Des de l’inici dels protocols de confinament, a la ciutat de Barcelona s’han accentuat les desigualtats, ja de per si molt profundes. Moltes més persones que abans de la crisi estan tenint problemes per pagar el lloguer i els serveis i aliments més bàsics, i, alhora, està creixent de manera dràstica el nombre de persones a l’atur. Tot això en una ciutat on el cost de la vida està clarament desajustat respecte a les rendes de la població. Lloguer, serveis i aliments s’enduen la major part del salari de les treballadores.

Si bé una pandèmia global és un fet sobrevingut per al qual una societat difícilment pot estar preparada al 100%, sí que hi ha factors que n’atenuen els efectes sobre la classe treballadora. Aquests efectes de la pandèmia poden ser amplificats o minimitzats en funció del context.

A Barcelona, aquests dies hem vist com la manca d’estructures i serveis de titularitat, provisió i gestió pública han reduït la capacitat municipal per combatre els efectes de la pandèmia:

• S’ha negociat amb la patronal de pisos turístics la cessió d’immobles a canvi d’un preu per nit abusiu. I encara més si tenim en compte que són immobles que ara mateix estan aturats, no produeixen cap renda als seus propietaris i han vist en la necessitat i l’erari públic una oportunitat per reduir les seves pèrdues.

• S’ha demanat ajuda a l’exèrcit per confinar els sensesostre de la ciutat mentre es tancaven recursos municipals externalitzats que donen servei a aquestes persones.

• S’ha renunciat a decretar els hotels com a equipaments d’interès públic per tal de donar sortida a l’emergència habitacional, aguditzada durant aquesta crisi.

• La manca de recursos municipals ha impedit la distribució porta a porta d’aliments a les persones més necessitades.

• La situació d’externalització de les residències de gent gran, la infradotació i la precarietat material en què es troben les han convertides en trampes mortals per a les persones que hi viuen, fins al punt que s’han hagut d’executar plans de contingència i evacuació.

• L’escletxa digital per qüestions socioeconòmiques ha deixat les persones més pobres doblement aïllades, per manca d’infraestructures de telecomunicacions públiques i per impossibilitat d’accés a dispositius digitals. Això també està marcant el dret a l’educació de molts infants i joves.

• S’han negociat exempcions d’impostos amb el lobby hoteler i de restauració sense cap mena de filtre, mentre les ajudes a les treballadores estan condicionades per multitud de variables.

És en aquest context que Endavant OSAN-Barcelonès considerem que cal modificar de manera urgent i dràstica els capítols d’ingressos i despeses dels pressupostos municipals, acompanyat de mesures ambicioses que donin veritable resposta a les necessitats i drets de la classe treballadora de la ciutat:

• Executar un pla de xoc que permeti municipalitzar tots els serveis públics de la ciutat, incloent-hi tot el personal laboral vinculat a aquests serveis, limitat en el temps.

• Cobrar a l’església tot allò que s’estalvia de pagar en concepte d’Impost de Béns Immobles, i amb caràcter retroactiu de 5 anys.

• Revisar tots els contractes de patrocini d’esdeveniments impulsats per privats i destinar aquestes partides a mesures socials.

• Tombar les llicències d’habitatge d’ús turístic i obligar els tenidors a destinar-les a habitatge de primera residència. Amb aquest objectiu, als immobles sense ocupació contractual se’ls aplicaran taxes municipals dissuasives.

• Reduir els sous dels càrrecs electes i de lliure designació a 2,5 el SMI i eliminar càrrecs de lliure disposició al servei dels partits sota altres designacions legals.

• Garantir la gratuïtat del transport públic durant i després del període d’estat d’alarma per a tota la població. Aquesta mesura és ara especialment necessària, en un context de crisi econòmica que es preveu llarg en el temps.

• Obligar Agbar a no cobrar al veïnat de Barcelona els rebuts de l’aigua corresponents al període confinament. Posar en marxa tots els procediments per municipalitzar el servei de l’aigua.

• Iniciar tots els procediments necessaris per constituir una funerària pública amb prou capacitat per donar servei al veïnat de la ciutat que en sol·liciti el servei.

• Garantir el subministrament, el funcionament i la distribució del banc d’aliments sense necessitat de la intervenció d’estaments privats o eclesiàstics en el seu recorregut.

• Dedicar el pressupost necessari a la implantació d’una xarxa de telecomunicacions municipals que garanteixi la connectivitat a totes les llars de la ciutat per tal de garantir la independència respecte de les operadores privades.

• Fer front, amb la resta d’administracions, per a la supressió de lloguers i hipoteques a la ciutat durant el període l’estat d’alarma. Per tant, considerem insuficient qualsevol moratòria que impliqui aquests pagaments més endavant i en demanem la supressió.

• Expropiar els pisos buits de la banca i dels grans tenidors per augmentar el parc d’habitatge públic de la ciutat, i així fer front a l’agudització de la crisi habitacional que es viurà a la ciutat.

• Conjuntament amb la resta d’administracions implicades, establir un pla de xoc per a la formació i l’ocupació públiques enfocat a reconvertir laboralment i internalitzar les persones que s’hagin quedat sense feina a causa de la fallida d’empreses privades.

• Fer front, amb la resta d’administracions, per garantir ordres d’allunyament en tot l’episodi d’emergència en cas de denúncia de violència masclista. Cap dona convivint amb el seu agressor.