L’Esquerra Independentista del Sud, la coordinadora que agrupa les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i Sepc a l’Alacantí, va reexir en motiu de les activitats organitzades per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, en una nova demostració de la disciplina i compromís en la lluita antipatriarcal del conjunt de la militància de la comarca. El Sepc inicià les activitats amb una xarrada sobre coeducació el dimecres 5 de març a la Uniervsitat d’Alacant; el divendres 7 les activitats es traslladaren a la ciutat de la mà de Carme Díaz, integrant del Seminari Feminista, que protagonitzà una interessant xarrada i debat sobre la dona treballadora al món reproductiu. En ella, incidí en les bases de l’economia feminista, que posa de rellevància la importància del món reproductiu enfrontant-se una visió del món que no el contempla com a treball, ja que no ve mediatitzat per l’intercanvi monetari. A més de desmentir aquesta interpretació limitada de les relacions de producció, l’economia feminista valoritza aquest món reproductiu i el considera irremplaçable per a aquestes mateixes relacions de producció, ja que és qui produeix la força de treball.
El dissabte 8 de març les organitzacions de l’Esquerra Independentista participaren en la manifestació que recorregué els carrers més cèntrics d’Alacant, en una mobilització que agrupà al voltant de 2000 persones. Al darrere d’una pancarta que reivindicava que “ni capitalisme ni patriarcat, feministes i desobedients”, els i les militants independentistes i feministes no deixaren de cridar consignes com ara “dona assalariada, doblement explotada”, “dona treballadora, lliure i lluitadora” o “no hi ha feminisme en el capitalisme”. Així mateix, també se sentiren amb rotunditat crits en defensa del dret al l’avortament i al propi cos. La manifestació finalitzà a les portes del Mercat central, on les organitzacions de classe que treballen a la ciutat llegiren els seus manifestos.
[Alacant] Nova mobilització defensa de la Revolució Bolivariana
Una nova mobilització internacionalista i antiimperialista es va desenvolupar el passat 5 de març a la ciutat d’Alacant, en el marc de l’activitat del Moviment de Resistència Global d’Alacant per denunciar l’intent colpista i feixista a Veneçuela. Al voltant de 80 persones es van tornar a trobar a la Plaça de Bous i, a l’igual que la setmana anterior, no van deixar de cridar consignes en defensa de la Revolució Bolivariana de Veneçuela i del progrés social que ha propiciat el programa socialista implementat a aquell país. A més de la defensa revolucionària i la solidaritat internacionalista, les concentrades recordaren la figura d’Hugo Chávez, traspassat tot just fa un any.
8 de març – Vídeo de l'EI de Mallorca
[8 de març] Dones lliures, desobedients i feministes per canviar-ho tot
![[8 de març] Dones lliures, desobedients i feministes per canviar-ho tot](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2014/03/8mar_EI_mutA3_.jpg)
Manifest unitari de l’esquerra independentista
El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l’explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L’explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d’altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l’ ètnia, la classe, la sexualitat i/o l’edat, entre moltes altres.
Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d’igualtat i de prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a l’economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.
Tota aquesta violència estructural s’agreuja amb les agressions i assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més. Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia, possessivitat…). Recentment hem rebut l’últim atac directe a la nostra vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l’ interrupció voluntària de l’embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força de treball tot relegant-nos a l’àmbit domèstic. Es pretén que el control de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a posar en joc la seva vida.
Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i l’autodefensa feminista són imprescindibles!
Hem de ser lliures per decidir.
Hem de ser desobedients per lluitar.
I hem de ser feministes per guanyar!
Visca el dia internacional de les dones treballadores! Visca el 8 de març!
Actes arreu dels Països Catalans
La solidaritat amb Can Vies encercla el districte de Sants
L’esgotament de la via judicial, deixa la decisió del futur del CSA Can Vies en mans de la propietat de l’immoble, l’empresa municipal del transport TMB. Una empresa participada majoritàriament per l’ajuntament de Barcelona. Per tant, la decisió ja no és judicial, sinó política i per tant, la pressió popular pren especial importància. És en aquest context que la plataforma de solidaritat amb Can Vies havia convocat una cadena humana per encerclar el districte de Sants, per tal de fer evident el suport veïnal al centre social okupat des del maig de 1997 al carrer Jocs Florals. A la cadena humana s’hi han sumat més de 250 persones que han fet assolir el repte inicial. Així, membres d’entitats d’arreu del barri com diables, castellers, colla bastonera, gent de col·lectius de Can Vies i de la resta del barri, han fet un cercle gegant mentre es cridaven consignes de suport al centre social.
El dia començava calent, doncs el regidor del districte, havia anat a primera hora de la tarda a la radio local a contestar les preguntes dels veïns. Al sortir de l’emissora, un grup de manifestants l’hi ha fet un escarni, que l’ha fet recular fins a l’emissora, d’on ha hagut de sortir envoltat de policia local. Aquesta mateixa policia ha estat l’encarregada de fer un cordó davant la seu del districte durant l’acció reivindicativa. Un cop aconseguit el repte inicial, la gent s’ha concentrat a la plaça del darrera de la seu del districte, la plaça sobre la qual hi va haver l’Hamsa, que avui hagués fet 18 anys d’okupació. Allà s’ha informat de les novetats del cas, i s’ha convocat una assemblea informativa per als propers dies.
[Alacant] Desenes d'internacionalistes es concentren en defensa de la Revolució Bolivariana
Desenes de persones han secundat aquest dimecres 26 de febrer la mobilització convocada a Alacant pel Moviment de Resistència Global per tal de denunciar l’intent de colp d’estat feixista i imperialista a la República Bolivariana de Veneçuela i mostrar la solidaritat internacionalista amb el poble veneçolà en lluita. La Plaça de Bous de la ciutat ha tronat amb els continus crits, com ara “tremola, tremola, tremola imperialista, Amèrica Llatina es torna socialista”, “Veneçuela Bolivarina, lliure i sobirana”, “no són opositors, són mercenaris”, o la ja tradicional “alerta, alerta, alerta que camina, l’espassa de Bolívar per Amèrica Llatina”. El MRG, com a organisme convocant, ha volgut deixar palès en les seues pancartes el caràcter feixista i colpista de les mobilitzacions opositores, que han provocat una quinzena de morts, aixñi com la solidaritat internacionalista entre els dos pobles.
L’Esquerra Indenpendentista, com a part integrant del Moviment de Resistència Global juntament amb l’Associació d’Amistat amb Cuba, el PCPE-CJC i Esquerra Unida, ha participat en la concentració amb pancarta pròpia, on es recordava que “a Veneçuela i als Països Catalans, combatem l’imperialisme”. El Moviment de Resistència Global d’Alacant, així mateix, ha tornat a convocar una nova concentració el proper dimecres 5 de març a les 20:00h a la mateixa Plaça de Bous de la ciutat.
Aquest 27F, vaga d'estudiants als Països Catalans. Tota la nostra solidaritat!
Aquest dijous 27 de febrer, els i les estudiants dels Països Catalans tenen una nova cita al carrer per a plantar cara al desmantellament de la ja precària escola pública i l’ofensiva contra el català a les aules. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha impulsat una vaga arreu del territori. Els estudiants volen fer un pas endavant i visibilitzar en un sol dia les lluites locals que s’estan produint en diversos punts dels Països Catalans.
Quan el 2002 els i les estudiants van denunciar els efectes de la LOE o quan el 2008 van denunciar els efectes del Pla Bolonya, quan van patir una ofensiva mediàtica de descrèdit i fins de criminalització. Pocs anys després els fets s’han encarregat de donar-los la raó i tothom pot veure com la precarització del sistema educatiu públic ha portat a afavorir el sector privat i a expulsar amplis sectors de les classes populars de l’ensenyament superior.
D’altra banda, l’ofensiva contra el català a les aules està posant en una difícil situació la normalització de la nostra llengua i l’accés en igualtat de condicions al seu coneixement per part de tots els habitants dels Països Catalans. Només un model immersiu i només un model públic d’ensenyament poden garantir aquest accés. Per això la lluita pel català a les aules és indestriable de la lluita per un ensenyament públic, i això qui ho està practicant dia a dia és el moviment estudiantil.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a la resta de classes populars a solidaritzar-se amb la vaga dels i les estudiants, i especialment fem una crida als i les docents dels Països Catalans perquè es solidaritzin activament amb aquesta mobilització. La mobilització dels estudiants ha de ser un exemple per a la resta de classes populars.
Aquest 27 de febrer, sortim al carrer!
Recull de convocatòries de les mobilitzacions del 27F
Vídeo-crònica de les concentracions en solidaritat amb les detingudes a Palma el 17 de febrer
Vídeo-crònica fet per Arran de les detencions a Palma del 17 de febrer i les posteriors concentracions de solidaritat.
Més informació: 3 detingudes d’Arran Palma per una acció contra la reforma de l’avortament (Alerta Solidària)
Juntes sense por! El 19F als carrers de València
Vídeo de convocatòria a la manifestació del 19 de febrer a València.
Clica aquí per accedir al manifest de la convocatòria.
Aquest dimecres 19 de febrer, mobilitzem-nos a València contra la retallada de drets civils
Al carrer, juntes sense por desobeint les vostres lleis
En els darrers anys, els moviments socials i les persones hem començat a teixir una sèrie de xarxes de construcció i de resistència cada dia més organitzades i més directes. Organitzades, perquè hem creat sinergies que s’han traslladat a espais de debat i lluita comuns. Directes, perquè hem començat a assenyalar els responsables directes de la creixent misèria, desesperació, opressió, explotació, etc.: el sistema econòmic capitalista i heteropatriarcal, i els seus botxins a la terra (governants, bancs, estructura eclesiàstica, mitjans de comunicació, cossos repressius, etc.).
Els exemples més visibles han estat algunes conseqüències del moviment 15M, les PAH i els seus
escarnis i Obres Socials, les vagues de treballadores o estudiants, les assembles de barri, de dones, anticapitalistes, els centres socials, el moviment feminista… Brots sorgits fora de la lògica “partitocràtica” tradicional; nascuts de l’autoorganització popular i autònoma. Cada dia més, el poble ha començat a dir prou a tanta misèria i ha decidit perdre la por per canviar-ho tot. I açò és el que més tem l’Estat espanyol, i el que, així, ha decidit combatre. Recuperant i regenerant la por. Prenent els carrers. Traient-nos a nosaltres d’ells. Controlant els nostres cossos, les nostres vides i les nostres lluites. Per assolir aquests objectius, l’estat ha creat diverses reformes repressives: la nova Llei de Seguretat Ciutadana, la contrareforma de l’avortament i la reforma del Codi Penal.
El cas de la contrareforma de l’avortament, presentada per Gallardón, ataca profundament l’autonomia, drets de les dones i control sobre els seus cossos i la seua sexualitat, abocant-les a pràctiques altament perilloses per la salut, evidenciant la ideologia heteropatriarcal, deixant les dones com a objectes reproductius. Aquesta contrareforma ens lleva l’autogestió dels nostres cossos posant-la en mans de tercers, i ens considera incapaces de decidir per nosaltres mateixes si parim o no parim. El present avantprojecte implica reduir els supòsits legals de l’avortament (malformacions de qualsevol tipus, una violació que no es puga demostrar legalment o una renda miserable o nul·la, no seran causes suficients per avortar legalment), i endureix el codi penal contra metges i professionals que el practiquen. És una reculada legislativa de més de 40 anys a una situació d’il·legalitat amb la qual tornarem a un context de dret selectiu i classista, que afecta majoritàriament a les dones en situació de precarietat.
Per la seua banda, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), fa desaparèixer les “faltes” (infraccions menors que no suposen càrrega penal com presó o antecedents) i algunes de les quals passen a ser considerades “delictes lleus”, amb la qual cosa el càstig al que ells consideren “desordres públics”, per exemple, passa a ser considerat delicte penal jurídicament. Algunes altres són recollides com a infraccions administratives en aquesta llei, actualitzades i especificades tenint en compte les noves formes de lluita dels col·lectius i els moviments socials. D’aquesta manera, els escarnis de la PAH, les accions als parlaments o congressos, les concentracions no comunicades, les ofenses a Espanya, negar-se a identificar-se, JUGAR O FER ESPORT EN UN ESPAI PÚBLIC SENSE PERMÍS!, l’insult (o el que ells consideren insultant) a les forces repressives, i accions tan necessàries com gravar l’actuació abusiva de policies, serà castigat amb sancions desorbitades, des de 3.000€ fins a 600.000€. Que significa açò? Que a qualsevol persona que lluite per canviar aquesta situació, se li impedeix pràcticament utilitzar qualsevol forma de lluita directa o de carrer. Volen acabar amb les protestes al carrer, volen acabar amb la resistència. Com? Amenaçant-la. Amb la por a perdre-ho tot. Amb repressió i control social absolut.
És evident que el primer objectiu que persegueixen aquestes noves lleis repressives és la por, el control de la societat, i que ningú lluite perquè res canvie. Però no oblidem que darrere d’aquestes reformes vindran més retallades laborals, polítiques i socials. Si ara callem i empassem, quan desmantellen tots els serveis públics, privatitzen tot, rebaixen salaris, retallen drets… ja no ens quedarà res per combatre-ho. Haurem perdut el carrer. La dictadura serà tan dura (de fet, ja ho és) que sols ens quedarà desaparició o clandestinitat. Cal una resposta clara i contundent, desobedient i rebel. No demanem tornar enrere. No volem cap de les seues lleis repressives. No acceptem aquest estat que anomenen democràtic i que realment és una dictadura encoberta. Volem deixar clar que EXIGIM un altre model social que siga realment just, antipatriarcal, comunitari i lliure. EXIGIM un avortament lliure, segur i gratuït. LLUITAREM per defensar els nostres cossos, els nostres carrers i les nostres vides. I no ens aturarem fins a aconseguir-lo.
És per açò que fem una crida al conjunt de col·lectius, moviments socials, agents polítics i socials d’aquesta ciutat i d’aquest país per eixir al carrer i desobeir. Juntes. Sense Por. Per canviar-ho tot. Perquè si el present és lluita, el futur és nostre!
MANIFESTACIÓ DESOBEDIENT | Dimecres 19 de febrer, a les 19.30 h a Plaça de Sant Agustí
CLICA AQUÍ PER A VEURE EL LLISTAT D’ADHESIONS
Recull de premsa de la convocatòria
Levante: Manifestación «desobediente» contra las «leyes mordaza»
La Vanguardia: Convocan una manifestación sin permiso contra reforma aborto y ley ciudadana
Europa Press: Asociaciones civiles convocan un marcha sin comunicar como “acto de desobediencia” contra “restricciones” del Gobierno
20 minutos: Asociaciones civiles convocan un marcha sin comunicar como “acto de desobediencia” contra “restricciones” del Gobierno