“Un títol com La cançó en valencià denota l’anormalitat de la situació”

frechi“El títol del llibre denota l’anormalitat de la situació”, assegurà ahir Josep Vicent Frechina, autor de La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns, durant la presentació del seu treball que tingué lloc al vespre al Racó de la Corbella, al barri dels Velluters de València, en un acte organitzat per l’Assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN).

Més de quaranta persones van assistir ahir a l’espai que té l’esquerra independentista a Ciutat Vella per conéixer de la mà de l’autor un llibre que repassa la història de la cançó en català al País Valencià la qual, segons l’autor, sempre ha tingut al darrere una opció ideològica, “la causa de la llengua”, cosa que al seu parer ha estat una “desgràcia”, ja que aquest biaix li ha llevat naturalitat a la producció musical en la nostra llengua.

L’acte, que va començar amb l’actuació de la Colla de Dolçainers/es i Tabaleters/es Estrela Roja de Benimaclet, fou presentat per Ferran Navarro, qui assegurà que la producció musical en valencià “és més àmplia que no sembla i de qualitat” i destacà les iniciatives que s’havien dut a terme a València al caliu de les falles: “moltes coses per la cançó i pel país”, afirmà.

Per la seua part, Frechina també va destacar la varietat de gèneres conreats en la nostra llengua i el moment d’“eufòria creativa” que es viu al País Valencià i destacà que, tot i la menor producció en termes quantitatius respecte al castellà, la qualitat és equiparable en totes dues llengües. A parer seu, al darrere d’aquest impuls hi ha, d’una banda, la tasca del Col·lectiu Ovidi Montllor, i de l’altra, la reactivació de la societat civil.

Tanmateix, l’autor també assenyalà alguns dels problemes de la música en valencià, com ara la manca de públic o d’un circuït de sales, i el poc contacte que hi ha amb els creadors que treballen en castellà, cosa que, segons explicà “esta millorant”. I apuntà que cal abandonar la tendència a tractar la música segons la llengua en què es fa i aproximar-s’hi en funció del gènere.

La cloenda a l’acte la van posar Xavier Morant i Abraham Rivas els quals, amb la companyia de Maribel Crespo, van interpretar alguns temes que serviren de mostra de les creacions més modernes.

 

concert

Compartir: