Artícle d’opinió d’un membre del comitè local d’Endavant (OSAN) de Sabadell.

Sembla increïble, i és del tot insultant, la facilitat i la frivolitat amb la que parlen de de la crisi els seus responsables. Pretenen fer-nos creure aquest grapat de lladres que això de la crisi és cosa natural, quelcom inevitable, com si la crisi hagués sortit de sota una pedra. Aquests banquers i empresaris ens il·luminen amb una visió fatalista de l’esdevenidor del país, com si ells no hi tinguessin res a veure!

Mentre per un cantó ens diuen que totes hem “d’arrimar l’ombro” per a poder fer front a la crisi, aquesta gent -QUE SÓN ELS RESPONSABLES DE LA CRISI- es dediquen a fer xerrades i conferències sobre “com disminuir despeses” a les empreses, és a dir, com retallar drets socials i laborals, com augmentar la jornada laboral, amb el “menor impacte social possible”, és a dir, sense que els treballadors obrim la boca.

A més, a més de SER ELLS ELS RESPONSABLES -per què sembla que ningú se’n recorda de l’especulació sagnant i la bombolla immobiliària que ha deixat a la vora de l’abisme a milers i milers de famílies- l’Estat, i la Generalitat, i també el nostre Ajuntament es dediquen a donar crèdits, o més aviat a augmentar-los, a aquestes empreses que porten anys robant-nos! Diners que, no ho oblidem, hem pagat entre totes!! la solució no deixa de ser cínica: per una banda donen cobertura legal als atacs que patim les treballadores (acomiadaments, ERO’s, precarització del treball…) i per l’altre donen diners públics -que són els diners dels treballadors- als empresaris i banquers incompetents i immorals que són ELS QUI HAN CREAT AQUESTA SITUACIÓ. Pals i pastanagues, pals pels explotats, pastanagues pels explotadors.

I és que, que la crisi la paguen sempre els mateixos és més que un tòpic, és una realitat més viva que mai, d’una actualitat encegadora.

Podríem posar mil exemples de com aquesta crisi està sent l’excusa perfecte per a que els empresaris i els banquers -amb el vist-i-plau de la classe política- guanyin terreny als treballadors, passen el risc econòmic de l’empresa a l’assalariat, es renten les mans i les treballadores som les que pringuem.

Contractes flexibles, eufemisme cínic del que totes coneixem com a CONTRACTES ESCOMBRARIA, persones treballant sense contracte, acomiadaments massius (Nissan, Seat, per posar els exemples més actuals), proliferació d’ETT’s i de l’atur -amb la conseqüència psicològica sobre les treballadores- i encara tenen la poca vergonya de dir que “la societat ha de perdre la por a l’atur”!! però que s’han cregut?! Que vivim de l’aire?! Ells que no han trepitjat l'INEM ni el SOC en la seva vida!

Si més no, comença a ser el moment de plantar-se. De dir, per aquí no passo, em lio a bufetades! Perquè el que estan fent amb la gent humil i treballadora, cuiners, peons, mestres, cambrers, dependents… el que estan fent amb totes nosaltres no té nom. Banquers, polítics i empresaris, no es tracta de “refundar el capitalisme” per a tornar a fer el mateix, comença a ser hora de que deixéssiu de robar, de mentir i de posar bona cara a la foto, perquè serem pobres, però no tontos!