Davant la legalitat d’un estat explotador i unes polítiques de classe que condueixen a la misèria de la classe treballadora, la desobediència no és només un acte legítim, sinó imprescindible per tal de construir des de hui mateix el model socialista que anhelem per als Països Catalans; aquesta és la síntesi que vam extreure després de l’acte organitzat per Endavant (OSAN), Arran i el Sepc ahir divendres 7 de juny a Alacant, en el qual baix el plantejament que “només lluitant tenim futur, desobediència a la misèria”, van intervenir Jesús (membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) i Cuti (integrant del col·lectiu antimilitarista Tortuga i de la campanya per l’Objecció Fiscal).
Al llarg de quasi dues hores de debat, intercanvi d’opinions i d’informació, els ponents van plantejar dues experiències concretes de lluita que qüestionen, des de la desobediència a la legalitat constituïda, alternatives d’intervenció popular. Per un costat, la coneguda acció de la PAH, aturant desnonaments, empoderant les persones maltractades pels bancs i qüestionant el paper rapinyaire dels bancs i l’existència de la propietat privada. Per l’altre, la campanya per l’Objecció Fiscal, que proposa deduir dels nostres impostos la quantitat destinada a la despesa militar i el control social (588 euros anuals per habitant) i transferir-los a projectes socials.
El PP "fuig" de Castelló de la Plana
La Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana, de la qual forma part Endavant-OSAN, ha fet pública la següent reflexió al voltant de la Convenció Política que el PP volia celebrar a la capital de La Plana:
El PP de la “Comunidad Valenciana” celebrarà la seua Convenció Política els propers dies 7 i 8 de juny. L’acte estava convocat inicialment a l’Auditori de Castelló i anava a ser clausurat pel president del govern, Mariano Rajoy, acompanyat d’altres dirigents del partit i del govern. La Convenció i la visita de Rajoy a Castelló estaven convocades des de fa temps i s’havien anunciat abastament pels mitjans de comunicació.
Contra la presència a Castelló d’aquest personatge, un dels màxims responsables de l’aplicació de les polítiques que tantes desgràcies estan provocant, de la continua pèrdua de drets i l’augment de l’explotació del poble treballador, de l’atur, de la precarietat, dels desnonaments, de les retallades, de les privatitzacions, de la misèria en que cada dia cauen més i més treballadors i treballadores, s’havia convocat una concentració el mateix dia 8 de juny, pel col·lectiu Planta’ls cara, per tal de manifestar el rebuig del poble de Castelló a la seua presència a la nostra ciutat, on se’l declarava perill públic i persona non grata.
Aquesta convocatòria, a la que la CRTR donava suport, estava aconseguint un considerable ressò, amb centenars de persones que havien confirmat la seua assistència en poques hores, la qual cosa feia preveure que anava a ser una gran manifestació de rebuig a Mariano Rajoy, la seua política i el seu partit, identificats per sectors cada vegada més amples del nostre poble com a corresponsables dels nostres mals.
Però el dijous 30 de maig, després d’haver-se publicitat reiteradament la presència de Mariano Rajoy a Castelló a l’acte de cloenda de la Convenció, la presidenta del comitè organitzador, Marisol Linares, anunciava per sorpresa es trasllat de l’acte a Peníscola, tot i la menor capacitat del nou local. Les raons donades per al canvi són poc convincents i sonen més a excusa que a un veritable argument. Té poc sentit apel·lar a l’atractiu turístic de la localitat del Maestrat i a les comoditats que ofereix per allotjar-se i menjar, com ha fet la portantveu del PP per justificar el canvi, perquè això ja es coneixia quan es va convocar l’acte a l’Auditori de Castelló i s’havia reiterat el lloc i la presència del president del govern de l’estat.
La veritable raó del trasllat és el temor del PP a la protesta contra la seua política i la presència del seu president a la nostra ciutat, que inevitablement s’anava a produir amb notable èxit i haguera deslluït un acte propagandístic que volen que aparega com a triomfal. És la convocatòria de la concentració i la seua previsible magnitud la veritable raó del canvi d’emplaçament de la Convenció, la qual cosa cap valorar com a una fugida per part del PP i un èxit de la convocatòria, que ha aconseguit que Rajoy no aparega per Castelló. La CRTR felicita, doncs, a les persones que havien promogut la concentració de rebuig, per l’oportunitat de la seua acció i el resultat assolit.
El que ha passat mostra el camí pel que el poble treballador pot aturar l’agressió que està patint i, immediatament, llançar-se a l’ofensiva. És la lluita i la mobilització obrera i popular el que pot aconseguir victòries, simbòliques com que un serf del capital no visite la nostra ciutat, però també materials com aconseguir unes millors condicions de vida i treball fins alliberar-se del jou del capital.
La CRTR crida a totes les organitzacions anticapitalistes de tots els llocs a treballar per a que els representants del capital, com el PP i el seu govern, reben en tot moment el rebuig del poble i tinguen cada vegada més dificultats per poder desenvolupar impunement la seua activitat antiobrera i antipopular; a aconseguir, en definitiva, que la por canvie de bàndol i col·locar a la defensiva al capital i els seus servidors.
[Sant Andreu] Butlletí n. 22 – La calor és política i ve del carrer
Butlletí andreuenc n. 22 – Maig 2013
La calor és política i ve del carrer
En una primavera meteorològicament atípica, el fred que ens està portant l’estem contrarestant amb el caliu de la lluita. L’escalfor de la política de carrer, la que el pren sense demanar permís ni perdó, la que sap que al carrer, com a casa, hi posem nosaltres les normes: quan convé el tallem per fer-hi assemblees o debats, per fer-hi manifestacions o per cremar i trencar allò que volem destruir per poder construir el nou món. El que neix en cada una de les persones que desobeeix, que critica, que lluita.
El primer de maig, el primer del calendari, va ser, també, el primer dels jorns de lluita d’aquest mes combatiu. La denúncia de les retallades no podia tenir cap altre contingut que el de la combativitat anticapitalista. Des de l’Esquerra Independentista ho dèiem clarament: nosaltres produïm, nosaltres decidim. Surt de les nostres mans i, per tant, dels nostres caps, tot allò que fem, el treball, la riquesa que ens roben a diari. És a les nostres mans, doncs, i als nostres caps, aturar-ho: trencar amb la dictadura del capital. I per fer-ho, ens cal la desobediència.
I fou així com milers de persones sortiren als carrers dels Països Catalans; a Barcelona, sota el lema ‘Ni Unió Europea ni capitalisme, Poder popular!’. Una manifestació que mostrà un caràcter combatiu, assenyalant i marcant culpables de la crisi -és a dir, gestors del sistema capitalista-, com bancs, caixes, multinacionals, etc., i que fou reprimida per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, tot partint-la quan transcorria amb plena tranquil·litat. Algunes detencions aquell mateix dia i d’altres tres setmanes després són el clar avís que el poder no acceptarà cap veu discordant amb les retallades que aplica per mantenir els seus privilegis.
Precisament, per combatre el sistema capitalista i plantejar alternatives des del suport mutu i l’autoorganització es va constituir el PTAC, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi. En treball intern des del setembre, el 4 de maig es va presentar en societat tot especificat que no vol ser fre del conflicte sinó motor d’aquest, retornar al sistema la seva violència intrínseca.
Una setmana més tard, la primavera meteorològica es tornava càlida per permetre’ns uns dies de compartir amb bona companyia. Les festes de primavera coordinades per l’Harmonia donaven peu a les activitats de les entitats i col·lectius locals. Entre altes, el dinar solidari i antirepressiu del Grup de Suport 29M, la ruta històrica recordant fets i personatges del poble de Sant Andreu de Palomar o el vermut musicat de la Festa Major Reivindicativa. En aquesta activitat, la Banda Resakón fou l’encarregada de donar color i música alegre i combativa al segon acte de l’escalfament dels 10 anys que la FMR celebra enguany.
I així com la lluita i la repressió arriben arreu, la solidaritat s’estén arreu i la calor aixopluga més gent. En aquest sentit, el 17 de maig, el Grup de Suport 29M va participar d’una xerrada al Clot amb el grup de suport del barri i Alerta Solidària. L’acte servia per recordar les situacions repressives del passat 29M i sensibilitzar de cara als judicis que tindran lloc el mes de juny.
Perquè precisament, cal recordar que la lluita del 29M és més vigent que mai: és la lluita en defensa d’uns drets laborals i socials, d’unes condicions de vida dignes. I això passa, sobretot, per la possibilitat de trobar una feina digna. Aquesta opció, però, passa a ser cada cop més difícil, tenint en compte que la majoria de convenis col·lectius acaben enguany. La lluita col·lectiva de la classe treballadora és allò que la fa forta: lluitar conjuntament al carrer, no per separat ni als despatxos.
És per això que la COS va decidir posar-se les piles en un sector que estava especialment abandonat i venut per part dels sindicats grocs CCOO i UGT: el lleure. Després d’un treball constant i de picar pedra, començant de zero i imprimint una dinàmica assembleària i de conflicte, COS Lleure es va presentar en societat amb una jornada de lluita el passat 23 de maig que va deixar albirar per on aniran els trets d’aquesta sectorial del sindicat de l’Esquerra Independentista.
I és que és l’Esquerra Independentista l’únic moviment que pot fer front als múltiples atacs -socials, nacionals i de gènere- que rep la classe treballadora dels Països Catalans. La darrera mostra de catalanofòbia és l’intent de menysprear el català que es parla la Franja de Ponent anomenant-lo LAPAO. No és nou: arreu dels Països Catalans, la nostra llengua pateix discriminacions, assetjaments o atacs. Tot forma part de la mateixa deriva autoritària. La construcció socialista dels Països Catalans és l’única via per la supervivència del nostre poble en condicions de vida dignes, justes, lliurement i en català.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Maig 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org
Crònica manifestació "Fem-los fora" a Barcelona
Dissabte 1 de juny es va convocar a la plaça Universitat de Barcelona sota el lema internacional “Que es foti la troika” (Fuck the Troika) una manifestació multitudinària que sumaria organitzacions polítiques i moviments socials.
Ja cap a les set de la tarda, la plaça començava a estar força plena, s’hi veien pancartes de tot tipus; diferents col·lectius anticapitalistes, alguns dels quals amb les samarretes dels colors de les seves lluites. Tot plegat, una bonica estampa de lluita i compromís. Abans d’iniciar la marxa es va fer una senzilla acció, on les manifestants s’estiraven al terra mentre sonaven sirenes, simulant un bombardeig.
La manifestació va enfilar ronda Sant Pere cap a plaça Catalunya entonant lemes i cançons, el camió obria pas mentre arengava els participants de la concentració. Arribades a plaça Urquinaona, el següent carrer pel qual pujàrem fou Pau Claris, on es van dur a terme algunes accions, sobretot contra els bancs i les oficines immobiliàries, que al matí següent apareixerien totes encartellades amb el lema “El deute o la vida”.
Passàrem Gran Via i Aragó, i cada cop s’hi afegia més i més gent. En arribar a la Delegació del Govern espanyol, hi havia un petit dispositiu d’un parell de furgons (dels Mossos i de la Policia Nacional) que van ser blanc de la ràbia i la indignació de les manifestants, fins al punt que per no sentir més xiulades entraren dintre de les lleteres.
Al crit de “No estic paranoica, la culpa és de la Troika” o “Contra l’Europa del capital: guerra social”, tombem pel carrer Còrsega i passem per davant de la seu de Convergència. Sense cap tipus d’obstacle, arribem a passeig de Gràcia amb Diagonal. Allà es troba el Deustche Bank, on es durà a terme una acció consistent en pintar tot de mans de vermell a les portes de la central financera per assenyalar que ells són els culpables, i que som nosaltres les que patim les seves crisis.
Davant la Pedrera s’aturà el camió, aquest cop amb un gran dispositiu policial que envolta la seu de la Unió Europea a Barcelona. Es van fer un seguit de parlaments, on s’enalteix la importància de la unitat popular i s’acaba la jornada de lluita cremant petites banderoles de la Unió Econòmica Europea. Una mostra més que Barcelona segueix en peu contra els abusos del poder i les injustícies del capital.
[Alacant] Mobilització en defensa dels convenis i en solidaritat amb la Vaga a EH
Les organitzacions classistes d’Alacant, agrupades en la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, van protagonitzar el passat 30 de maig una nova mobilització a la ciutat. La seu de la Cambra de Comerç va aplegar més de trenta persones que es concentraren per exigir la fi del bloqueig dels convenis i en defensa de la negociació col·lectiva; així mateix, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades volgué manifestar-se per mostrar la seua solidaritat amb la classe obrera basca, que va viure una nova jornada de Vaga General. Al llarg de tota l’hora que durà la protesta, no es deixaren de cridar lemes com ara “obrer, obrera, si no lluites, ningú no t’escolta”, “hi ha solució: eixida de l’euro, l’Otan i la Unió”, “és hora de lluitar, no és hora de pactar”, o “més convenis, cap esclavitud”.
La propera setmana, les organitzacions que integren la Plataforma (PCPE, CJC, Comitès per la Unitat Obrera, Assemblea de Treballadores per la Vaga General, Esquerra Unida, Associació d’Amistat amb Cuba, Arran i Endavant) han convocat els sindicats CCOO, UGT, CGT, Intersindical i COS per tal de planificar un calendari unitari de cara a mobilitzar el conjunt de la classe treballadora en defensa dels convenis col·lectius.
Sobirania econòmica el juny al Baix Llobregat: actes a Molins, Gavà i Sant Boi
La campanya per la sobirania econòmica segueix el seu impuls al Baix llobregat.
Es faran properament actes a
- Molins el dimarts 4 de juny, 19:30h Areneu Mulei, c. Ponent 15, amb l’economista Josep Manel Busqueta
- Gavà el divendres 7 de juny, 19:30h Ateneu Popular La Màquia , c. St Nicasi 41, amb el diputat de la CUP-AE Quim Arrufat i l’historiador Manel López, d’Endavant
- Sant Boi (divendres 14 de juny) 19:30h Casal del barri de C.Cooperativa – Molí nou, c. Pau Casals 7 amb Pau Llonch, de la PAHC i el MPS de Sabadell, Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE i membre d’Endavant, i Josep Garganté, sindicalista de la COS i membre del secretariat nacional de la CUP.
Organitzen l’Esquerra Independentista del Baix Llobregat i Endavant (OSAN)
+ sobiraniaeconomica.cat
Juny de mobilitzacions contra els responsables de la crisi
Aquest inici de mes de juny es realitzaran arreu del país un seguit de mobilitzacions contra els responsables de la crisi. Els carrers de Sitges, Barcelona i la Seu d’Urgell acolliran la protesta de la població en contra d’uns responsables que, malgrat la ruïna social que estem vivint, encara pretenen continuar alliçonant-nos i marcant les pautes. Alhora, les mobilitzacions també pretenen trencar amb el pensament únic que s’està imposant des dels generadors d’opinió segons la qual les retallades són inevitables i no són responsabilitat dels governs locals i autonòmics.
Contra el Círculo de Economía
El dia 1 de juny a les 11 del matí, l’Assemblea de Drets Socials del Garraf ha convocat una mobilització a Sitges contra la trobada del Círculo de Economía que reunirà alguns dels principals responsables de la crisi i la nostra misèria quotidiana.
Juntes Podem, a Barcelona
A la tarda, a Barcelona, la plataforma Juntes Podem ha convocat, en el marc de la jornada mundial contra la Troika, una mobilització sota el lema “No pagarem el seu deute. Que es foti la Troika”. La manifestació començarà a les set de la tarda a la Plaça Universitat.
La plataforma “Juntes Podem” treballa per a la unitat d’acció de les lluites socials i sectorials de la ciutat de Barcelona i rodalies. La plataforma serveix de punt de trobada dels moviments socials feministes, d’assemblees de barris i associacions de veïnes i la FAVB, amb les lluites sectorials com són la defensa de l’educació, la sanitat, els serveis socials, la cultura, el territori – entre altres- i amb els moviments sindicals i polítics de l’esquerra anticapitalista de la ciutat.
En aquest espai hi conflueixen treballadors i treballadores, estudiants, aturades i joves precàries, defensores dels drets socials i dels drets humans a la ciutat – el dret a l’educació, a la sanitat, a l’habitatge, en contra de la repressió, del racisme i de la xenofòbia,… – La plataforma, que neix a partir de la preparació de la manifestació del 23 de febrer “Fem-los fora. Juntes podem”, pretén ser el punt de trobada de confluència de totes les lluites a Barcelona i alhora ser l’òrgan de treball per a defensar-nos de l’ofensiva capitalista de la Troika i dels governs català i espanyol.
És per això que el passat 23 de febrer vàrem iniciar el nostre camí amb una manifestació amb més de 60.000 persones demostrant així que la unió dels moviments socials i anticapitalistes és cada vegada més forta a la ciutat i no ens pensem rendir. Des de aleshores la plataforma “Juntes Podem” treballa en fer un front comú contra l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2013 i dels pressupostos dels centres de treball i de formació. Uns pressupostos que una vegada més simplement significaran més atur, més desigualtat i més retallades per poder pagar un deute que no és nostre, un deute il·legítim que el poble català no té el deure de pagar.
Dossier de premsa
Manifest d’Endavant
Rebuig a la trobada de polítics i empresaris a Girona
Els dies 3, 4 i 5 de juny, personatges com Felip de Borbó, Rodríguez Zapatero i Alberto Ruïz Gallardón visitaran Girona en el marc del congrés sobre “Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica”. El congrés, organitzat per la Universitat de Girona i patrocinat per empreses com La Caixa, Repsol, Telefónica, Abertis, Agbar, i amb la complicitat de l’Ajuntament de Girona, té l’objectiu de garantir que continuarà l’espoli de les multinacionals espanyoles a Llatinoamèrica.
Des d’Al Carrer -plataforma social on participa Endavant-, Arran i CUP fan una crida a tothom a mobilitzar-se i a mostrar el rebuig a l’imperialisme, a la monarquia espanyola i als responsables de l’actual dictadura del capital, que utilitza la crisi econòmica com a pretext per condemnar a la misèria a les classes populars i per arrabassar-nos els drets que encara ens queden.
Per tot això es convoca una concentració el dilluns 3 de juny a les 18:00h a la Rotonda de la Ronda Ferran Puig (Plaça de la Sardana) per anar cap al Palau de Congressos de Girona, lloc de la trobada.
Protestes també als Pirineus
Finalment, el proper divendres 7 de juny, l’esquerra independentista de l’Alt Urgell ha fet una crida a mobilitzar-se a la Seu d’Urgell contra la trobada d’empresaris al Pirineu, amb la manifestació convocada per l’Assemblea de Drets Socials.
Un any més, multinacionals, banquers, patronal, agències de qualificació i polítics al servei d’ells, es troben a la Seu per teixir vincles entre el poder econòmic, financer i polític. Es troben per construir aliances per a continuar acumulant beneficis, per a ells. Uns beneficis, que tenen una altra cara per nosaltres. La cara de la misèria, la pobresa i la precarietat.
L’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell fem una crida a participar a la manifestació convocada per l’Assemblea Social de la Seu en rebuig a la Trobada d’Empresaris al Pirineu i a la visita de funestos personatges com Montoro, Puig, Gabarró, Antich i altres. Hem d’anar a dir-los –i que ho senti tothom– que estem fartes. No els volem ni a ells ni al seu sistema d’explotació i desigualtat.
Comunicat de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell en suport a la manifestació convocada per l’Assemblea Social contra la Trobada d’empresaris del Pirineu
Els seus beneficis són la nostra misèria!
Nosaltres o ells.
La misèria avança de manera imparable a l’Alt Urgell i als Països Catalans. Es destrueixen llocs de treball, augmenten les aturades, es llancen a milers de persones al pou de la pobresa, es desnonen famílies mentre que hi ha més habitatges buits que mai, es retallen els drets socials, creix la violència masclista, augmenta el racisme i la xenofòbia, els joves no tenen futur i són expulsats de la comarca i del país i els avis no tenen present. Ens estan posant la soga al coll i només falta que ens donin l’empenta per a enterrar-nos. Per a enterrar-nos en vida.
Però tot això no ve del no-res, el nostre patiment el provoca algú. Darrere de la crisi, de les condicions estructurals de l’economia, de les retallades i de l’agenda de la misèria, hi ha noms i cognoms. Hi ha tots aquells que s’estan omplint les butxaques amb cada família que perd la casa, amb cada acomiadat, amb cada privatització del nostre sistema sanitari o amb el tancament de les nostres escoles. Perquè amb el patiment de les treballadores i amb la desesperació de l’atur i de les estafes bancàries, hi ha uns clars beneficiats que no paren d’augmentar la seva riquesa.
Un any més, multinacionals, banquers, patronal, agències de qualificació i polítics al servei d’ells, es troben a la Seu per teixir vincles entre el poder econòmic, financer i polític. Es troben per construir aliances per a continuar acumulant beneficis, per a ells. Uns beneficis, que tenen una altra cara per nosaltres. La cara de la misèria, la pobresa i la precarietat.
L’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell fem una crida a participar a la manifestació convocada per l’Assemblea Social de la Seu en rebuig a la Trobada d’Empresaris al Pirineu i a la visita de funestos personatges com Montoro, Puig, Gabarró, Antich i altres. Hem d’anar a dir-los –i que ho senti tothom– que estem fartes. No els volem ni a ells ni al seu sistema d’explotació i desigualtat.
Som nosaltres qui tenim el poder. Hem de recuperar la nostra sobirania i començar a construir uns Països Catalans per a nosaltres, basats en la independència sobre qualsevol poder econòmic o lobby multinacional, basats en un sistema socialista que posi l’economia al servei del poble i la democratitzi; on el feminisme sigui un eix central per a garantir que tothom tingui dret al seu propi cos i se li respectin les seues orientacions sexuals i afectives, i on la terra es respecti per sobre d’interessos econòmics.
Ara, toca dir-ho clar: O el seu vell sistema al servei d’una minoria explotadora o un nou sistema fet per i per a nosaltres. Els seus beneficis són la nostra misèria, NOSALTRES O ELLS.
Esquerra Independentista de l’Alt Urgell
Arran Alt Urgell
CUP Alt Urgell
Endavant Alt Urgell
Aturem els pressupostos de la misèria
Davant les conseqüències nefastes que la possible aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya que seguiran aprofundint en la política de retallades, en la despossessió social i nacional i, per tant, en l’empobriment i depauperació de la població, exigim:
1) El compromís per part dels membres del parlament de Catalunya a:
- No aprovar uns pressupostos que comportin l’empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població,
- La revocació immediata de les polítiques de retallades,
- La reparació moral i econòmica dels danys socials causats per l’aplicació de les polítiques de la misèria.
2) La desobediència en el pagament del deute produït per la socialització de les pèrdues privades i la privatització del nostres drets socials col·lectius.
3) Nacionalització de totes les empreses privatitzades en les seves diverses formes per part del govern de la Generalitat, sense indemnització de cap tipus. Igualment, tots els sectors considerats estratègics de l’economia hauran de passar a ser de propietat i gestió col·lectiva.
4) Creació d’una banca pública per a finançar l’activitat productiva que garanteixi l’accés al crèdit als ciutadans i les empreses sense ànim especulatiu.
5) Expropiació sense indemnització de tots els habitatges buits per tal de posar-los al servei de les persones sense llar i garantir el dret a l’habitatge. Paralització immediata dels expedients de desnonament.
6) Declaració de nul·litat de la reforma laboral en territori administratiu de la CAC, prohibició dels acomiadaments per part de les empreses amb beneficis i repartiment del temps de treball a través de la disminució de la jornada laboral.
7) Fi del règim de concertació amb l’ensenyament i la sanitat privades i constitució d’un autèntic sistema de sanitat i educació públic, únic i universal.
8) Que el parlament i el sistema de partits deixin de ser el centre de la presa de decisions que afecten a la majoria de la societat per tal que es pugui exercir una autèntica sobirania popular a través de consells de poble, de barri, d’empresa, de ciutat, de joves, etc. que puguin decidir sobre l’esfera política i l’esfera econòmica sense ingerències de les minories dominants.
9) Aplicació immediata d’una renda bàsica universal com a forma de recomposició de l’ interès col·lectiu de la classe treballadora i com a factor de protecció per a la majoria de la societat.
10) Declaració pública d’insubmissió a les directives de la misèria provinents de la UE, de l’FMI, del govern espanyol i dels consells d’administració de grans empreses per a fer possible l’exercici de la veritable sobirania econòmica en mans dels catalans i catalanes.
Tot aquest seguit de mesures que possibilitarien una transformació estructural de la societat catalana, en un sentit diametralment oposat al de l’actual desastre del capitalisme i les retallades, només seran possibles si els treballadors, el poble i tots els explotats, ens organitzem essent conscients de tota la nostra força i es enfrontem als nostres enemics l’Estat espanyol i autonòmic, els explotadors, les patronals i els partits i sindicats al seu servei.
[Sants] Participació en l'audiència pública
En l’Audiència pública del dia 28, la CUP de Sants ha plantejat varies preguntes i propostes al regidor del districte, algunes referents a senyalització i semàfors, a accecibilitat i mobilitat, sobre el CIE de la Zona Franca, sobre rutes històriques al barri i sobre les escoles bressol municipals. Aquesta última intervenció de la CUP ha estat a càrrec d’un militant d’Endavant que li ha plantejat al regidor la necessitat de que l’Ajuntament rebi als representants de les AMPA de les escoles bressol, per tal de poder-li exposar les seves reivindicacions. La negativa per part de l’Ajuntament de rebre les famílies és el que ha motivat que prop de 500 families hagin començat una campanya de retenció de quotes del passat mes, amb la intenció de no pagar els rebuts mentre no siguin rebudes per l’ajuntament.
D’altra banda també se li ha plantejat una doble pregunta per tal de esclarir alguns punts foscos dels cobraments tant del serveis de menjadors com de quotes. En el cas dels menjadors, l’ajuntament cobra el servei independentment de si els nenes van o no a escola, més quan, l’ajuntament no paga aquest servei a l’empresa que ho gestiona quan els nens no van a escola, quedant, per tant un excedent del qual se’n desconeix la quantitat i finalitat. Tanmateix quelcom similar passa amb les quotes d’escolarització, ja que l’administració cobra amb una sola quota a inici de curs els 15 dies de setembre conjuntament amb els 15 dies de juliol. Motiu pel qual, si un infant es dona de baixa de l’escola a mig curs, paga un servei (15 dies de juliol) que no gaudeix. Per tant també s’ha preguntat per la quantitat de diners que això significa i quina finalitat tenen.
Les tres preguntes han estat contestatdes per part del regidor escorrent el bulto, donant per fet que l’ajuntament rep a qualsevol persona o entitat que ho demani (en referència a les AMPA que han retingut les quotes), i que la resta de qüestions depenen de la regidoria d’educació i universitats, i que ell no hi podia fer res. Des d’Endavant, entenem que la funció del regidor és donar explicacions de les polítiques municipals i vetllar per que les demandes veïnals siguin escoltades i traslladades a la finestreta pertinent, i que per tant, és el regidor qui ha de pressionar a nivell municipal per a garantir que les AMPA de les escoles bressol municipals siguin rebudes per part de la regidoria pertinent, i ser capaç de fer les gestions necessàries per a escatir les opacitats que els sistemes de quotes de menjador i escolaritat han generat.
