Al voltant de 300 persones participaren en la perolada contra les retallades socials convocada per la Plataforma pels Drets Socials de València. La mobilització comptà amb la participació de les assemblees d'estudiants de la UVEG i de la Plataforma d'Afectats/des per les Hipoteques.
Un cop disolta la manifestació un grup de joves manifestants fou identificat per la policia espanyola a l'alçada de la Porta de la Mar, els cossos repressius els advertiren que obririen diligències contra ells.
Avui dijous ha tingut lloc a Xàtiva una altra concentració contra les retallades i contra la crisi. En aquesta concentració que ha contat amb la presència d'al voltant 50 persones, s'ha criticat l'actual situació de retallades socials, econòmiques i democràtiques que pateix la ciutat de Xàtiva.
Aquesta és la segona concentració convocada per la Plataforma Ciutadanes de Xàtiva contra les retallades i la crisi ( que aglutina als col·lectius Camot, Endavant i Cremats) i té com objectiu crear una àmplia xarxa social per aturar les retallades que pateix la capital de La Costera. Aprofitem per convocar també al pròxim dijous dia 19 de maig a una altra concentració davant l'Ajuntament de Xàtiva a les 19 i 30.
La marxa realitzada dilluns 9 de maig va aplegar treballadors de la sanitat i molts veïns i veïnes del Guinardó i Gràcia. Va començar a les sis de la tarda a l'hospital de Sant Pau, i va acabar a la seu central de CDC, al Carrer Còrsega, després de passar per l'Hospital de l'Esperança i per la seu del districte.
La protesta havia estat convocada pels treballadors i personal sanitari de l'Hospital de Sant Pau i el de l'Esperança, les assemblees de drets socials de Gràcia i l'Eixample, i veïns de Can Baró, el Guinardó i Gràcia, també s'hi van sumar treballadors de l'Hospital Plató.
Un portaveu de l'Assemblea pels Drets Socials de Gràcia va assenyalar que aquesta és la primera protesta que engloba els dos hospitals, Sant Pau i L'Esperança, situats al nord de la ciutat de Barcelona, i recordà que ja és la tercera que convoquen treballadors i veïns de l'Esperança, preocupats per l'amenaça de tancament de les urgències. Per altra banda, Maria J. Lecha, treballadora de St. Pau i membre del sindicat FTC, denunciava que malgrat l'anunci electoral del govern que no es farien retallades sense acordar fins després de les eleccions, els serveis suspesos per les mateixes no s'han tornat a obrir, tot i les reclamacions del personal de l'hospital, i per tant el govern no té cap intenció de fer marxa enrera en el desmanetllament de serveis bàsics per als ciutadans.
La convocatòria, a més de denunciar les retallades de la sanitat del govern autonòmic, assenyalava també la responsabilitat del govern estatal, així com també mostrava el seu rebuig a la reforma de la negociació col·lectiva que "el govern de Zapatero i la patronal volen negociar amb els sindicats majoritaris en el malanomenat diàleg social"
Font: L'Accent
En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guardia Urbana de Tarragona.
La sentència que ha sortit recentment i que es recorrerà resol que en Jordi mereix un any de presó per atemptat a l’autoritat, 80 euros de multa per una lesió que no va cometre i 210 euros d’indemnització al policia.
Comunicat de la Plataforma de Solidaritat amb en Jordi:
Companys i companyes,
Des de la plataforma de solidaritat amb en Jordi, volem agrair-vos moltíssim a totes i tots la vostra solidaritat. Gràcies a la participació de tots i totes vosaltres ha estat possible fer ressò d’aquest cas d’abús de poder per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona als mitjans de comunicació de masse. Ha estat possible també que altres persones s'hagin posat en contacte amb la Plataforma Aturem els Abusos de la Guàrdia Urbana; i sobretot, la vostra solidaritat ha donat moltíssimes forces al nostre company encausat a l’hora d’enfrontar el judici i la possible sentència. Volem remarcar especialment els esforços fets des de l'Assemblea de Joves la Guspira, l'assemblea local d'Endavant (OSAN), l'Assemblea Feministia i Revolucionària de Tarragona -Cau de Llunes-, la CUP de Tarragona i el SEPC de la URV i del Martí Franquès.
El fiscal volia demanar fins a 2 anys i tres mesos de presó per en Jordi però finalment va decidir demanar: una any de presó pel delicte d’atemptat a l’autoritat; sis mesos de presó per un delicte de lesions i 2500 euros de multa per indemnitzar al policia suposadament agredit. La sentència que ha sortit recentment i que es recorrerà resol que en Jordi mereix un any de presó per atemptat a l’autoritat, 80 euros de multa per una lesió que no va cometre i 210 euros d’indemnització al policia.
És rellevant destacar que el jutge ha reconegut que la Guàrdia Urbana menteix i aporta falses proves, veiem quina trampa van utilitzar: segons una metgessa el policia suposadament agredit va estar 60 dies, a partir del moment de l’agressió, lesionat; però el més curiós del cas és que aquesta metgessa ho diu 5 mesos després del dia dels fets, quan suposadament ja estava curat, doncs ja havien passat ja uns 150 dies.
Ja s’ha presentat recurs per tal de demanar l’absolució d’en Jordi. Un cop més moltíssimes gràcies, la repressió no ens aturarà!
On hi ha lluita hi ha repressió! On hi ha repressió hi ha solidaritat!
Aturem els abusos de la Guàrdia Urbana! Carles Castillo dimissió!
Endavant (OSAN) i l’Assemblea de Joves del Poblenou publiquem un estudi en el que mostrem les prioritats i mancances de l’urbanisme del Pla 22@ en els àmbits del treball, l’habitatge, els equipaments, el patrimoni històric i la cohesió social.
Aquest dilluns 9 de maig diverses entitats del Poblenou i entre aquestes membres de la dissolta Coordinadora contra el 22@, que va capitanejar la crítica al model d'urbanisme a principis del 2000, ha presentat en conferència de premsa a la Universitat Pompeu Fabra l’estudi “Torres més altes han caigut: el model 22@ al descobert”.
L’estudi destaca que dels 130.000 nous llocs de treball que preveia crear el 22@, a data de 2010 només s'han creat un 17%. Estimen que s'han creat 31.068 nous llocs de treball però han estat expulsats 8.555 dels antics tallers i mitjanes empreses a les que no se'ls hi va renovar les llicències d'activitat. Es posa com exemple paradigmàtic el cas del recinte industrial de Can Ricart en el que treballaven 240 persones en 34 pimes i que foren expulsats el 2005. Actualment Can Ricart resta en estat d'abandonament.
Pel que fa a l'habitatge, dels 8.556 habitatges que s'han construït els darrers deu anys només el 6,7% han estat en règim de protecció oficial. Des de l’any 2000 només s'han acabat 576 dels 4.000 pisos previstos de protecció oficial. A més es calcula que dels 42.019 pisos del Poblenou hi ha com, a mínim, 5.504 de buits, que representa un del 13% del total.
Dels 136.837 m2 de superfície que el 22@ preveia com equipaments, el 55% s’ha destinat a equipaments 7@ (activitat empresarial d'ús de fruit privat). L'altre 45% s’ha repartit entre els nous hotels de quatre i cinc estrelles i a equipaments públics que en la majoria dels casos no cobreixen les necessitats veïnals. Falten CEIP, IES, residències per a gent gran, casal de joves… En l’àmbit dels transports, l’estudi recorda que les estacions de metro de Poblenou i Llacuna no compleixen les normatives de seguretat vigents.
L’estudi presentat també critica el fet que el patrimoni històric de les antigues fàbriques no hagi estat considerat en el seu conjunt, sinó de forma fragmentada i aïllada. Recorda que la gran majoria de fàbriques rehabilitades han servit per construir lofts (habitatges no convencionals en el que el m2 oscil·la entre els 5.000 i 7.000 euros). Destaca que les fàbriques conservades per a l'ús públic estan en estat d'abandonament (Can Ricart, l'Oliva Artes, la Escocesa o Ca l'Alier).
Pel que fa als elements amb els que fa deu anys els veïns s'identificaven amb el barri, l’estudi afirma que estan en procés de desaparició com ara la “composició obrera” i l'estil de vida de “poble” per la substitució social; la “festa major” pels impediments legals, i el “ramblejar” pel canvi d’oferta en béns i serveis, ara més dirigits al turisme que al veïnat.
Finalment l’estudi estima en 3.159 milions d'euros la plusvàlua generada amb el canvi de qualificació de 22a a 22@ i que aquests guanys han revertit en benefici dels propietaris privats del sòl. Per altra banda, denuncia que el 22@ no ha convertit en usos mixtos les zones industrials del Poblenou i que s’està deixant degradar la zona d’afectació del PERI Perú-Pere IV.
Dijous vinent 12 de maig a les 19h al Centre de barri del Poblenou es presentarà l’estudi, de forma oberta i més detallada, en un acte dirigit a tots els veïns.
Aquesta jornada inaugural pretenia donar a conèixer els objectius de l’Aplec així com informar de les activitats que es realitzaran. En primer lloc, va prendre la paraula Josep Villaroya per a repassar les principals problemàtiques a les quals s’enfronta la comarca com ara les retallades socials arran de la crisi econòmica i els processos neoliberalitzadors, la manca de vertebració dels pobles i ciutats o la pèrdua d’espai conreable per l’ urbanisme depredador, entre d’altres. No obstant açò, afirmà Villaroya, hi ha diversos projectes engrescadors a nivell juvenil, cultural i polític que tracten de fer front a aquestes amenaces. Defensà l’Aplec com a punt de trobada de totes aquestes associacions i col·lectius (al voltant d’una vintena), per a debatre, compartir experiències i enfortir lligams. A continuació Carles O., un dels organitzadors del Xufa Rock, explicà la vessant més lúdica de l’Aplec. El festival pretén oferir alternatives al jovent de la comarca a nivell musical i d’oci a més de donar a conèixer productes ecològics de l’horta d’Alboraia. Per últim, Enric Duran, conegut militant anticapitalista, va realitzar la primera xerrada tot repassant les activitats dutes a terme per la Cooperativa Integral Catalana des de novembre de 2009. El proper cap de setmana (13-14 de maig) es portarà a terme el gruix de l’Aplec amb xerrades, mostra de cultura popular, fira d’entitats i els concerts de Bajoqueta Rock, Pepet i Marieta i La Raíz, entre d’altres.
Per Jordi Aldeguer i Fenoll, militant de la COS i d'Endavant OSAN
Publicat a llibertat.cat
En aquest text, obra clau d'una nova manera d'entendre l'anarquisme i fer-lo evolucionar cap a una major adaptació al món de finals del Segle XX i principis del XXI, Bookchin planteja la necessitat de que el municipi siga l'estructura social on s'edifique una nova democràcia veritablement popular,ara bé, un cop llegida aquesta obra se'm plantegen tres grans dubtes:
1-La confrontació dicotòmica que fa de la ciutat i l'Estat.
En primer lloc em sobta la contraposició que fa de la ciutat i de l'Estat, atorgant a la ciutat un paper socialitzant i democratitzador, lloc de trobada, de debat, i de presa de decisions col-lectives.
En contraposició, l'Estat és categoritzat com eina repressiva i de control, potenciador de jerarquies, i contradictori en la seua essència amb la democràcia.
Vàries coses a dir respecte a aquesta tesi; Bookchin agafa com a model de participació la“civitas”, és a dir, “la unió de tots els ciutadans en un cos polític”, segons paraules seves. És desconcertant el fet de que siga una institució a la que no tenien accés ni participació dones o esclaus la que sembla ser el paradigma de democràcia en les tesis d'en Murray B.
Per contra, estarem d'acord en què és una evidència que l'Estat és una institució nascuda de i per la repressió d'una classe envers una altra. D'això no en queda cap dubte, i és l'objectiu tant dels comunistes com dels anarquistes la desaparició d'aquesta eina repressora. Però al voltant de com es “destrueix” o “s'extingeix” aquesta estructura, i sobre tot, com es pot utilitzar aquesta institució, en mans de les classes populars, per crear les condicions materials que permitisquen la completa desaparició de les desigualtats de classe i iniciar el trànsit del capitalisme al comunisme, és on rau el debat de fons entre les dues grans tendències socialistes.
Continua amb a la seua obstinació en enfrontar ciutat i Estat amb aquestes paraules: “La ciutat no és congruent amb l'Estat. Tots dos tenen orígens molt diferents i han jugat papers molt diferents en la història. L'Estat penetra en tots els aspectes de la vida quotidiana, des de la família a la fàbrica, des del Sindicat a la ciutat…”
Ací cau de grapes en l'idealisme al fer aquesta afirmació, doncs la ciutat és el resultat de la instauració de la propietat privada; l'ésser humà ja no depèn de la caça, la recollida de cereals i fruites silvestres, s'estableix en un lloc determinat i cada persona s'ha d'assegurar el bancal més gran i productiu. Ací també neix la divisió del treball i tota l'estructura social, que tot i primitiva posa els pilars on s'han edificat les societats occidentals actuals.
L'Estat burgès modern no és més que la sublimació d'aquesta lògica, la de la propietat privada. I per acabar, no és l'Estat qui entra en tots els aspectes de la vida quotidiana, és la ideologia capitalista la qui entra i encamina la nostra vida; l'afany de lucre, el patriarcat, la competitivitat, l'individualisme,etc.
2-Posa en dubte el paper revolucionari de la classe obrera industrial.
Si continuem la lectura, ens trobem una estranya negació del paper revolucionari de la classe obrera industrial: “Si examinem acuradament la història veurem com la fàbrica, criatura de la racionalització burgesa, no ha estat mai el foc de la revolució, els treballadors revolucionaris per excel.lència (els espanyols, els francesos, els russos i els italians) han estat principalment classes de transició, encara més estrats socials agraris en descomposició”
És una feina titànica l'estudi de l'evolució de les forces revolucionàries als Estats francès, italià, rus i espanyol, però fent un repàs ràpid per les revoltes més o menys reeixides d'aquests estats ens trobarem amb la Revolució soviètica, on la punta de llança era el Soviet de Petrograd, les revoltes mineres d'Astúries i les vagues a Barcelona el primer terç del Segle XX. L'anomenat Biennio Rosso de 1919-1920 a Torí, Porto Marghera els anys '70 a Venècia, la lluita de les drassanes a Astúries, Galiza i Euskal Herria a finals dels '70 i principis dels '80, etc.
En aquest escrit, l'autor intenta desfer el suposat mite del i la treballadora industrial com a subjecte revolucionari, atribuint al treball industrial una capacitat alienadora que reafirma la necessitat de superar el treball industrial, i per extensió, la necessitat d'una vida a la ciutat més propera al món rural.
Per assegurar que el treball industrial és alienador només cal entendre el concepte marxià de l'home com a ser de praxis, però tot i així cal recordar que la capacitat revolucionària de la classe obrera la determinen multituds de factors com l'historial de lluita, la fortalesa de l'Estat, el paper determinant dels partits i sindicats, la cultura, etc.
Determinar d'aquesta manera quina de les dues societats és o té unes capacitats revolucionaries més fortes significa no entendre que en els processos revolucionaris intervenen centenars de factors, i que la classe treballadora, siga industrial o camperola, de cada nació ha cercar la tàctica i estratègia més apta a la seua realitat social i econòmica.
3-Afirma que la nova economia pot superar la lluita de classes.
Amb aquestes paraules: ”“No obstant això, aquestes tendències actuals i futures de caràcter tecnològic, social i cultural, que s'agiten i amenacen amb descompondre l'estructura de les classes tradicionals nascuda en la Revolució industrial ens porten la possibilitat que sorgeixi un
interès general diferent als interessos de classe, creats els dos darrers segles”
L'exercici de les prediccions sol ser un acte arriscat, però més enllà de fins a quin punt s'han complert o no les seues prediccions, el què em sembla digne de debat és fins a quin punt les noves formes de producció i la nova societat post-industrial poden el-liminar les desigualtats de classe?
S'han socialitzat aquestes noves empreses basades en la informació? S'han igualat les diferències econòmiques entre treballadors i propietaris? S'han alliberat les nacions del mal-anomenat Tercer
Món de l'imperialisme? És la cultura ara promotora de la igualtat entre els éssers humans, o és encara una eina de la ideologia imperant per justificar-se i perpetuar-se en el poder econòmic i polític?
La nova economia a la que es refereix Bookchin i de la que esperava el progrés basat en el interès general i no en el interès “de classes”, lluny de solucionar els problemes als que s'ha d'afrontar la humanitat (fam, opressió, imperialisme, acaparament de capital, exclusió social,atur, etc), ha ampliat les diferències entre el centre i la perifèria del sistema, ens ha abocat a noves guerres pels recursos naturals (Afganistan, Irak, Líbia,etc). En quant a l'interior dels Estats dels Pols de poder capitalista, la nova economia ens ha dut més atur, més precarietat, més especulació d'habitatge, més destrucció dels habitats naturals, i un llarg etcètera.
Com a propostes positives crec que l'aposta pel comerç de proximitat, pel consum d'aliments no transgènics, i per promoure cooperatives agràries i de consum que trenquen amb l'especulació dels aliments que ha potenciat la crisi alimentària actual que pateixen milions de persones en el món, és una bona mesura per sumar coneixements i desviar el consum al marge dels circuits de les grans distribuïdores d'aliments.
Resumint: la meua valoració és que s'ensuma cert post-modernisme en les tesis del municipalisme llibertari, doncs la centralitat d'estudi no recau en les formes de producció, que creen les condicions econòmiques i l'estructura social que d'aquestes se'n deriven, i passen a ser els òrgans de decisió i els paràmetres territorials de la societat.
Cercar superar la divisió de classes simplement en el canvi de l'objecte de producció -doncs no hi ha hagut un canvi de model de producció-, és possiblement tornar al socialisme utòpic francès del segle XIX.
És imprescindible pel creixement i arrel-lament de l'esquerra independentista entre les classes populars una clarificació ideològica, basada en la lectura crítica de moltes i variades fonts, tradicions i postulats, però sempre amb l'esperit crític exigible a un moviment revolucionari com el nostre.
Si volem presentar un projecte engrescador al poble treballador català hem de crear el nostre propi model de socialisme, basat en l'estudi de la història del socialisme mundial, i posat a revisió constant en la nostra tasca militant. No podem aspirar a construir la nostra proposta política basant-nos en el poti-poti d'idees vàries, cal que cerquem quin serà el socialisme català en la pràctica, però també en l'anàlisi, en el debat.
I un dubte m'assalta: sempre que defensem una idea la tenim ben meditada i interioritzada? O ens deixem emportar per critiques més estètiques que ideològiques? Quanta de la nostra militància critica certes corrents del socialisme sense haver-se llegit les seues bases teòriques?
Per acabar voldria recordar-vos unes paraules d'un gran teòric i revolucionari; “instruïu-vos, per què tindrem necessitat de tota la vostra intel.ligència. Agiteu-vos, per què tindrem necessitat de tot el vostre entusiasme. Organitzeu-vos, per què tindrem necessitat de tota la vostra força”
Organitzacions d'esquerres, sindicats combatius i moviments socials han convocat noves mobilitzacions contra les retallades socials. La setmana entrant els carrers de València i Barcelona seran escenari de dues manifestacions pels drets socials i laborals.
Continua llegint «Al carrer contra les retallades socials! Mobilitzacions a Xàtiva, València i Barcelona»
19.30 h Presentació de la 4a edició de l'Aplec
Xerrada: "Alternatives a la crisi (I). La Cooperativa Integral Catalana". A càrrec d'Enric Duran:
—————–
Divendres 13 de maig
—————–
Dissabte 14 de maig
Al Centre ocupacional "Pas a pas", carrer Cervantes, 24
—————–
12.00 h Xerrada: Eix Precarietat i crisi: L'impacte de la crisi capitalista actual a la nostra comarca (EROS, atur, precarietat…). A càrrec de "Seminari Taifa"
Al "Pas a pas"
—————–
14.00 h Dinar popular
A la plaça del Carme
—————–
16.00 h Alternatives a la crisi (II): Alternatives que s'estan duent a terme a la comarca, per lluitar contra la depredació i els atacs del capitalisme. A càrrec de l'"Assemblea d'aturats de Paterna"
Al "Pas a pas"
—————–
16.00 a 20.00 Fira d'entitats. Amb nombrosa representació de col·lectius de la comarca
A la plaça del Carme
—————–
18.00 h Mostra de Cultura Popular
A la plaça del Carme
—————–
21.00 h Xufa Rock: Concert de Bajoqueta Rock, La Raiz, Pepet i Marieta i Animals d'Asèkia
A la Terrassa Lumiere, passeig d'Aragó-Ronda Est
Amb la commemoració del 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, la recent catàstrofe a la central de Fukushima, i els propòsits del Govern estatal d’instal·lar un cementiri de residus nuclears bé a Ascó bé a Zarra, el debat al voltant de l’energia nuclear torna a ser una realitat als Països Catalans.
Comunicat d'Endavant OSAN sobre el model energètic als Països Catalans.
