Comunicat d'Endavant OSAN sobre la proposta de data i pregunta per a una consulta sobre l'estatus polític del Principat

Davant la proposta feta pública pel govern de la Generalitat de pregunta de cara a una consulta d”autodeterminació Endavant OSAN volem comunicar que:
El tensionament de la qüestió nacional, en l’actual situació de fragmentació que viuen els Països Catalans, aguditzarà l’ofensiva espanyolista contra el País Valencià i les Illes Balears. Si aquesta tensió es resol mitjançant una nova relació bilateral entre Catalunya i l’estat, això podria suposar la liquidació de fet de l’autonomia a la resta dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Tota postura nacional ha de treballar per l’autodeterminació de tots els Països Catalans i, per tant, preveure l’acció conjunta contra els atacs espanyolistes arreu del territori com l’eix central de la seva actuació política.
La pregunta imposada pels sectors pactistes no respon a l’amplíssim consens social al Principat de Catalunya al voltant d’una pregunta binària, clara i explícita sobre la independència. És un engany a tots els sectors populars que s’han mobilitzat en els darrers anys exigint un referèndum d’autodeterminació, ja que tot i afirmar que no s’acceptaria una pregunta amb múltiples respostes, a la pràctica sí que s’està establint un mecanisme així.
Aquesta pregunta eixampla espais a una opció intermitja entre l’estatus quo i la independència, escenari que des de 2012 està intentant construir l’autonomisme per reubicar-se en el cicle de protesta social i nacional.
La data anunciada allunya la possibilitat d’utilitzar les eleccions europees com un marc sensible per a fer una consulta desobedient, evita l’avaluació popular de l’Onze de Setembre, passa a ser influenciable pel resultat escocès i obre el camí a unes eleccions plebiscitàries -municipals i autonòmiques- que reforcin el poder de CiU a l’espera d’una negociació amb el nou govern espanyol sorgit el 2015.
Si de l’actual govern estatal depèn, aquesta consulta no es realitzarà. Si de l’actual govern autonòmic depèn, aquesta consulta no es realitzarà fora de la legalitat. Estem, doncs, davant d’un escenari virtual on només una mobilització popular que sobrepassi la legalitat autonòmica és capaç de materialitzar la consulta. Així doncs, la pregunta que s’imposa és saber qui fins on s’està disposat a desobeir l’estat.
Cal preguntar-se perquè CiU, en trobar-se obligada a convocar una consulta d’autodeterminació, opta per les opcions que més dificulten la victòria del sí a la independència. Que després de les mobilitzacions en clau nacional dels darrers 4 anys l’autonomisme hagi aconseguit sobreviure és responsabilitat dels plantejaments que des de l’independentisme consideraven imprescindible subordinar l’estratègia al dictat de CiU. Cal prendre consciència que el procés cap a la independència només es pot materialitzar si va acompanyat del desallotjament de les elits socials i polítiques dels seus llocs de poder.
Per totes aquestes consideracions Endavant emplaça totes les organitzacions i col·lectius que lluiten per la independència a:

  • Mobilitzar-se per impedir la materialització d’un nou pacte amb l’estat.
  • Aglutinar una majoria social entorn d’una dinàmica desobedient que faci respectar la voluntat popular.
  • Superar el marc autonòmic i fer convergir la desobediència arreu dels Països Catalans.
  • Materialitzar el referèndum desobeint la prohibició.
  • Construir institucions representatives fora de l’ordre constitucional.
  • Organitzar la resistència a nivell social.

També animem el conjunt de l’independentisme a no deixar-se intimidar per les crides “a la responsabilitat i la unitat”. Quin sentit té la unitat amb aquells que estan aplicant una ofensiva contra els drets socials del nostre poble, que estan venent-se el nostre patrimoni públic, que no escatimen en l’ús de la repressió i que quan són obligats a materialitzar l’autodeterminació del nostre poble fan mans i mànigues per a buscar un nou pacte amb l’estat que no qüestioni el seu ordre sociopolític?
L’únic acte de responsabilitat és estar al peu del canó en la defensa dels drets nacionals i socials dels Països Catalans. El camí fet fins ara ha obligat a entreobrir les portes de la llibertat. Ara cal que la força del poble les obri de bat a bat.
Ho podrem tot!
Independència – Socialisme – Països Catalans

13 de desembre de 2013

 

Compartir: