Aquesta tardor de 2014 hem de viure una de les etapes fonamentals del procés sobiranista al Principat. Alhora, també tant al País Valencià com a les Illes Balears continuarà l’inexorable desgast del règim de 1978. Mentrestant, el sistema capitalista ens va normalitzant les noves condicions de vida per a la classe treballadora i la resta de classes populars en aquesta nova etapa. I el patriarcat ens va demostrant la seva capacitat d’adaptar-se amb noves formes però amb el mateix fons.
Ens trobem davant l’expectativa d’un canvi polític i social. Aquesta expectativa, però, no està exempta de riscos. Cap expectativa de canvi està mai exempta del risc de ser reconduïda cap a falses sortides. Un dels nostres principals reptes com a moviment ha de ser tenir la capacitat d’alimentar i organitzar aquestes expectatives de canvi alhora que ser ferms en evitar els riscs de reconducció cap a falses sortides. Alguns dels debats més intensos que hem tingut com a moviment estan marcats precisament per la dificultat en saber conjuntar totes dues coses.
Cal treballar per a fer de la independència de tots els Països Catalans un objectiu majoritari i irrenunciable. Alhora, ens caldrà múscul i autonomia organitzativa i de discurs per a poder enfrontar-nos als intents de renúncia que en el camp nacional vindran abonats per les elits polítiques i econòmiques, especialment en la conjuntura de procés sobiranista al Principat.
Cal continuar denunciant les conseqüències de les nefastes polítiques que anys i anys de governs del PP han afectat el País Valencià i les Illes. Alhora, però, cal ser contundents en la denúncia de l’alternança en forma de tripartit com a sortida vàlida que permetrà solucionar les problemàtiques socials, nacionals o ecològiques. Ens caldrà coratge i capacitat organitzativa per a mantenir l’horitzó del canviar-ho tot per damunt de l’onada d’integració institucional del progressisme.
Cal treballar per a mantenir viva la crítica al sistema socioeconòmic i patriarcal. Continuar assenyalant que el problema d’arrel és el sistema capitalista, que només hi ha sortida viable per a les classes populars amb la substitució del capitalisme per un model socialista. Continuar dient ben alt que cal combatre el patriarcat d’arrel i que només una alternativa feminista pot generar una societat de persones iguals. I assenyalar com a inòqües les sortides de reforma de l’estat o de regeneració de la partitocràcia que propugnen algunes iniciatives “rupturistes”. Estendre la idea que amb la denúncia del règim polític no n’hi ha prou, que cal un canvi en la seva totalitat. Per a fer-ho caldrà sobretot cap clar a l’hora de dissenyar la intervenció institucional i electoral del nostre moviment, i fer realitat aquella màxima que diu que sense moviment al carrer el treball institucional no serveix per a res.
Els propers mesos han de ser d’agitació, de lluita al carrer, d’organitzar sectors cada cop més grans de població. Però també han de ser mesos de debat intern per a poder encarar els reptes que se’ns plantejaran des de la fortalesa ideològica. Endavant OSAN ja hem posat fil a l’agulla a aquest debat amb la publicació d’un opuscle sobre el procés sobiranista. En aquest document posem negre sobre blanc la nostra opció per la desobediència per a poder materialitzar el referèndum d’autodeterminació, per l’inici de dinàmiques nacionals de ruptura per a construir un programa per canviar-ho tot, per l’articulació d’un moviment de les classses populars autònom de l’oficialisme polític i social i per l’elaboració d’un full de ruta de construcció nacional.
La nostra tasca com a organització en els propers mesos serà treballar conjuntament amb altres organitzacions en l’impuls de la campanya Independència per canviar-ho tot, fer un treball intern per a la concreció d’un full de ruta per la construcció nacional, dinamitzar iniciatives, mobilitzacions i institucions que des de l’àmbit nacional posin dempeus un programa per canviar-ho tot i continuar treballant en les dinàmiques de mobilització social i feminista que han anat apareixent aquests darrers anys. Esperem saber estar, colze a colze amb la resta d’organitzacions i del moviment popular, a l’alçada.
[DOCUMENT] El procés sobiranista i l'esquerra independentista
Endavant OSAN fem públiques en forma d’opuscle un seguit de reflexions i línies d’actuació per als propers mesos al Principat de Catalunya. Aquestes reflexions pretenen analitzar quines són les causes de l’actual situació política de crisi política, econòmica i social, i per quins motius han cristalitzat en l’anomenat procés sobiranista al Principat de Catalunya i en canvi han tingut altres cristalitzacions a la resta de Països Catalans. A partir de les conclusions d’aquestes reflexions, tracem un seguit de línies de treball amb la intenció que l’actual conjuntura ens permeti fer passos agegantats i ferms cap als nostres objectius polítics: la independència i el socialisme als Països Catalans. Aquestes línies de treball són les que desenvoluparem en els propers mesos com a organització i conjuntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista i de la unitat popular. Es basen en la necessitat d’una mobilització social per la desobediència a la imposició de la legalitat espanyola, i en la necessitat de continuar construint contrapoder i fer un salt qualitatiu en aquest àmbit.
Aquest document pretén ser una eina de debat polític i com a organització estem oberts a fer els debats que es creguin necessaris amb els col·lectius i organitzacions de l’espai de la Unitat Popular.
Editat i publicat l’estiu de 2014.
Descarrega-te’l clicant damunt la imatge:
Versió per a llegir en línia:
Tanyada 12 – Agost de 2014
En aquest número hi trobareu:
EDITORIAL//
Per canviar-ho tot
ARTICLES//
L’estratègia de l’esquerra independentista: la Unitat Popular catalana.
Contra l’Europa realment existent.
Algunes reflexions sobre la participació institucional.
Descarrega-la directament en pdf al teu ordinador clicant AQUÍ
També pots accedir als articles en versió digital a l’apartat d’opinió d’aquest web.
Onze de setembre de 2014: Desobeïm! Pel referèndum, per la independència i pels Països Catalans
Aquest Onze de Setembre l’esquerra independentista fa una crida a la població a sortir al carrer a exigir que es materialitzi el referèndum d’autodeterminació d’una part dels Països Catalans. És per aquest motiu que convoquem un seguit de mobilitzacions que, junt amb el clam independentista i contra la imposició de la legalitat espanyola, siguin un clam per a exigir la desobediència a les lleis espanyoles i per dir a aquells botiflers que estan treballant per a arribar a un nou pacte amb l’estat que no ens deixarem enganyar per les seves mentides. Unes mobilitzacions que siguin també un clam de les classes populars afirmant que no estem disposats a seguir a aquells que porten trenta anys dirigint aquest sistema en què socialment som la classe treballadora qui s’endú la pitjor part. Que la independència la farem el poble i pel poble. Per canviar-ho tot.
Convocatòries del dia 10 de setembre
Convocatòries del dia 11 de setembre
MANIFEST
Enguany fa 300 anys d’un dels molts episodis que ens han arrabassat la nostra llibertat com a poble. La defensa heroica de Barcelona per part dels sectors populars, com la defensa de tantes viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, marca el nostre caràcter de poble rebel. També recordem que enguany fa 355 anys que el nord del nostre territori va ser incorporat a França, que en fa 307 que el País Valencià va ser sotmès per la força de les armes i de la repressió més descarnada i que en fa 299 que el darrer bastió dels Països Catalans, Mallorca, queia en mans del centralisme borbònic. Des d’aleshores els Països Catalans no hem deixat de lluitar. El poble treballador català ha estat protagonista de les lluites més avançades de cada moment, i a dia d’avui torna a estar a primera fila de la barricada.
La nostra submissió a Espanya i a França s’ha dut a terme mitjançant l’ocupació militar però s’ha perpetuat mitjançant la compra sistemàtica de les elits polítiques i econòmiques. Des de fa dècades hem vist com qui deien ser els nostres dirigents ens ha anat venent a canvi de pactes: els pactes de la Moncloa, els pactes dels estatuts, els pactes de la LOAPA, els del Majestic, protagonitzat pels que avui sabem que s’estaven embutxacant els nostres diners. Pactes fets per uns poders autonòmics corromputs i subordinats a l’estat central. Pactes com els de la transició, en que les elits dels diferents territoris van treballar a fons per a esquarterar el projecte de Països Catalans, fins a prohibir-lo constitucionalment.
Alguns d’aquests que han fet del pacte i del servei al poder econòmic la seva cultura política, ara diuen que volen encapçalar les reivindicacions populars. Però el que volen en realitat és evitar perdre el seu poder. Les elits econòmiques i polítiques d’aquest país ni volen ni poden materialitzar la independència. Només la força organitzada de les classes populars serà capaç de guanyar aquesta batalla. Cal destituir aquestes elits de la direcció política i econòmica dels Països Catalans.
La nostra gent, el poble treballador i les classes populars, estan patint durament els efectes del sistema capitalista. Les condicions de vida són cada vegada més dures i la diferència entre les classes dirigents i la classe treballadora és cada vegada més gran. El desmantellament dels drets socials va a tota màquina gràcies a la sintonia de CiU, PP i PSOE. Així mateix, també patim els efectes de polítiques retrògrades en matèria de drets lingüístics, de gènere, civils, etc. Un cop més, ens mantenim ferms i tornem a explicitar que desobeirem davant lleis imposades contra nosaltres. Lleis com la del ministre Wert que ens nega el nostre dret a l’educació del i per al poble català. Lleis com la de la reforma de l’avortament que ens nega el dret al propi cos.
Necessitem canviar de règim. Necessitem una República dels Països Catalans. Però també necessitem canviar de sistema. Necessitem la independència per canviar-ho tot. Volem independència, socialisme i feminisme per als Països Catalans.
En aquest camí cap a la llibertat tenim una cita important el proper 9 de novembre. I avisem: el poble català que no necessita permís per ser sobirans. Avisem, un cop més, que ja no acceptarem cap més pacte i que al Principat votarem, passi el que passi, el proper 9 de novembre.
La desobediència és imprescindible per a poder dur a terme qualsevol canvi social o polític en profunditat. Per tant, caldrà exercir la desobediència per a ser lliures.
Països Catalans, 11 de setembre de 2014
[Eixample] Prou violència masclista, ni al barri ni enlloc
Els diaris ens han sorprès aquesta setmana amb una notícia que parlava del nostre barri. Però no el que acostumem a veure format pels arbres, les voreres, fanals comerços i cotxes, molts cotxes; sinó el barri que succeeix en la intimitat de les cases i que es pot entreveure en l’auca en moviment de les façanes, i es pot sentir a vegades a través de les parets que no són tan gruixudes com voldríem.
L’Emy Bonmatí, veïna de l’Eixample del carrer Còrsega 646, ha mort assassinada en mans de l’home amb qui convivia. Testimonis del barri així com veïnes i veïns de l’immoble han declarat als diaris que no sortia gaire al carrer i que el seu suposat company li pagava la perruqueria quan ella ho requeria, ja que semblava que no duia diners. Segons els mateixos testimonis, José Belmonte semblava un home molt poc sociable, vestia sempre de la mateixa manera, amb roba de vestir i corbata, i era correcte i amable. Alguns dels veïns no eren conscients que vivia amb ell també una dona. L’assassí ha confessat els fets a uns veïns, s’ha entregat a la policia i ha al·legat que ella l’estava enverinant.
Aquestes són algunes de les coses que passen darrera dels vidres de les finestres i les portes de les escales, també de l’Eixample. I no és casual que sigui ella qui mor i ell qui mata. Ja són 22 les dones assassinades des del començament de l’any als Països Catalans. L’expressió més extrema d’una cultura masclista que considera la dona no com a ésser humà complet i en igualtat de dret sinó que és susceptible de ser convertit en objecte, amb propietari.
Hi ha moltes incògnites al voltant de la mort d’Emy Bonmatí. Però el que és clar és que estava sola. I ara ja és tard per preguntar-li com li anava amb aquell senyor, per què no tenia mai diners o si era feliç. Estava sola enmig de la ciutat.
És intolerable que algú es pugui creure amb el dret a matar una dona. I és intolerable que una dona pugui romandre aïllada en el nostre barri. Fem una crida a totes les dones a teixir xarxes solidàries entre nosaltres. A trencar amb el mite que els draps bruts es renten a casa. A restar amb els ulls, el cap i el cor ben oberts a tot allò que passa al nostre voltant i, si fa falta, el puny tancat i el múscul ferm.
Ja n’hi ha prou de violència masclista!
Mai més sola Emy.
Endavant Eixample, 28 d’agost del 2014.
Manifest de la II Marxa per l'educació pública de bressol a universitat
La 2a Marxa, organitzada de nou per l’Assemblea Groga, té lloc entre els dies 23 i 30 d’agost. Recorre diverses comarques del Principat.
Tota la info a Educació en Marxa i AssembleaGroga
Cartell
Manifest
El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.
No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació.
Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.
El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població.
Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, del 20 d’abril. Les mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives i les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat dels cicles i les etapes que el conformen.
La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 100% del professorat depenent del grau de complexitat de cada centre; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada.
Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.
Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública. Enguany celebrem la segona i volem fer un pas endavant en la lluita per la defensa dels serveis educatius públics. No només portem reivindicacions, també creem solucions. Al llarg d’aquest any hem estat realitzant assemblees de les quals han sorgit idees de futur, entre les quals, la creació i redacció d’una ILP (iniciativa legislativa popular) que vetlli per garantir les nostres peticions: qualitat, gratuïtat, llengua catalana, educació no sexista, popular, etc. Una ILP que mereix de l’atenció de tota la societat per a bastir un model educatiu allunyat d’interessos polític-partidistes.
Aquesta lluita no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Tanmateix, iniciem una campanya per demanar a les institucions, al Departament d’Ensenyament i a la consellera Irene Rigau, que es declarin insubmisses a la llei “Wert”, la LOMQE. Una llei sense consens, franquista i neoliberal que pretèn discriminar l’alumnat per raó de sexe, llengua i situació socio-econòmica.
Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.
Tríptic
[Castelló de la Plana] Mural: tot el poder per al poble
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana.png)
.
Un dia, ha durat la darrera agressió nazi al mural del riu Sec.
Li pique a qui li pique, l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) ha restaurat aquesta obra emblemàtica, que s’ha convertit en un símbol a la ciutat de Castelló de la Plana, doncs ja té onze anys.
.
Fer que els murs parlen és només una de les tasques que desenvolupa l’Organització, impulsem l’espai de trobada que és el ‘Casal Popular de Castelló’, desenvolupem la lluita sociolaboral a la ‘Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa’, destruïm el patriarcat amb ‘Dones en Lluita’, defensem la cultura i llengua pròpies a ‘Castelló per la llengua’, fem suport als col·lectius dels moviments socials com són el ‘Front d’Estudiants per la Universitat Pública’, la ‘Plataforma Anti-Fracking’ o espais autogestionats com ‘La Cosa Nostra’.
.
Però encara ens hi queda molt per fer, participes?
Passa’t a la dissidència!
Milita a Endavant!
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional
[Sant Andreu] Butlletí n. 35 – Conèixer el territori per créixer-hi harmònicament
Butlletí andreuenc n. 35 – Juliol 2014
Conèixer el territori per créixer-hi harmònicament
Harmònica desobediència. Força de base que creix poc a poc, arrelant. Conflictivitat de base. Confrontant colze a colze, construint dialècticament. Aixecant sòlids somnis que esdevenen realitats. Perquè volem conèixer bé la terra que trepitgem, el territori que volem construir. Perquè en som part, arrel, tija i saba.
En un juliol típicament atípic, els debats, les convocatòries i les lluites no defalleixen. Re-floreixen, com d’una nova primavera, que neix de la desobediència, del no creure, sinó del pensar, reflexionar, analitzar i proposar. I lluitar, al carrer, al centre de treball, al barri i a la ciutat robada.
Crítica directa i implacable a la marca Barcelona i a un dels seus fills directes però bastards, els centres comercials, la COS començava el mes convocant-nos a un sindicalisme de carrer, solidari, que es desplaça pel territori. I des del territori: membres del PTAC, de la CUP de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó, d’Endavant Sant Andreu, ens movíem a l’Heron City per denunciar la precarietat de les treballadores del Cinesa. Abans de fer-ho, però, els gossos del capital: els agents de seguretat ens agredien només entrar al recinte. Lacais del capital i estúpids estrategues, la seva agressió, presenciada per les assistents al centre, era enregistrada i penjada a Internet. I al nostra convocatòria i reivindicació laboral adquiria encara més força i ressò.
I hi tornaríem. Oh i tant. A mitjan de mes, tornàvem a la Maquinista, per denunciar, de nou, que si Mc Donald’s acomiada, la lluita no s’acaba. I encara a finals de mes, tornàvem de nou a l’Heron City. Ja ho dèiem: Cinesa precaritza, la lluita s’aguditza.
Una lluita de carrer que a Sant Andreu esdevé, també, pel dret a l’habitatge. Com en el cas del Jorge i la María, família membre del PTAC i la PAH de Barcelona que veu com tot i donar-li la dació en pagament, el lloguer que Catalunya Caixa proposa com a social és inassumible i utilitzat totes les vies per denunciar-ho. I més denúncies que cauran.
O com en el cas de la família de l’edifici ‘Titanic’: sota amenaça de desnonament per al setembre, amb l’únic membre de la família que percebia prestació, morint de càncer. I encara penja l’amenaça damunt la viuda i el fill. La mobilització veïnal, en tres ocasions, posant el cas damunt la taula, des del carrer, a la del regidor. Denunciant la inhumanitat, crueltat i insensibilitat d’un sistema i els seus gestors que només es preocupen de papers i les propietats que hi indiquen, sense pensar en les persones que les patim.
Precisament per això, per combatre aquest sistema fent-ho a través de les poques escletxes de miserable gestió que tolera, aquest mes de juliol es va tornar a reunir la Trobada Popular Municipalista. Per segona vegada. Per seguir configurant una candidatura rupturista, teixida des de l’alegria de les lluites i la ràbia contra les institucions establertes. Per deixar clar que no volem ser còmplices d’aquest sistema capitalista.
Perquè som conscients que el que allà s’hi pot gestionar són engrunes. Perquè sabem que és una màquina de cooptació. Perquè si volem construir una candidatura rupturista, que trenqui amb la marca Barcelona, amb la ciutat aparador que han construït tots els governs municipals des del 1979 fins ara, hem de trencar amb tots els que hi han governat.
Anticapitalisme, cultura i lluita de carrer, confiança mútua forjada amb el pas del temps i les bregues. Sòlid teixit de carrer fruit del desinterès immediat. Amb el conflicte i les seves conseqüències com a leitmotiv i aixopluc.
Només així podrem construir arrelant, de la mateixa manera que només analitzant bé el territori que trepitgem i sobre el que treballem podrem construir un futur sòlid, unes propostes adequades i un projecte rupturista sòlid. La diagnosi com a eina d’anàlisi i coneixement de la realitat, prèvia indispensable per a transformar-la.
I què millor que fer-ho tot gaudint i celebrant aquestes petites victòries com la que ens va oferir el darrer dia del mes: moltes felicitats, Harmonia, moltes felicitats, poble de Sant Andreu! Amb fermesa, constància i la desobediència com a bandera tornarem a aixecar l’Harmonia de Palomar!
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Juliol 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org
[Alacant] Nova mobilització en solidaritat amb Palestina
Al voltant de 200 persones s’han tornat a mobilitzar aquest passat 7 d’agost a Alacant per denunciar la contínua agressió militar de l’estat sionista d’Israel contra el poble de Palestina. Convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant, l’organisme unitari antiimperialista on participa l’Esquerra Independentista juntament amb altres organitzacions de classe de la ciutat, una gran quantitat de persones han secundat la tercera mobilització en la ciutat en les darreres tres setmanes, en un moment en el qual el sionisme, amb la complicitat activa dels EEUU i la Unió Europea, ha redoblat la seua agressió contra el poble palestí; la resposta dels pobles del món ha estat unàmine: la solidaritat internacionalista i la reivindicació tant de l’existència de Palestina com a estat lliiure i sobirè com de la legítima resistència als plans exterminadors de l’imperialisme.
Al llarg de tota la maobilització els participants no han deixat de cridar consignes en solidaritat amb la lluita del poble palestí i denunciant el caràcter genocida de l’estat sionista d’Israel; en el parlament final, el MRG ha incidit en el caràcter imperialista de l’actual agressió militar, contextualitzant els míssils israelians en la contínua agressió del capitalisme contra els drets dels pobles i com aquests només tenen la legítima via de la resistència activa; el MRG ha manifestat, finalment, la necessitat de continuar alerta en els pròxims dies davant el probable retorn de l’agressió militar, recordant també la necessitat de mobilitzar-se en solidaritat amb les agressions colpistes i feixistes a Ucraïna.
[Castelló de la Plana]Manifest davant la sanció per la manifestació de l’1 de maig
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant-OSAN participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on vam organitzar l’1 de maig a Castelló de la Plana.
Companyes, el passat 22 de maig va ser notificada la proposta de sanció econòmica administrativa al company del sindicat CGT, Joan Pinyana, amb motiu de suposats fets ocorreguts el 1r de maig de 2014, respecte a la manifestació, en concret l’acusació és:
“Como organizador/promotor de una manifestación, en la cual se produjeron graves disturbios y desórdenes públicos…, le DENUNCIA Comisaria provincial de Castellón, por una infracción Grave, susceptible de ser sancionada con multa de 300,52 a 6010,12 €, sin perjuicio de lo que resulte de la instrucción del expediente…”
.
Que la repressió estatal, tant social com política i econòmica al poble treballador està en augment, és evident i estem patint-la totes les persones que lluitem per un món millor i per una societat lliure, igualitària i justa.Que la repressió estatal contra els drets fonamentals bàsics, tant col·lectius com individuals, està creixent, tant qualitativa con quantitativament, ho podem constatar.
.
Tant les DONES i la proposta de Llei d’avortament, les LLIBERTATS i la proposta de Llei de seguretat ciutadana, les/els INMIGRANTS i la llei d’estrangeria i deportació actual, el JOVENT sense treball i amenaçat de exili econòmic, la nova reforma de Llei de Pensions i la conseqüent retallada als nostres jubilats, l’aplicació de les reformes laborals per destruir els drets conquerits per la classe treballadora, ens porten a una situació de màxima agressió i violència contra la majoria del poble obrer. I això mereix una resposta directa.
Així que, si l’estat i els seus còmplices pensen que la repressió ens aturarà, van molt enganyats. Ja NO és hora de por ni de acatxar el cap, estem en les lluites per convenciment propi, per solidaritat i suport mutu.Estem al carrer i als centres de treball, revolucionant i actuant, per fer-los fora del poder que ocupen com a privilegi i que no representa més que a una minoria de privilegiats, apessebrats al costat de la banca financera i especuladora, l’església, els cossos estatals de repressió i els polítics venuts al capital. Estem en la lluita social perquè volem transformar tot el que és vell i corrupte, que hipoteca el nostre futur i construir un nou model al voltant del respecte col·lectiu a la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat dels pobles.
.
És per tot això que la SANCIÓ a Joan Pinyana és una sanció repressiva, un atac directe a totes nosaltres i no quedarà sense resposta. És un atac al dret legítim de reunió i manifestació del poble treballador, és una agressió a la llibertat d’expressió i al dret a expressar la ràbia i el descontent social que existeix actualment, produïda per la desigualtat que pateix la nostra societat.La sanció al nostre company és una sanció a totes les companyes. Si ens toquen a una, ens toquen a totes i amb la solidaritat de classe i de lluita, NO aconseguireu parar-nos, siga amb multes, detencions, identificacions, res podreu contra un poble que vol eixir de la foscor i encontrar la llum de la justícia i la igualtat social.
Aturem les agressions imperialistes a Palestina i Ucraïna!
Davant les agressions que l’estat d’Israel i el govern colpista d’Ucraïna estan duent a terme contra la franja de Gaza i les zones resistents del Donbass, des d’Endavant OSAN volem fer les següents reflexions:
- Denunciem l’agressió constant perpetrada contra el poble palestí per part de l’estat d’Israel. Denunciem la situació d’apartheid contra la meitat de la població de Palestina i la progressiva feixistització del règim sionista.
- Denunciem també el govern ucraïnès, inspirat per formacions d’extrema dreta i sorgit d’un cop d’estat, que ha declarat la guerra contra el seu propi poble i que ha permès que desenes de milers de milicians feixistes s’armessin per a sotmetre les zones resistents.
- La nostra obligació com a organització independentista, socialista i feminista és estar al costat dels pobles treballadors víctimes d’aquestes agressions i denunciar amb tota la contundència els agressors i els còmplices que ho permeten.
- Aquesta solidaritat no serà posada en dubte per molt que altres agents ideològicament oposats a nosaltres -com l’imperialisme rus o l’islamisme- donin suport també a aquests pobles. Els drets dels pobles no es qüestionen.
- Com a organització que practica la lluita política en una nació oprimida de l’Europa occidental tenim també especialment l’obligació de denunciar el paper d’instigador i còmplice que organismes com la Unió Europea i l’OTAN estan jugant en aquests conflictes.
- L’agressivitat imperialista de la OTAN i de la UE -estructures que les classes dirigents tant espanyoles i franceses com regionals ens han imposat-, no té fre a l’hora d’expandir el seu domini sobre noves poblacions de les quals extreure més recursos, imposar encara més l’hegemonia militar i amenaçar noves àrees susceptibles de patir el mateix procés.
- La feixistització de l’estat d’Israel o la legalització de milícies feixistes per part del govern colpista ucraïnès no semblen ser cap obstacle per a la Unió Europea a l’hora d’expandir-se i cercar aliats.
- La UE està demostrant dia rere dia que el mite de l’antifeixisme, de la solidaritat, de la primacía dels drets humans és quelcom aliè a ella, malgrat tota la propaganda i tota la retòrica. Tots aquests valors van ser i continuen essent patrimoni d’una esquerra que no claudica davant l’ofensiva capitalista.
- Alhora, la Unió Europea també demostra que la seva vara d’actuar quan el que hi ha en joc són interessos fonamentals dels seus estats membres res té a veure amb els principis democràtics i de respecte a la lliure voluntat dels pobles. Un avís per a navegants que ens assenyala que als Països Catalans faríem bé de soterrar el papanatisme europeista.
Per tots aquests motius des d’Endavant OSAN ens hem sumat i ens continuarem sumant a les mobilitzacions de solidaritat amb aquests dos pobles. Així mateix denunciarem sense mitges tintes el paper de l’OTAN i de la Unió Europea com a instruments del capitalisme per a sotmetre els pobles.
Països Catalans, 29 de juliol de 2014
Aturem l'espoli contra el poble treballador dels Països Catalans
La publicació d’unes enèsimes balances fiscals posa de manifest un cop més, més enllà del ball de xifres, una part de l’espoli a què l’estat i les classes dirigents sotmeten les classes populars dels Països Catalans a nivell fiscal.
Des d’Endavant OSAN denunciem aquest espoli en tota la seva globalitat, i el xifrem en els següents termes:
- L’anomenat espoli fiscal territorial, és a dir, la transferència d’impostos extrets dels treballadors i treballadores dels Països Catalans cap a l’estat central, que sumen entre 30.000 i 36.000 milions d’euros anuals.
- Una política fiscal regressiva, que fa recaure tot l’esforç fiscal sobre la classe treballadora, fins al punt que en plena crisi la tributació de les rendes de capital ha disminuït un 62%.
- La impunitat absoluta del frau fiscal, valorat en 26.000 milions d’euros anuals i concentrat en un 72% en les grans corporacions.
- Una política redistributiva que prima el pagament d’un deute que ni han contret les classes populars ni se n’han beneficiat, la despesa armamentística i el manteniment de l’activitat de les grans empreses a través d’inversions públiques sense retorn social per damunt de la inversió en educació, sanitat i benestar. I que se segueix beneficiant del treball de cures no remunerat que recau en major mesura sobre les dones de la classe treballadora.
Amb tot, des d’Endavant OSAN també volem fer un seguit de consideracions entorn l’enfocament que des del regionalisme i del nacionalisme burgès s’ha fet i s’està fent d’aquesta qüestió:
- Denunciar només l’espoli fiscal, abstraient-lo de la resta d’elements abans citats amaga la voluntat de no voler abordar el problema en la seva totalitat i de perpetuar la resta d’espolis damunt les classes populars.
- Denunciar només l’espoli fiscal d’una part del territori és voler amagar una realitat que afecta per igual tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes, amb la voluntat de voler amagar el caràcter nacional del conjunt de Països Catalans.
- Així mateix, caracteritzar l’espoli fiscal com una transferència forçosa de rendes de territoris rics a altres territoris pobres és, a banda de fals, un intent d’enfrontar els diversos pobles presoners de l’estat. Les xifres de l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans no són invertides en prestacions socials ni en iniciatives de desenvolupament a Andalusia o Extremadura. L’espoli fiscal s’utilitza bàsicament per a engreixar l’oligarquia estatal i en són beneficiàries les burgesies locals dels Països Catalans. La despesa armamentística vinculada a l’obtenció de contractes per a empreses espanyoles a l’estranger, la creació, artificial i accelerada, d’una gran capital financera a Madrid i l’execució d’infraestructures amb nul retorn social per tal d’insuflar negoci al binomi construcció-finances, motor del capitalisme hispànic.
- A la vegada, i entenent que com a poble també ens trobem immersos en un model “d’economia-món” basat en l’espoli i l’explotació internacional del treball, apostem per un socialisme feminista internacionalista, que tingui en compte no només un repartiment del treball i la riquesa dins de les fronteres nacionals, sinó que contribueixi a unes relacions solidàries entre la classe treballadora dels diferents pobles.
Per acabar amb l’espoli fiscal a què és sotmès el poble treballador dels Països Catalans només hi ha una alternativa: la independència i la construcció del socialisme i d’un model social feminista. Qualsevol altra sortida serà un pedaç que l’únic que aconseguirà serà fer mutar el problema cap a noves formes però en cap cas materialitzarà l’única solució: que el fruit del treball de les classes populars dels Països Catalans reverteixi en el seu interès i que l’esforç fiscal del conjunt de la societat tingui un caràcter netament progressiu.
Països Catalans, 25 de juliol de 2014