. El combat contra qui? Contra el projecte espanyol als Països Catalans, que només porta misèria, destrucció de la terra, persecució de la nostra cultura i la nostra llengua i cap perspectiva d’un futur digne i en llibertat per al poble treballador català.
Aquest darrer any hem viscut exemples devastadors que mostren el projecte de l’estat espanyol per al país: la tragèdia de la dana a l’Horta Sud i la Ribera o dels incendis a la Segarra o als Ports s’expliquen pel model econòmic que ens imposen, basat en l’espoli del territori i de les classes populars que hi vivim. Un model basat en el turisme, els macroprojectes més o menys disfressats de transició verda, l’especulació i el rendisme. El nou anunci de l’ampliació de l’aeroport del Prat és la darrera proposta sense sentit d’un govern que sembla no tenir en compte ni la tensió generada pel turisme, que ens expulsa de casa nostra i ens condemna a feines de misèria, ni l’emergència climàtica que exigeix la valentia de prendre un rumb radicalment diferent a l’actual.
També ha quedat clar quin és el projecte de l’estat espanyol per al nostre país quan han tornat a prémer l’accelerador per arraconar la nostra llengua i la nostra identitat nacional. A Catalunya, el PSC maquilla les seves polítiques de moderació, però persegueix el mateix objectiu que PP i Vox a la resta de territoris sota ocupació espanyola. I en això, la resta de partits s’han mostrat completament subordinats a la lògica espanyolista: ni l’han combatuda mentre eren al govern, ni molt menys ho fan ara.
Aquest any hem vist, també, quin és el projecte de l’estat espanyol per al món. L’hem vist amb la seva hipocresia respecte la mostra més sagnant de l’escalada bèl·lica on ens duu el capitalisme, que és el genocidi perpetrat fa gairebé dos anys a Palestina: amb una mà, diuen defensar-la, però amb l’altra, continua el negoci d’armes amb Israel i tanquen files amb l’OTAN. Perquè el problema no és si un 2 o un 5 de pressupost, el problema és continuar dedicant un sol euro a una maquinària de guerra que no aporta absolutament res més que mort i pobresa a la classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu.
I mentre ens envolten la crisi climàtica, la dificultat d’arribar a final de mes, les sirenes de la guerra i un genocidi a l’altra banda del Mediterrani; mentre es produeix un desnonament cada X minuts, mentre diàriament patim catalanofòbia, mentre moren les treballadores al seu lloc de feina a causa de les condicions que ens imposen, mentre es dona barra lliure als discursos masclistes, racistes i lgbtfòbics, qui està a l’alçada, com sempre, és el poble organitzat. És qui ha donat resposta a la dana, qui ha defensat les nostres cases dels rendistes, els jutges i els policies, qui porta centenars d’accions i manifestacions per la fi del genocidi a Palestina, qui frena l’espanyolisme cada dia des de cada indret del pais, qui atura l’extrema dreta als carrers. Perquè mentre que vivim en un conflicte permanent, el govern d’Illa, en canvi, fingeix que tot va bé, que tot està tranquil.
La desescalada del conflicte nacional i l’oasi de normalitat de Salvador Illa no poden amagar que el combat continua. I continuarà mentre segueixin aplicant l’agenda política de l’estat espanyol, al servei de l’oligarquia, perquè és aquesta la que ens ofega com a poble. Mentre no puguem pagar un lloguer amb normalitat, no hi haurà normalitat. Mentre no puguem parlar la nostra llengua arreu, no hi haurà normalitat. Mentre no puguem caminar tranquil·les si no som blanques, no hi haurà normalitat. Mentre no puguem avortar a tot el territori, no hi haurà normalitat. Mentre no puguem treballar sense posar en risc les nostres vides, no hi haurà normalitat.
És per això que la falsa pau social del govern Illa no és més que una ficció i, més d’hora que tard, anirà esclatant. Per això l’esquerra independentista cridem al combat, que és sempre ara, i no a esperar escenaris futurs. A un combat per enfortir els espais de mobilització, a l’organització de base, a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, als espais d’unitat i lluita contra el poder, que són els espais que construeixen la nostra catalanitat. Sabem com fer-ho: ho hem vist en la resposta popular a la dana, en les mobilitzacions per la baixada dels lloguers o en les manifestacions per la llengua, antiracistes o feministes. Això és el que ens permetrà tenir la força per als combats posteriors, i no dependre de ningú per a lliurar-los.
I això és al que ens comprometem com a Esquerra Independentista: a lluitar, a prendre el nostre lloc, i a fer de cada conflicte una trinxera de lluita. A construir un bloc d’oposició de classe i nacional, un projecte independentista que confronti amb la misèria i l’espanyolisme als quals ens volen relegar dia a dia.
Enfortim un independentisme que confronti també aquells que es diuen independentistes però no tenen més projecte que el reforçament de l’estat. Perquè l’autoritarisme que defensen la dreta i l’extrema dreta reforça les eines repressives de l’estat que ens oprimeix, i perquè el seu projecte de catalanitat xenòfoba ens treu tota possibilitat de construir un futur de sobirania per al nostre país. Combatrem l’extrema dreta catalana i tots aquells que li donin suport. Aquesta és l’única manera de defensar un futur de llibertat per als Països Catalans.
Enfortim un independentisme que recuperi el millor d’ell mateix: la lluita per la sobirania plena, de classe, nacional i de gènere. Que es nodreix de totes aquelles persones i les seves lluites, que posen el seu gra de sorra per defensar els interessos col·lectius contra el capitalisme i els aparells de l’estat. Que es dibuixa de punta a punta del territori, en català, i de la mà d’un poble treballador de diversos origens. Que és plenament conscient de com costa aconseguir victòries, i per això en comptes de rendir-se o de conformar-se amb molles, persisteix. Que no espera a demà, sinó que sap que el combat és sempre ara.