Valoració dels resultats electorals de les eleccions espanyoles als Països Catalans

Les eleccions espanyoles d’aquest passat diumenge deixen un resultat molt més fragmentat i complex del que ha estat habitual en els darrers 30 anys. Tot i així, no hi ha canvis reals que puguem esperar de l’actual repartiment descons. Cal, però, saber llegir la voluntat de canvi expressada a les urnes per centenars de milers de persones.

Als Països Catalans, prop de dos milions i mig de vots han anat a parar a diferents opcions d’esquerres que exigien tant el revertiment de les polítiques d’austeritat com el blindatge dels drets socials i l’aplicació del dret d’autodeterminació.

Aquesta voluntat de canvi es manifesta de manera molt més acusada als Països Catalans que a la resta de l’estat, tant per la tensió generada pel conflicte nacional amb l’estat espanyol com per ser el territori que més ha patit els estralls socials del darrer cicle econòmic. Com a conseqüència s’està generant al conjunt dels Països Catalans sistemes de partits cada cop més diferenciats dels de l’estat espanyol.

L’esquerra independentista hem de treballar molt a fons l’agudització de contradiccions que es produiran entre el bloqueig de canvi a nivell institucional i la voluntat de canvi a nivell popular. I on tenim més deures pendents no és en el vessant institucional sinó en el vessant de mobilització social.

És per això que ara cal activar-nos com a moviment per a:

  • Ajudar a empènyer en favor d’un programa de canvis socials sorgit des de baix per a imposar-lo com a agenda política a les administracions.
  • Treballar per fer que el municipalisme que practiquem a ajuntaments i al carrer es visualitzi com una eina política útil per a aconseguir canvis socials.
  • Difondre un projecte clar de construcció nacional dels Països Catalans i d’exercici del dret a l’autodeterminació, sense renúncies i superant els límits del legalisme constitucional.

Països Catalans, 22 de desembre de 2015


ANNEXOS

Una lectura específica per a la situació al voltant d’un pacte d’investidura amb JxS.

Les eleccions del 20D eren una prova de foc per a CDC i Artur Mas, ja que els obligaven a prescindir de l’escut del procés i la llista única i ser avaluats. El veredicte ha estat contundent. CDC ha obtingut el suport directe de poc més d’una quarta part de l’electorat que el passat 27S va votar independència. Així mateix, el gir a l’esquerra dins el camp sobiranista indica que el camí ha de ser el de construir la independència vinculada a un canvi social.

L’expressió a les urnes d’una voluntat de canvis socials situa la posició que la CUP ha defensat en les negociacions com una posició de mínims. Qualsevol cosa per sota va en la direcció contrària a cap on està virant el gran gruix electoral que demana canvis. La contundència del resultat -negatiu per a CDC, positiu per a les opcions que demanaven canvis socials- creiem que valida l’opció d’anar a noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha fet JxS. Si fem el contrari, estarem regalant tot el nostre capital polític al projecte regeneracionista de Podemos i estancarem el vot explícitament independentista per sota del 40%.

Finalment volem alertar sobre l’obertura al pacte expressada la mateixa nit electoral per Artur Mas. Caldrà saber anticipar-nos als moviments de la dreta sobiranista, disposada a pactar amb l’estat espanyol abans que perdre l’hegemonia en una futura República catalana, i treballar per a desactivar socialment qualsevol intent de reforma de l’estat des de dalt.

Una lectura de la campanya per l’abstenció

L’esquerra independentista ha promogut des de 1982 una posició abstencionista respecte les conteses electorals d’àmbit estatal. Per a nosaltres, l’estat espanyol no és un espai on la nostra intervenció institucional pugui sumar per a la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

En tots aquests anys d’abstencionisme sempre hem tocat de peus a terra i hem sabut que aquest posicionament era, de moment, testimonial. Un testimonialisme que permetés anar assentant la idea del boicot a les eleccions estatals per a posar-la damunt la taula com a opció amb recorregut en moments de màxima deslegitimació del marc estatal.

En l’actual conjuntura, la posició abstencionista podia jugar al Principat un paper important per a apuntalar les posicions de ruptura. Quan l’esquerra independentista va proposar l’abstenció a les eleccions espanyoles al conjunt de forces que el 27S s’havien arrenglerat al voltant del sí a la independència, l’objectiu era deslegitimar i evidenciar el camí unilateral pres al Principat. La negativa d’una gran part dels actors que es reclamen independentistes a seguir l’aposta abstencionista ha limitat el que crèiem una bona aposta.

La campanya per l’abstenció no es pot considerar un èxit perquè no ens ha permès sortir de la posició testimonial per a jugar en el terreny tàctic. Això, però, no vol dir que la nostra postura abstencionista no hagi estat necessària. La no participació a les eleccions espanyoles continua essent, al nostre parer, la millor posició que podia adoptar l’esquerra independentista.

Així mateix, al Principat constatem l’existència d’una corrent abstencionista entre una part de l’electorat que el passat 27S va votar opcions del sí a la independència. Podem xifrar-lo en un mínim de 200.000 votants i també cal constatar que el diferencial de participació entre el 27S i el 20D ha estat molt major en aquells municipis que el 27S van votar molt majoritàriament opcions del sí.