Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 25N, dia internacional contra les violències masclistes.

Als Països Catalans l’ofensiva reaccionària i l’antifeminisme creixen de la mà de l’extrema dreta. Les institucions instrumentalitzen el feminisme per modernitzar la seva imatge, alhora que mostren la seva incapacitat d’acabar amb les violències masclistes. Les empreses converteixen el feminisme en una operació de màrqueting per augmentar beneficis, a costa del treball de milions de dones explotades. Els governs manipulen les reivindicacions feministes contra la violència per augmentar el control social i policial. Totes ometen, per activa i per passiva, les causes estructurals de la violència masclista. Totes són impotents per poder viure vides dignes i lliures de violència.

L’ofensiva que patim les dones de classe treballadora ataca els avenços que el moviment feminista ha aconseguit durant els darrers anys. En la batalla cultural actual, el feminisme és un dels centres de disputa. L’extrema dreta fomenta l’antifeminisme entre la societat, és a dir, intenta que s’escampi una oposició al moviment feminista. Ho justifica a partir d’idees com que el feminisme és un moviment hostil cap als homes, activa pànics morals a partir de conceptes com la “ideologia de gènere”, defensa un model nostàlgic de família tradicional i acaba qüestionant la violència masclista i
atacant els drets sexuals i reproductius de les dones.

El “feminisme” liberal i institucional, a dins i fora dels governs, parla sobre la seguretat amb un discurs alarmista que alimenta l’imaginari de terror. Tot i que ho disfressin de progressisme, i es presentin com a solució a la dreta i l’extrema dreta, amb aquests discursos acaben reforçant el seu programa classista, masclista i racista. Això té efectes coercitius sobre el dia a dia de les dones, les identitats dissidents i les migrades i racialitzades. Segueixen utilitzant el feminisme per maquillar les seves polítiques contra
aquelles que més patirem la deriva del control social, policial i judicial: la classe treballadora.

Per abordar aquesta situació cal que posem el focus en la permissivitat social d’aquests discursos, la manca de voluntat de fer front al caràcter estructural de les violències i del masclisme, i la incapacitat de millorar les condicions de vida de les dones de classe treballadora per part dels diferents governs, malgrat que alguns s’autoanomenin feministes. L’Esquerra Independentista tenim clar que l’ofensiva que patim les dones de classe treballadora i l’empitjorament de les nostres condicions de vida és imprescindible per la reproducció del sistema capitalista patriarcal. Tenim clar que no hi ha una via màgica per acabar d’una vegada per totes amb els feminicidis i qualsevol forma de violència masclista. Sabem, i lluitem per fer-ho possible, que el nostre alliberament només vindrà de la mà de l’autoorganització de les dones treballadores. Que només tindrem vides dignes i lliures si prenem amb les nostres mans allò que és nostre, si ens defensem juntes i fem que la por canviï de bàndol.