Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu de l’11S, Diada Nacional de Catalunya
La realitat que ens toca viure sota la dominació dels estats espanyol i francès és la de pagar els plats trencats de la crisi del sistema. Mentre els beneficis de les grans corporacions i monopolis no paren de créixer, la nostra realitat és una inflació que ens fa cada cop més difícil omplir la nevera, un augment sense fi dels lloguers, uns preus especulatius i abusius pels subministraments bàsics com la llum, una precarietat i inestabilitat laboral creixent. Volen que continuem carregant sobre les nostres espatlles els costos de la seva crisi per seguir mantenint els privilegis d’una minoria.
Les dones, les persones migrades i el col·lectiu LGTBI són les que ens emportem la pitjor part. Aquest sistema patriarcal i racista necessitat de l’existència d’uns ciutadans de segona, amb menys drets, a qui poder esprémer més. Aquesta realitat porta aparellat un augment del masclisme i de la violència contra les dones. En el que va d’any, ja són 15 les dones que han estat assassinades als PPCC en mans d’homes. Ens volem vives i amb vides dignes!
Malgrat totes les caretes de transició verda, el nostre país està al punt de mira pels qui volen impulsar l’acumulació de beneficis a costa de l’ecosistema, el territori i la nostra sobirania: la candidatura de JJOO als Pirineus, el casino Hard Rock a Tarragona, l’entramat de parcs fotovoltaics al País Valencià, els intents d’ampliacions d’aeroports i ports a Barcelona, València i Palma, etc. El capitalisme és un sistema depredador que porta al col·lapse mediambiental i a la destrucció del territori. No hi ha futur per l’ecosistema i les persones que hi vivim dins aquest sistema irracional.
Per altra banda, vivim i patim també un preocupant ascens de l’extrema dreta, que progressivament està ocupant posicions de poder institucional. Des del primer moment de la constitució dels governs autonòmics del País Valencià i les Illes, l’aliança PP+VOX ha deixat clara la seva agenda anticatalana, centrada en l’atac a la nostra llengua. Aquestes ofensives formen part d’una guerra més global que evidentment també afecta al Principat, on s’està bombardejant judicialment la ja de per si limitada llei de normalització lingüística (davant la passivitat, s’ha de dir, del govern autonòmic). L’estat sempre ha volgut esquarterar, desprestigiar i privar el coneixement de la nostra llengua per dividir i debilitar al poble treballador català. L’Esquerra Independentista respondrem de forma conjunta, a tot el país, a qualsevol atac a qualsevol territori del dels Països Catalans, sota una consigna clara: per la cohesió i la unitat de la classe treballadora, als PPCC en català!
I davant de tots aquests atacs, ens toca posar sobre la taula una proposta política que siga capaç de fer-hi front i superar-los. Com a poble, ens hem de dotar d’un procés de democratització i control social dels mitjans de producció; un procés de transició socialista i feminista que només serà possible trencant amb totes les estructures de dominació (estats espanyol i francès, UE i OTAN) a través de la independència nacional dels Països Catalans.
Mentre ERC i Junts per Catalunya tornen als marcs de negociació amb l’estat, a la política del peix al cove, nosaltres afirmem amb claredat que l’estat espanyol és irreformable. La independència no es negocia, s’exerceix. No és moment de pactes, és moment d’organitzar-se, de plantejar una lluita quotidiana contra totes les ofensives que patim. És moment de rearmar-nos, per tornar a preparar l’ofensiva. Com ens va assenyalar l’1 d’octubre, només una lluita popular, massiva, desobedient i insurreccional pot posar contra les cordes a l’estat i ens pot portar a la independència. I aquesta tasca no la poden liderar els partits liberals, els partits d’ordre. La responsabilitat està a les mans de la classe treballadora, som els únics que no hi tenim res a perdre i tot un futur a guanyar.
Per la independència, el socialisme i el feminisme, som un poble que lluita, som Països Catalans!