Pàgina 90 – Endavant

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa

Es convoca a una àmplia concentració pel dimecres 12 de febrer a les 19h a l’estació de la Renfe de Manresa

Seguint les convocatòries de la plataforma Stop Pujades, les quals s’estan estenent a desenes de municipis catalans, a primera hora del matí d’avui dimecres 5 de febrer de 2014, una trentena de persones convocades per la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages s’han concentrat a l’estació de la Renfe de Manresa per protestar contra l’augment continu de les tarifes del transport públic.Durant la concentració s’han obert les portes de l’estació perquè les usuàries poguessin entrar sense haver de comprar el bitllet i s’han repartit octavetes alertant de l’augment de les tarifes (la T-10 de 6 zones ha passat d’un cost de 28,80€ l’any 2006 a 43,55€ el 2014), mostrant les reivindicacions de la Coordinadora i convocant a una propera concentració el proper dimecres 12 de febrer a les 19h a la mateixa estació de la Renfe de Manresa.Tot i el desplegament dins l’estació d’una desena de Mossos d’Esquadra, la concentració ha transcorregut amb normalitat i ha rebut un ampli suport de les usuàries, que no volien resignar-se a l’augment continu de les tarifes dels bitllets.
Des de la Coordinadora animem a la mobilització popular, considerant que ens cal fer pressió per aturar aquesta dinàmica de privatitzacions i encariment del transport públic.

Manifest de la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages:
Defensem un transport públic al servei de la classe treballadora!

Els últims anys hem anat suportant la deixadesa i l’encariment progressiu del transport públic.

El model de desenvolupament fomentat des de la Unió Europea, i des dels diferents governs espanyol i català, ha promocionat el transport privat desdoblant carreteres i construint autopistes de gestió privada; ha orientat les vies de comunicació a les necessitats de les empreses de mercaderies, en detriment de la sostenibilitat ambiental i de la mobilitat territorial descentralitzada; i ha ficat el sector del transport públic dins d’un procés de privatització que durà a la precarització de les seves treballadores.

Paral·lelament, la crisi capitalista ens ha anat desposseint de recursos econòmics, abocant-nos a les portes de l’exclusió social. I aquest augment de les tarifes del transport afecta directament sobre el nostre empobriment.

No permetrem que la necessitat de mobilitat per anar a treballar, per anar a estudiar, per anar a retrobar-nos, o visitar els diferents indrets del nostre poble, es vegi truncada per un augment desmesurat de la tarifa dels bitllets.

Tampoc permetrem que s’utilitzi el transport públic per perseguir aquelles nouvingudes que no disposen de prou recursos econòmics per legalitzar la seva situació, establint imatges pròpies d’un sistema d’apartheid a les estacions.

NO a l’augment dels preus del transport públic

NO als retards constants de la R4

NO al procés de privatització del transport públic

NO a la precarització de les treballadores

NO a les redades policials racistes

Per una mobilitat assequible, sostenible i segura, mobilitzem-nos en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora!

Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages

Manresa, 5 de febrer de 2014

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa

Es convoca a una àmplia concentració pel dimecres 12 de febrer a les 19h a l’estació de la Renfe de Manresa

Els últims anys hem anat suportant la deixadesa i l’encariment progressiu del transport públic.

NO a l’augment dels preus del transport públic

NO als retards constants de la R4

NO al procés de privatització del transport públic

NO a la precarització de les treballadores

NO a les redades policials racistes

Per una mobilitat assequible, sostenible i segura, mobilitzem-nos en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora!

Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages

Manresa, 5 de febrer de 2014

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa
Posted on febrer 5, 2014
Es convoca a una àmplia concentració pel dimecres 12 de febrer a les 19h a l’estació de la Renfe de Manresa
DSC_0805
Seguint les convocatòries de la plataforma Stop Pujades, les quals s’estan estenent a desenes de municipis catalans, a primera hora del matí d’avui dimecres 5 de febrer de 2014, una trentena de persones convocades per la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages s’han concentrat a l’estació de la Renfe de Manresa per protestar contra l’augment continu de les tarifes del transport públic.Durant la concentració s’han obert les portes de l’estació perquè les usuàries poguessin entrar sense haver de comprar el bitllet i s’han repartit octavetes alertant de l’augment de les tarifes (la T-10 de 6 zones ha passat d’un cost de 28,80€ l’any 2006 a 43,55€ el 2014), mostrant les reivindicacions de la Coordinadora i convocant a una propera concentració el proper dimecres 12 de febrer a les 19h a la mateixa estació de la Renfe de Manresa.DSC_0810-2 Tot i el desplegament dins l’estació d’una desena de Mossos d’Esquadra, la concentració ha transcorregut amb normalitat i ha rebut un ampli suport de les usuàries, que no volien resignar-se a l’augment continu de les tarifes dels bitllets.
DSC_0841-2Des de la Coordinadora animem a la mobilització popular, considerant que ens cal fer pressió per aturar aquesta dinàmica de privatitzacions i encariment del transport públic.
DSC_0807DSC_0821-2
Manifest de la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages:
Defensem un transport públic al servei de la classe treballadora!
Els últims anys hem anat suportant la deixadesa i l’encariment progressiu del transport públic.
El model de desenvolupament fomentat des de la Unió Europea, i des dels diferents governs espanyol i català, ha promocionat el transport privat desdoblant carreteres i construint autopistes de gestió privada; ha orientat les vies de comunicació a les necessitats de les empreses de mercaderies, en detriment de la sostenibilitat ambiental i de la mobilitat territorial descentralitzada; i ha ficat el sector del transport públic dins d’un procés de privatització que durà a la precarització de les seves treballadores.
Paral·lelament, la crisi capitalista ens ha anat desposseint de recursos econòmics, abocant-nos a les portes de l’exclusió social. I aquest augment de les tarifes del transport afecta directament sobre el nostre empobriment.
No permetrem que la necessitat de mobilitat per anar a treballar, per anar a estudiar, per anar a retrobar-nos, o visitar els diferents indrets del nostre poble, es vegi truncada per un augment desmesurat de la tarifa dels bitllets.
Tampoc permetrem que s’utilitzi el transport públic per perseguir aquelles nouvingudes que no disposen de prou recursos econòmics per legalitzar la seva situació, establint imatges pròpies d’un sistema d’apartheid a les estacions.
NO a l’augment dels preus del transport públic
NO als retards constants de la R4
NO al procés de privatització del transport públic
NO a la precarització de les treballadores
NO a les redades policials racistes
Per una mobilitat assequible, sostenible i segura, mobilitzem-nos en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora!
Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages
Manresa, 5 de febrer de 2014

Ens Mudem!

Article escrit per Santi Fortuny, Militant d’Endavant (OSAN) de Tarragona i publicat a Tarragona 21.
Ara fa 10 anys començava a militar a Endavant (OSAN), i ara fa 8 anys, amb Endavant, altres col·lectius i tantíssimes persones que sense elles això no hagués estat possible, vam construir el Casal Popular Sageta de Foc que totes coneixem, i que ara ja és el “vell casal”. I és que el vell casal ha estat una grandíssima experiència a la ciutat, experiència que va posar sobre la taula les necessitats d’organitzar-nos conjuntament, organitzar-nos per a construir alternatives a la merda de ciutat que partit rere partit ens han anat deixant des de l’Ajuntament. I això ha donat grans fruits a la ciutat, fruits innegables. Totes les que hi hem estat des de l’inici sabem que, com a tot projecte, hi ha hagut desavinences, debats, discussions, desil·lusions, però mai, mai han estat en va, en tot cas han donat peu a construir altres projectes necessaris per la nostra ciutat.

Santi Fortuny

Des que vam iniciar el Casal, la lluita a la ciutat ha reviscolat; s’ha incrementat i ha aflorat en totes les direccions anticapitalistes i populars; ha empès a aquelles que van fer de Tarragona una ciutat més combativa als 80, o als 90, a tornar-se a organitzar o reorganitzar; ha servit per interconnectar les lluites de la transició a Tarragona amb les nostres lluites i els models d’organització; ha servit perquè persones nouvingudes amb inquietuds s’apropin i s’integrin al nostre poble; ha servit per a què l’independentisme, especialment el d’esquerres, hagi arrelat en una cuitat de cures i militars; ha servit perquè el jovent d’aquesta ciutat vagi molt més enllà de la superficialitat de l’oci lamentable que ens ofereix la ciutat i s’organitzi als instituts, al carrer o a la universitat; ha servit perquè tot d’iniciatives des de la plataforma contra el POUM fins al 15M tinguin un espai, un espai on trobar-se i construir; ha servit perquè a Tarragona hi hagi dones organitzades combatent el patriarcat; perquè a Santa Tecla hi hagi un espai alternatiu i combatiu com les Barraques; i ha servit especialment per a fer-nos créixer i madurar políticament, per a entendre que “res és perquè sí” i que tot, tot, costa molta organització, esforç i disciplina militant. I per això ara estem aquí, i una vegada més guanyem, guanyem perquè creixem i creixerem, ja que a nosaltres no ens fa por dir-ho: tenim la raó. I és per això que creixerem, perquè l’autoorganització popular és l’única solució i el Casal és només una coordinadora d’aquesta, una eina al servei d’aquesta.
ENS MUDEM, però no d’etiqueta, rebutgem les etiquetes; ENS MUDEM, però no ens posem cap vestit ni cap corbata, opinem que hi ha massa corbates i massa pocavergonyes; ENS MUDEM, però només físicament, perquè nosaltres som fidels a les nostres idees inicials, i som fidels al nom que abanderem, Sageta de Foc, poema de Joan Salvat Papasseit, poema vitalista i alliberador que ens parla que per alliberar-nos ens hem d’ajuntar, ajuntar per avançar, per a fer camí; i no només ha estat un poema sinó a banda ha estat versionat, versionat pel nostre gran referent alcoià, l’Ovidi.
Seguim fidels als teus ideals perquè tu també tenies la raó, perquè per a fer art s’ha de prendre partit, perquè de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som una nació; però encara més, també l’han versionat els Inadaptats, grup que ens ha fet créixer i radicalitzar les nostres festes (o la nostra intimitat més íntima escoltant-los a casa) i que, malgrat moltes coses, també han estat un referent nostre. I és molt important cridar això: portem 8 anys fidels, irreductibles, intransigents, inconformistes i cap, cap bufetada de les que la Guàrdia Urbana feixista, els Mossos de CiU o fins i tot la Guàrdia Civil ens han fotut ens ha fet parar, cap bufetada i cap multa, multes d’aquelles que algunes anem acumulant, però podeu dir missa que no pagarem. Creixem i això no ho fa únicament l’eufòria del moment, ans el contrari, ho fa la feina, feina del dia a dia.

Sageta de Foc es muda el 15 de febrer

D’aquesta gran experiència, n’hem d’extreure’n conclusions i aquestes són clares i no les hem inventat nosaltres, com va dir Gramsci si ens instruïm, perquè ens farà falta tota la nostra intel·ligència; ens mobilitzem, perquè ens farà falta tot el nostre entusiasme; i especialment ens organitzem, perquè ens farà falta tota la nostra força, guanyarem; si pel contrari resem o supliquem a Madrid, a la UE, als jutges, a la partitocràcia, o a Mas o a Junqueras, al Parlament en general o a la grossa de cap d’any, no passarà res, res que no sigui un canvi tant petit que quan acabem de celebrar-lo ja ho hauran canviat de nou.
I això comporta decepcions i no il·lusions, com la que ara tenim amb el nou Casal, i aquestes decepcions ens porten a arguments estúpids com “ni de dretes ni d’esquerres”, “la política no serveix per a res”, “les coses no poden canviar”, “tot és relatiu”, “no hi ha veritats”, “bla, bla, bla…”. Però, i relacionant-ho amb l’inici, aquests arguments són falsos. Falsos, perquè precisament nosaltres hem aconseguit canviar les coses, no radicalment, que una mica també, sinó substancialment; no quantitativament, que també, sinó qualitativament; perquè ara podem dir que Tarragona, i no només sinó que al Camp; gràcies al Casal i els col·lectius membres d’aquest com Amics del Che, Arran, Brot Bord, Cau de Llunes, CUP i Endavant, però també gràcies a tants altres projectes i persones que han sortit del Casal, paral·lelament al Casal o rebotats del Casal hem aconseguit perdre la por i la vergonya, i plantar cara a les retallades, a la corrupció, a la màfia dels hospitals, als actes feixistes com les Beatificacions, a la reforma antiavortament i tantes altres agressions que no tolerarem en cap dels casos que ens imposin, i que si cal ho donarem tot. Perquè com diu el poema de l’Estellés “arribarà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot”.
Juntes no tenim por, perquè Tarragona faci camí “juntem-nos”!

[Vallès Occidental] Vallès per l’avortament lliure i gratuït

El passat 20 de desembre es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Protecció de la Vida del Concebut elaborada pel ministre Ruiz-Gallardón, la qual cosa suposa una prohibició encoberta de l’avortament i un gran retrocés històric en drets sexuals i reproductius. Aquest atac tant directe al dret al propi cos de les dones per part del PP mereix una resposta contundent per part de totes. Per aquest motiu us animem a participar de les mobilitzacions a favor de l’avortament que hi hagi a la vostra localitat així com a assistir a la manifestació unitària comarcal:
Dissabte 8 de FEBRER a Sabadell: 12h a la Pl. Creu Alta

[Vallès] Vallès per l'Avortament Lliure i Gratuït

[Gràcia] Els Foguerons de la plaça del Raspall

Ja fa una pila d’anys que, per Sant Antoni, la Vila de Gràcia ha esdevingut un punt de trobada de la comunitat mallorquina que viu a Barcelona. Els tradicionals foguerons que il·luminen la nit de Sa Pobla es van traslladar a la plaça del Diamant i, poc a poc, s’han anat fent un lloc a diferents places i carrers de la Vila. Aquest ha estat el segon any que l’esquerra independentista, enguany amb la col·laboració de l’edifici okupat l’Armadillo i de la plataforma Som Països Catalans, ha participat d’aquesta celebració. I ho ha fet unint la festa i la lluita.

Les activitats van començar el dijous 23 de gener a La Violeta i van estar marcades per la lluita que durant tot el curs han estat duent a terme els docents de les Illes contra la reforma educativa del govern Bauzá, el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). per tal de conèixer de primera mà la lluita que encara avui perdura vam comptar amb la presència del portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Iñaki Aicart, que no només ens va explicar el desenvolupament del conflicte que ha provocat el TIL sinó que va fer una anàlisis de les perspectives de l’educació a les Illes Baears i Pitiüses. En acabat, l’Armadillo va oferir un pica-pica a les persones assistents a la xerrada.

El plat fort de la festa però va tenir lloc el dissabte 25 de gener. La festa va començar en caure la nit, quan una cercavila de cultura popular va arrencar des de la plaça de la Vila, recorreguent bona part del barri. En acabada la cercavila va ser l’hora del sopar popular base de botifarra, llom, sobrassada i pa amb tomàquet. I, ja amb la panxa plena, va ser el torn del concert, que va comptar amb la participació d’Exiliats i dels clàssics de la música tradicional i popular Al-Mayurqa. Entre tanta festa, hi va haver però també lloc per fer balanç d’un any de lluita al conjunt del país i, molt especialment a les Illes, on les polítiques espanyolitzadores i neoliberals del govern Bauzá han fet despertar un moviment de resposta que no es veia des de feia molts anys i que va tenir el seu moment culminant amb la vaga indefinida amb què van començar el curs els docents. Una vaga que va haver-se d’aturar davant l’immobilisme del govern del Partit Popular però que ha pres altres formes com ara la insubmissió per tal de seguir la lluita. I és que, tal com deixà escrit i cantat en Toni Roig, el qeu fou l’anima d’Al-Mayurqa, “Ens haureu de segar la vida, perquè no ens fareu callar”.

[Alacant] Massiva mobilització en defensa dels llocs de treball a Coca Cola


Una massiva mobilització ha recorregut aquest dissabte 1 de febrer el trajecte entre la planta de Coca
a la carretera d'Ocaña i la plaça de la Muntanyeta, al centre d'Alacant on es troba la Subdelegació del
Govern. Al llarg de tota la setmana les treballadores han estat concentrant-se a les portes de la factoria,
i iniciaran una Vaga Indefinida el 3 de febrer en defensa dels 111 llocs de treball eliminats per la
multinacional. Unes 500 persones han iniciat la marxa a les 10:00 del matí des de la planta, travessant
el polígon industrial, i entrant a la ciutat pels barris populars de Ciutat d'Asís i la Florida. En aquells
moments i fins l'arribada al centre, tres hores després, la marxa ja havia superat les 3000 persones.

L'Esquerra Independentista ha participat en aquesta nova mobilització obrera, amb una pancarta pròpia on
es podia llegir "Capitalisme és crisi, construïm la Unitat Popular"; les militants d'Endavant, Arran i Sepc no
han parat de cridar consignes en defensa dels llocs de treball com ara "El treball no està en venda, el
treball es defensa", "Ni EROs ni atur ni precarietat, empreses en lluita, solidaritat!" o "Contra els EROs i
l'atur, només lluitant tenim futur". Altres organitzacions de classe com ara el PCPE-CJC i els CUO han
participat en la mobilització, configurant un bloc anticapitalista més necessari que mai i contraposant amb
un discurs de classe els intents de l'oligarquia per desviar l'agudització de la confrontació obrera. No
debades els responsables de la Reforma Laboral, PP, Psoe i UPyD, han aprovat una retòrica moció al
Ple de l'Ajuntament d'Alacant en defensa dels llocs de treball a la Coca Cola, i fins i tot la patronal
alacantina Coepa ha incidit en la necessitat de que les empreses actuen amb responsabilitat social.

Al llarg d'aquest mes de gener hem sabut que la multinacional Coca-Cola pretén aprovar un Expedient de
Regulació d'Ocupació sobre les seues treballadores. Segons aquest ERO, el 30% de la plantilla es veurà
afectada: s'expulsarà de la seua feina 750 treballadores, altres 500 seran recol·locades i tancaran 4
plantes. 
Als Països Catalans, Coca-Cola pretén tancar les plantes de Mallorca, on acomiadarà 64 treballadores,
i Alacant, on 111 perdran la feina. També a la planta de València 87 treballadores es veuran afectades per
l'ERO. Des de l'Esquerra Independentista del Sud volem solidaritzar-nos amb les treballadores en lluita i
incorporar-nos a la defensa activa dels seus llocs de treball.
Una vegada més, les treballadores som les principals damnificades en l'ofensiva del capital per continuar
incrementant els seus magnífics beneficis, obtinguts gràcies a l'esforç, la suor, la salut i el temps, quan
no la vida, de la classe obrera. La multinacional Coca-Cola obté a l'estat espanyol uns beneficis anuals
de 900 milions d'euros i, insatisfeta d'aquests dividends, desitja augmentar-los reduint la seua plantilla i
explotant i atemorint els que mantindrà en miserable nòmina. 
Sota els eufemismes de la “millora organitzativa” o la “reestructuració operativa” s'amaguen les velles
pràctiques del capitalisme: despossessió i misèria per a les treballadores, grans guanys i luxe per als
empresaris. Mentre pregona als quatre vents que la crisi ha finalitzat, que arriben temps de recuperació,
l'oligarquia continua oferint a la classe obrera la mateixa medecina de sempre: o atur o condicions
laborals miserables. O dignitat o esclavisme.
Les experiències de la Vaga Indefinida de les treballadores de Panrico de Santa Perpètua de Mogoda,
de la Vaga Indefinida dels docents a les Illes Balears i Pitiüses, de la Vaga del Transport a l'Alacantí o
la recent Vaga a la neteja viària a Alacant ens demostren que la unitat de classe, la lluita decidida, la
mobilització permanent i la fermesa en la defensa dels llocs de treball són el camí per a plantar cara a
les contínues agressions del capital.  
La unitat d'acció de totes les plantes de la Coca-Cola i l'extensió de la Vaga Indefinida a totes elles
a partir del 3 de febrer és, en aquest sentit, clau per a que la defensa dels llocs de treball siga exitosa;
aquest no és un problema que afecta a unes poques plantes o a uns treballadors en concret, no és un
atac parcial sinó general a totes les treballadores de Coca-Cola i a la classe obrera. I com a tal hem
de respondre.

[Alacant] Massiva mobilització en defensa dels llocs de treball a CocaCola

Una massiva mobilització ha recorregut aquest dissabte 1 de febrer el trajecte entre la planta de Coca Cola, situada a la Carretera d’Ocaña, i la Plaça de la Muntanyeta, al centre de la ciutat, per tal de protestar per les intencions de la multinacional de tancar aquesta planta i acomiadar 111 treballadores. A les 10:00 en punt ha eixit la marxa des de la porta principal de la factoria, on s’han produït concentracions diàries des que es va conèixer l’ERO; al voltant de 500 persones ha iniciat el camí cap al centre de la ciutat, en un llarg recorregut que ha durat tres hores i ha travessat els populars barris de Ciutat d’Asís, la Florida i Benalua fins arribar al comercial carrer de Maisonnave. A mesura que ha avançat la marxa per la ciutat s’han anat incorporant centenars de persones, fins a plenar la Plaça de la Muntanyeta, on es troba la Subdelegació de Govern; en aquells moments, la marxa comptava ja amb 3000 persones.

L’Esquerra Independentista ha participat en aquesta nova mobilització obrera amb bloc i pancarta pròpies. Baix del lema “Capitalisme és crisi, construïm la Unitat Popular”, les militants d’Endavant, Arran i Sepc no han deixat de cridar consignes com ara “El treball no està en venda, el treball es defensa”, “Contra els EROs i l’atur, només lluitant tenim futur” o “Ni EROs, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita, solidaritat!”

Al llarg d'aquest mes de gener hem sabut que la multinacional Coca-Cola pretén aprovar un Expedient de Regulació d'Ocupació sobre les seues treballadores. Segons aquest ERO, el 30% de la plantilla es veurà afectada: s'expulsarà de la seua feina 750 treballadores, altres 500 seran recol·locades i tancaran 4 plantes.  Als Països Catalans, Coca-Cola pretén tancar les plantes de Mallorca, on acomiadarà 64 treballadores, i Alacant, on 111 perdran la feina. També a la planta de València 87 treballadores es veuran afectades per l'ERO. Des de l'Esquerra Independentista del Sud volem solidaritzar-nos amb les treballadores en lluita i incorporar-nos a la defensa activa dels seus llocs de treball. Una vegada més, les treballadores som les principals damnificades en l'ofensiva del capital per continuar incrementant els seus magnífics beneficis, obtinguts gràcies a l'esforç, la suor, la salut i el temps, quan no la vida, de la classe obrera. La multinacional Coca-Cola obté a l'estat espanyol uns beneficis anuals de 900 milions d'euros i, insatisfeta d'aquests dividends, desitja augmentar-los reduint la seua plantilla i explotant i atemorint els que mantindrà en miserable nòmina.  Sota els eufemismes de la “millora organitzativa” o la “reestructuració operativa” s'amaguen les velles pràctiques del capitalisme: despossessió i misèria per a les treballadores, grans guanys i luxe per als empresaris. Mentre pregona als quatre vents que la crisi ha finalitzat, que arriben temps de recuperació, l'oligarquia continua oferint a la classe obrera la mateixa medecina de sempre: o atur o condicions laborals miserables. O dignitat o esclavisme. Les experiències de la Vaga Indefinida de les treballadores de Panrico de Santa Perpètua de Mogoda, de la Vaga Indefinida dels docents a les Illes Balears i Pitiüses, de la Vaga del Transport a l'Alacantí o la recent Vaga a la neteja viària a Alacant ens demostren que la unitat de classe, la lluita decidida, la mobilització permanent i la fermesa en la defensa dels llocs de treball són el camí per a plantar cara a les contínues agressions del capital.  La unitat d'acció de totes les plantes de la Coca-Cola i l'extensió de la Vaga Indefinida a totes elles a partir del 3 de febrer és, en aquest sentit, clau per a que la defensa dels llocs de treball siga exitosa; aquest no és un problema que afecta a unes poques plantes o a uns treballadors en concret, no és un atac parcial sinó general a totes les treballadores de Coca-Cola i a la classe obrera. I com a tal hem de respondre.

[Barcelona] Centres socials okupats en lluita davant l'onada repressiva

La política de caça de bruixes del govern convergent ha anat en augment a la ciutat de Barcelona durant els darrers mesos. Amb la clara intenció d’acabar amb l’autogestió, l’organització veïnal i la desobediència civil, les accions repressives per part de l’administracions són cada vegada més descarades. Per aquest motiu, diferents centres social estan a dia d’avui en perill de desallotjament.
En aquests moments cal el màxim suport per allargar la resistència d’aquests espais, mantenir-los i recuperar-los. Els col·lectius responsables d’aquestes espais no han romàs impassibles davant l’amenaça i han preparat nombroses convocatòries de resposta, a les quals ens conviden a donar suport.
31 de gener: manifestació en contra del desallotjament del Banc Expropiat (Gràcia). 20 h a la pl. Rovira i Trias.

1 de febrer: xerrada “Processos de resistència”, amb Pati Blau, Hamsa,
Can Mas Deu, Kukutxa i Princesa. 16.30 h al CSO La carboneria (Sant Antoni).
6 de Febrer: primera data del desallotjament de La
Carboneria. 7.30 h del matí, concentració i esmorzar.
7 de Febrer: 8:30 AM Primera data de desallotjament del CSO La Gordíssima (Sant Andreu). 8.30 h del matí, concentració, esmorzar i activitats durant tot el día a dintre i al carrer.

D’altres CSO de la ciutat estan també sota amenaça de desallotjament, com ara l’Ateneu Popular de l’Eixample, l’Ateneu Flor de Maig (Poble Nou), i l’emblemàtic CSA Can Vies de Sants, per la qual cosa convindrà estar atentes a properes convocatòries de suport.

Dl	Dt	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
« abr.				juny »