Tots els fronts de lluita en l'inici de la tardor calenta!
Molt sovint, des de l'esquerra revolucionària s'ha fet servir una frase tant contundent com, sovint, difícil d'explicar: “per tots els mitjans necessaris”. Aquest mes d'octubre, tant a Sant Andreu com a Barcelona i arreu, hem pogut veure i dur a la pràctica aquesta màxima, aquest lema combatiu per excel·lència i més imprescindible avui que mai.
L'octubre és, precisament, quan recordem un jove andreuenc lluitador que ho va ser durant tota la seva vida. En Jordi Martínez de Foix i Llorenç va morir el 14 d'octubre de 1978, amb només 21 anys, mentre manipulava artefactes explosius que volia fer servir a l'endemà, per commemorar l'assassinat del president Lluís Companys. Rere seu, en Jordi deixava una vida i una militància frenètica, ferma i compromesa en la lluita per l'alliberament nacional i social del nostre poble; desenes de manifestacions i mobilitzacions per denunciar la traïció que suposava la falsament anomenada transició. Per davant, en Jordi ens llegava un testimoni innegable i exemplar de lluita per la Independència i el Socialisme als Països Catalans.
Precisament, per culpa del fals camí democràtic a l'Estat espanyol, encara hem de fer front al feixisme que impera arreu. Octubre normalment se'n destaca per culpa de la celebració imperialista, racista i espanyolista del 12 d'octubre. Enguany, però, ha estat especialment significatiu: el 2 d'octubre ens manifestàvem per Barcelona per denunciar a la xenòfoba Plataforma per Catalunya, que feia un míting protegida pels Mossos d'Esquadra. Deu dies després, manifestants antifeixistes atacaven amb l'acció directa un concert neonazi al barri de Poblenou; dues persones, entre elles un jove andreuenc, eren detingudes durant els aldarulls, mostrant, de nou, la policia al servei del feixisme. I deu dies després, la Falange es manifestava impunement a Barcelona. La lluita antifeixista, doncs, ha de revifar com ho ha demostrat i fer-se més contundent, plantant cara al feixisme i al progressiu augment, causat per la crisi i el propi sistema capitalista, que se’n serveix per aplicar retallades, colpejar el més dèbil, etc.
I al mateix temps que denunciem, colpegem i ataquem allò que cal destruir, també som capaces de construir, de proposar, de fer en positiu i avançar, poc a poc, pel camí de la solidaritat, del treball en comú, de l’acció directiva, l’assemblearisme, el treball de base, de la política que fem nosaltres, les persones treballadores, des del nostre dia a dia. Així, un exemple en fou el 4 d’octubre, quan l’Assemblea d’Indignades de Sant Andreu aturà, novament, el desnonament del Matías. Feia 4 mesos que ja ho havia aconseguit. Però més encara: el 15 d’octubre, en una crida internacional, l’Assemblea de Sant Andreu tornà a manifestar-se multitudinàriament mentre confluïa amb diverses columnes d’altres barris i pobles.
L’acció local, arrelada, que coneix el territori, en conjugació amb d’altres veïnes, d’altres realitats, anar sumant forces per, cadascú al seu ritme, caminar plegades i colpejar juntes. Una d’aquestes accions, la que va acabar a Nou Barris alliberant un edifici per a famílies necessitades, és la millor mostra que amb consciència, solidaritat, determinació i acció directa, el poder és a les nostres mans. Una altra acció d'aquestes va començar a Sant Andreu, amb la primera jornada d'intens treball a l'hort ocupat per l'Assemblea d'indignades. Recentment estrenat, no ha reeixit massa pels entrebancs de la policia i de la propietat del solar. Tot i el mal començament, la cosa té intenció de continuar.
També ha estat un mes carregat de casos de repressió: un dels encausats pels fets del parlament, que van patir detencions des de principis de mes, resideix a Sant. Andreu. Cal destacar que l’ordre de l’Audiència Nacional espanyola era només de citació, no de detenció: els Mossos les feren perquè van voler per poder prendre dades fisiomètriques a les persones. Hi ha hagut identificacions i multes per encartellar a la Sagrera, que se sumen a altres identificacions que hi ha hagut per les accions al CAP de Rio de Janeiro a Nou Barris i de les multes per l'ocupació de la Borsa de Barcelona.
Perquè per tots els mitjans necessaris vol dir aprofitar-se de totes les eines al nostre abast per aconseguir el nostre objectiu: no hem de confondre mitjà per fi, de la mateixa manera que no podem renunciar a cap mitjà si, en un moment donat, ens ajuda a avançar en el nostre camí per recuperar la dignitat.
I mentre seguim treballant, dia a dia, a cada carrer, a cada plaça, a cada lloc de treball o estudi, us animem a participar i gaudir de la 8a Festa Major Reivindicativa! Festa sí, lluita també!
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Octubre 2011. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org