Manifestació contra la reforma laboral a Castelló (25F)

Milers de persones tornaren a eixir als carrers de Castelló per fer front a la darrera de les agressions del sistema capitalista. La població és conscient de la precarització que suposa la reforma laboral i ho demostrà denunciant els seus còmplices i promotors, com per exemple les cúpules dels grans sindicats al servei del sistema establert. Durant la manifestació es diferencià clarament el bloc dels que, com es podia escoltar, ni signen ni pacten la destrucció del seu futur.

Castelló de la Plana, 25 de febrer de 2012

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)

Assemblea comarcal de la Plana

La Policia espanyola reté i denuncia un membre de "Tenim la paraula: a Mallorca, en català!"

La Policia espanyola reté i denuncia un membre de la campanya per parlar en català

Els fets han succeït el matí d’aquest dissabte durant la concentració antimonàrquica per la declaració d’Iñaki Urdangarín. Varis membres de la policia espanyola han iniciat un registre, sense cap motiu aparent, al jovent que portava la pancarta de Maulets.

Ha estat llavors quan un company, militant d’Endavant i membre de la campanya Tenim la paraula: a Mallorca, en català!,  ha accedit, contestant en català a l’agent. De tot d’una, aquest ha menyspreat que s’hi adrecessin en català i ha exigit que li parlàssin en castellà doncs ell era ‘de Málaga’ i ‘es una cuestión de respeto’. El company, que en cap moment s’ha negat a mostrar la bossa a l’agent, ha dit que no tenia cap problema en parlar en castellà tot i que no tenia obligació de fer-ho. L’agent s’ha posat nerviós i ha reiterat al company que estava ‘obligat’ a parlar-li en castellà. En aquest moment, el policia s’ha endut el company devora la furgoneta per prendre-li les dades. Se l’ha retingut i se l’ha denunciat per ‘falta de respeto a los agentes de la autoridad’. Durant la retenció, que ha durat uns 10 minuts, un policia ha insinuat que es produiria una detenció.

No ha estat l’únic cas d’agressió lingüística avui. Altres joves també han estat vexats per parlar en català i se’ls ha advertit que ‘hablen español porqué estamos en España’.

Des de la campanya Tenim la paraula: a Mallorca, en català! volem mostrar el suport al company i denunciar l’actitud feixista i il·legal de la policia espanyola. Així mateix, volem anunciar que prendrem mesures legals i que seguirem denunciant qualsevol cas d’agressió o discriminació lingüística.

Nova acció de la campanya pel català: ara el BiciPalma

Aquesta nova acció s’ha dut a terme la matinada passada i afecta el  servei de bicicletes de Palma

La campanya A Mallorca en català ha realitzat durant la matinada passada una acció de protesta a les bicicletes del BiciPalma. L’acció ha consistit a enganxar adhesius de la campanya a les bicicletes que en aquells moments estaven aparcades a les diferents estacions. En total s’ha actuat en 27 punts.

Amb aquesta acció es pretén fer encara més visible la campanya i seguir mostrant als governants la disconformitat i el malestar que estan generant en la societat mallorquina els constants atacs a la llengua catalana.

No és cap casualitat que s’hagi escollit el BiciPalma per realitzar-hi aquesta nova escomesa. La companyia aèria que esponsoritza aquest servei, AirBerlín, s’ha negat en diverses ocasions a afegir el català a les llengües en les quals es dirigeix als seus clients, essent còmplice, doncs, del desprestigi i marginació que des de les institucions i certs sectors empresarials es pretén fer de la llengua catalana.

Cal recordar que aquesta campanya es va impulsar des d’Endavant Mallorca el passat mes de setembre, amb la intenció de combatre totes les agressions al català plantant cara als polítics i empresaris responsables de les mateixes. I és precisament això el que s’està fent, respondre amb diferents accions i actuacions cada nova agressió.

Finalment es vol donar tot el suport a l’Assemblea de Jubilats per Mallorca en la vaga de fam que volen dur a terme a partir de l’1 de març.

Davant d’uns governants que no escolten al poble, la resposta ha de ser clara i contundent!

8 de març. No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

pic.twitter.com/xpo7E8Jr

 

Actes locals relacionats amb el 8 de març

Manifest unitari de l'Esquerra Independentista / Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Continua llegint «8 de març. No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!»

Suport a Euskal Herria a Sants

Dijous, 23 de febrer, i emmarcat dins la 6ª setmana de solidaritat amb Euskal Herria, l’assemblea de Sants d’Endavant (OSAN) i conjuntament amb Amics i amigues d’Euskal Herria, van convocar una xerrada de presentació als Països Catalans de la nova estructura antirepressiva, Herrira, que pocs dies abans s’havia donat a conèixer a Euskal Herria. A l’acte, que va comptar amb la participació de 35 persones, hi van intervenir primerament, un militant d’Endavant i amic d’en Jordi Grau Añó, pres polític català i membre del Euskal Preso Politiko Kolektivoa (EPPK-  Col·lectiu de presos polítics bascos) que  va ser detingut i empresonat el gener de 2011. Després un militant de Rescat, va fer un repàs a la situació de la Marina i la Lola, i les iniciatives que Rescat està duent a terme.

Abans de la presentació de la nova organització Herrira, es va projectar un vídeo de 15 minuts sobre la nova situació al País Basc. Llavors va ser quan Manu Ugartemendia va explicar d’on surt i que pretén el nou organisme, i la màxima de portar a casa els presos i preses politiques basques, així com el retorn a casa de totes les exiliades pel conflicte polític i armat que dura ja més de 40 anys. Per finalitzar la xerrada, Kandido Zubikarai, ha fet un repàs de vivències dels seus més de 22 anys de presó a diferents presons espanyoles, i víctima també de l’anomenada “doctrina Parot”, que li ha suposat allargar-li la condemna, per sobre del que prèviament s’havia establert.

Un cop finalitzada la xerrada, els assistents van poder gaudir d’un assortit de tastets que Endavant, va fer per recollir diners per a fer arribar a la família d’en Jordi Grau, per tal d’ajudar a pagar les despeses de la dispersió.

pic.twitter.com/7YUkAxXg

Vídeo sobre la nova situació al País Basc.

3.000 persones es manifesten a Xàtiva contra les retallades als serveis públics

 Unes 3.000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Xàtiva convocats per la Plataforma en defensa dels serveis públics, una Plataforma recent creada a Xàtiva que agrupa a diferents col·lectius com les associacions de veïns del Raval i del Barri Nord-Oest; col·lectius socials com Xateba, Camot o Endavant OSAN; AMPA'S, professorat, treballadors de sanitat; tots els sindicats i els partits polítics de l'oposició.

Al llarg del recorregut que,ha començat a la Plaça de Bous ( uns dels símbols del malbaratament del PP)i que ha acabat a les portes de l'Ajuntament on s'ha llegit el manifest, s'han escoltat crits contra les retallades en sanitat i educació, contra el malbarament del PP o contra la repressió patida aquests darrers dies pels estudiants a València.

Vídeo de la manifestació a Xàtiva

Concentració a l'Hospital General d'Alacant en defensa dels serveis públics

 Una trentena d'activistes de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades es van concentrar ahir a Alacant seguint la convocatòria internacional de la Federació Sindical Mundial en defensa dels serveis públics. Mentres un grup se situava a les portes de l'Hospital General d'Alacant, un segon grup d'activistes es va desplaçar fins a la propera plaça d'Amèrica; als dos llocs, es van repartir centenars de manifestos de la jornada, on es defensaven els serveis públics com a instrument d'igualtat social i es denunciaven les contínues retallades del capital i la nova reforma laboral. Els i les integrants de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, formada pel PCPE, CJC, Assemblea de Treballadors per la Vaga General, Esquerra Unida, Associació d'Amistat amb Cuba, Maulets i Endavant OSAN, portaven diferents cartells de denúncia del sistema capitalista.

Així mateix, la Plataforma va aprofitar aquesta convocatòria per a anunciar la propera mobilització que realitzarà, una marxa en reclam de l'ú
s i de la gestió pública de la línia 2 del Tram i en defensa dels serveis públics.

Joc d’amenaces

Article de Marc Garcia, militant d'Endavant (OSAN).

En tot procés negociador, hi ha punts de xoc i de distensió. Darrerament veiem algunes situacions més o menys clares de negociat i de quina manera negocia cadascú amb les seves cartes. En el cas de la reforma Laboral, hem vist com d’una proposta regressiva i agressiva per part de l’Estat, hi ha hagut la tímida i inconcreta amenaça dels sindicats pactistes per tal de mirar…, si potser…, en un futur…, poguessin…, i tres condicionals més… convocar una vaga. Davant d’aquesta fina amenaça, per tensar la corda, José Luis Feito, ja ha amenaçat en deixar sense atur aquells que es neguin a anar a Laponia a treballar, una clara amenaça, que fa que la posició intermitja, la de l’Estat sembli la moderada i per tant la correcte. Ja ningú podrà dir que el PP fa reformes laborals per a la CEOE.

Una altre manera de negociar és, la del plantejament de màxims ampliat, per després acabar acceptant una rebaixa controlada que deixi el punt final allò on un mateix ha calculat. És a dir, s’amenaça amb muntar un casino sense lleis laborals, sense impostos a l’empresa, amb dret a fumar, on hi entrin els menors, i on l’important és crear llocs de treball en un mar d’aturades. Aquí no cal, gaire amenaça, ja que hi va implícita. Qui no vol cent mil llocs de treball? Qui és el boig que no els vol? Negociem? Va, sí fem que no es fumi, i que els menors no hi entrin, acceptem la resta… Madrid i Barcelona ja estan en guerra per veure qui rebaixa més els drets dels seus treballadors.

D’altra banda, més que una negociació en termes laborals, n’hi ha de caràcter social, una negociació més imperceptible a simple vista. La negociació de la protesta. A València, s’han viscut dies convulsos de protesta al carrer, i hem vist una actuació policial desmesurada que ha comportat una allau de solidaritat i resposta popular. En un presumpte estat de dret, està mal vist que la policia atonyini xiquetes i xiquets de 15 anys, o els seus pares i avis. Per tant a l’estat només li queda la carta de la “negociació encoberta”, fent una amenaça indirecta per tal de aturar les protestes al carrer. Com? Senzill, deixant via lliure als neonazis d’España2000 per fer de les seves, com ja han començat a fer, amb trucades amenaçadores vers professores i alumnat. Una típica maniobra de l’agent extern (com la CEOE amb l’atur i Lapònia), que fa que els que protesten tinguin un condicionant negatiu, més enllà de les porres uniformades que davant de càmera ja han quedat retratades.

I que fem nosaltres? Doncs passar a l’ofensiva, desmarcar-nos dels sindicats del pacte, demostrant que hi ha vida fora del sindicalisme groc, amb assemblees de treballadores, d’indignades, sindicats combatius, que esdevinguin l’amenaça per els signants del pacte social, els que desborden la protesta calculada i prenen la iniciativa de Vaga General, i deixen al descobert les vergonyes del pacte, deixant clar que la posició de centre no és la centrada.

I que fem nosaltres? Recolzar els i les treballadores en lluita, arreu, com per exemple a TMB, recordant que qui incompleix el contracte del conveni col·lectiu és la part contractant i no la contractada, i que el privilegi del que gaudeixen els i les treballadores de metro i autobús de Barcelona no és el sou, ni congelar-lo enlloc de retallar-lo. L’autèntic privilegi d’aquests treballadors i treballadores és formar part d’un grup humà que lluita pels seus drets, que té uns delgats sindicals que no pacten amb la patronal, sinó que pacten amb l’assemblea i fan força contra la patronal. Cal recolzar l’estratègia d’aquests companys, amb l’amenaça de suport a la vaga des de fora (com la CEOE amb l’atur i Lapònia, com España 2000 i els xiquets a València), organitzant el caos, obligant a la negociació en termes reals i de drets dels i les treballadores i no de termes col·laterals, com en el Casino el fum del tabac i l’entrada dels menors.

Informació sobre les primeres declaracions davant del jutge pel "cas Puigdemont"

Abans d'ahir va declarar Carles Puigdemont, i ahir vam comparèixer davant del jutge quatre dels sis imputats, que ens vam acollir al dret de no declarar argumentant que no hem de donar explicacions a ningú de la nostra participació en un acte de protesta que considerem legítim i necessàri.

Com a única novetat, que ara ja és segur que cridaran per declarar la setmana vinent als dos imputats que no estaven citats per avui.

La campanya i l'advocat, valorem que ara tot depèn del jutge, que amb la declaració d'en Puigdemont (que obligat per les pressions s'ha fet una mica enrere) i les proves que hi ha, si es tira endavant el cas serà únicament per interès polític i buscant un càstig exemplaritzant. No coneixem el perfil del jutge, o sigui que no es pot especular gaire.

Suposem que d'aquí màxim un mes sabrem si el jutge arxiva el cas, si el fa avançar cap a la via penal o civil, o si crida a declarar els mossos d'esquadra per tenir més elements d'anàlisi.

La campanya continua amb la recollida d'adhesions.

Més informació a la web de la campanya.

Manifestació a Girona contra les retallades i la reforma Laboral

Contra les retallades i la Reforma Laboral, Vaga General!
Ja n'hi ha prou de pactar. Ara és hora de lluitar!

La Reforma Laboral suposa el darrer dels atacs que aprofita la crisi econòmica per retallar drets i fer pagar la crisi als i les treballadores. Una reforma que abarateix encara més els acomiadaments i que és un atac frontal a la ja minvada negociació col·lectiva, alhora que manté una precarietat que està esdevenint extrema en la contractació, augmentant el poder de les ETT’s com a “agències d’explotació”. En el marc d’aquesta nova envestida als drets dels i les treballadores, es facilita a l’empresari la possibilitat de decidir nilateralment abaixar els salaris, canviar els horaris i torns i acomiadar amb el pretext de productivitat, satisfent una demanda històrica de la patronal: la “flexibilitat autoadministrada”. Una Reforma Laboral regressiva, injusta i inútil en els objectius que diu proposar-se, que reforça el paper de l’empresari davant dels i les treballadores.

És per això que celebrem la mobilització del passat Diumenge on prop de 4000 persones recorrerem els carrers de Girona en oposició a aquesta Reforma, tal i com succeí en moltes d’altres manifestacions massives arreu dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol. La marxa inicià el seu recorregut a la Plaça Independència per arribar, tot resseguint la Gran Via i passant davant de la seu de la Generalitat, a la Plaça del Vi on finalitzà el seu recorregut.

D’ençà de la constitució de l’Assemblea Popular de Girona, hem contestat amb enèrgica oposició, cas a cas, lluita a lluita, el degoteig constant de greuges a les nostres vides que suposa aquesta ofensiva orquestrada des del capital per a conservar els seus beneficis i privilegis. Tenim ben après que totes elles són una mateixa lluita i així ho hem fet saber sempre.

És amb aquest esperit que ens oposàvem, una vegada més, a unes retallades imposades pels governs que ens ofeguen, alhora que busquen privatitzar els serveis bàsics (sanitat, educació o transport), i en aquesta ocasió, a una nova Reforma Laboral impulsada pel Govern del Partit Popular.

Des de l’Assemblea Popular de Girona, i sota el lema “Contra les retallades i la reforma laboral: Vaga general”, participàrem activament de la manifestació en un bloc propi per mostrar el nostre rebuig, també, a l’actitud de les cúpules sindicals de CCOO i UGT que pretenen segrestar la nostra capacitat de lluita. Exigir el cessament dels pactes sindicals, la necessitat d’un sindicalisme combatiu que demostri determinació en la lluita i la convocatòria d’una Vaga General,  foren la nostra manera d’expressar que aquesta manifestació, com cap altre, no pot ser entesa com un final de lluita, sinó una passa més cap al camí de la revolució. En aquest sentit s’ha d’entendre el cànitc  “Ja n’hi ha prou de pactar. Ara és hora de lluitar”,  que vam cridar amb totes les nostres forçes durant tot el recorregut, i que expressa la nostra ferma convicció que l’estratègia pactista de les cúpules sindicals amb la patronal, condemna a les classes populars a la pèrdua dels seus drets més bàsics.

I vista la resposta i el fet que gran part de la manifestació assumís com a pròpi el càntic, evidenciem una vegada més que no som els únics que ja en tenim prou d’aquest color.

És així com la solidaritat, l’autogestió, el suport mutu i el treball i la lluita des de la base com a valors irrenunciables; com l’actitud d’aquells qui negocien amb els governs retallades de drets i que fa tot just uns mesos pactaven amb la patronal i signaven el “pacte social”, ens situen lluny de sentir-nos-hi representats i representades. Si ens sentim, en canvi, al costat de tota aquella gent que com nosaltres, veuen en la lluita de les treballadores i treballadors, dels i les aturades, dels i les migrants, dels i les estudiants, … des de les places, els barris i els llocs de treball, el camí a seguir.

La passivitat aquí esdevé el nostre pitjor aliat en la greu situació de pèrdua de drets i d’empitjorament de les condicions de vida que patim. En aquest sentit, els fets ocorreguts al final de la manifestació, quan en alçar la veu per fer saber el que és la nostra determinació se’ns enretirà la megafonia, no fan sinó reforçar la nostra convicció.

Nosaltres no ens aturarem. Setmana a setmana, mes a mes, lluita a lluita, front un camí de misèria que ens imposen i que ignora impassible el drama social que deixa a les seves espatlles. A mesura que la degradació i les desigualtats socials s’accentuen, es fa encara més urgent la necessitat de la unitat de la gent i del sindicalisme, així com de la seva connexió amb les altres reivindicacions socials.

Seguirem on hem estat sempre, al carrer, a les properes manifestacacions contra la Reforma Laboral, contra les retallades als serveis públics i als drets socials, i a les que faci falta, dient amb veu alta que estem farts que se’ns exploti i se’ns retalli, però que també ho estem de que se’ns utilitzi i se’ns traeixi.

Ni el capitalisme és l’únic sistema possible, ni les retallades ni la Reforma Laboral són la solució a la crisi. Juntes ho podem tot!

Ens trobem a la propera Assamblea, aquest mateix Dissabte 25 a les 19h al Centre Cívic de Palau.

Vídeo de la manifestació a Girona