A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
MARIA MERCÈ MARÇAL
Amb aquestes línies comencem l’article dedicat a la diada de Sant Jordi, 23 d’abril, dia del llibre i la rosa als Països Catalans, des de la Comissió Antipatriarcal d’Endavant (OSAN). Tot i que si analitzem la diada a fons, a on la tradició marca regalar una rosa a les dones en símbol d'amor vertader, i un llibre als homes com a símbol de coneixement… nosaltres ens quedarem amb la diada a la cultura, la diada que ens recorda any rere any la importància de la lectura i de tot allò que es pot aprendre a través dels llibres, ja siguin novel•les, llibres de referència, poesia o tots els gèneres que hi puguem trobar.
Per això, ens agradaria recomanar un parell de llibres per regalar, compartir o llegir durant aquestes dates.
El 2013 s’ha d’aprovar la versió V del DSM (manual de diagnòstic i estadística dels desordres mentals) i en els seus documents es continua considerant que la transsexualitat és malaltia mental. I el problema no és la transsexualitat sinó la violència social que s’exerceix sobre qui no s’adequa a les normes de gènere. El problema és l'estructura social que ens ve imposada i la qual s’ha de lluitar per destruir. El nostre entorn capitalista ens pot arribar a dificultar la creença que la transsexualitat no és un problema i que les persones ens hauríem de sentir bé en la condició, sigui quina sigui, del nostre naixement i del nostre creixement, però els atacs continus que rebem ens fan sentir “malament” i ens volen fer canviar els nostres cossos per adaptar-nos a la societat.
Per a llegir sobre el tema, recomanem “El género desordenado: Críticas en torno a la patologización de la transexualidad”, un llibre de Miquel Missé i Gerard Coll-Planas que ens parla sobre les persones trans, les seves lluites, conflictes, desitjos, … Un llibre que mostra tots els arguments en contra de la definició de la transexualitat com un trastorn mental i la crítica a la patologització des de diversos vessants (les ciències socials, la salut mental, l’activisme o les pròpies experiències).
Una altra temàtica que no podem obviar en el context en el qual ens trobem és la crisi i les retallades que estem patint, i com aquestes afecten als col•lectius més vulnerables, entre ells, les dones. Per a reflexionar sobre la qüestió trobem “Les intimitats congelades”, d’Eva Illouz. Aquesta sociòloga i escriptora d’orientació marxista plasma en aquest llibre com el capitalisme ha arribat a crear una nova cultura de l’afectivitat (“capitalisme emocional”), on el “jo” privat està més present en l’esfera pública que mai, i on les relacions íntimes vénen definides pels models econòmics i polítics de negociació i intercanvi. Ens mostra com s’ha creat i com ara les emocions també són mercaderies, i ho trobem a la literatura d’autoajuda, a revistes femenines i a altres espais socials.
I per últim, una recomanació que podeu trobar en la nostra pàgina web, en format .PDF, és un recull d’articles escrits per l’autora amb la qual hem començat aquest article, Maria Mercè Marçal. “Des d'uns ulls de dona", Recull d'articles sobre independentisme i feminisme, articles que van aparèixer originalment a la revista “Lluita”, a la secció que duu per nom el recull, on s’alterna l’anàlisi de problemes teòrics amb el comentari de l’actualitat del moment, i –a pesar d’estar escrits fa vint anys– continuen essent d’una vigència sorprenent (per exemple: l’encaix entre independentisme i feminisme encara és una “assignatura pendent” per a l’Esquerra Independentista, i l’article sobre la criminalització de l’avortament hauria pogut escriure’s fa dos mesos)*.