Mentre nosaltres tenim dificultats per arribar a finals de mes… les tres majors fortunes dels Països Catalans acumulen 12.750 milions!

Any rere any, la publicació de la llista de les majors fortunes de la revista Forbes ens mostra la cara més salvatge del capitalisme. I és que mentre la classe treballadora dels Països Catalans patim les misèries de la crisi capitalista a casa nostra, se’ns mostra com les grans famílies catalanes segueixen acumulant enormes beneficis.
Aquest any, les tres fortunes que lideren el rànquing català són:
Juan Roig Alfonso (president de Mercadona), amb una fortuna de 6.000 milions d’euros. Vinculat al finançament de fundacions del PP i del PSOE. Els multimilionaris beneficis empresarials li provenen de la deslocalització i escanyament de les productores, l’explotació laboral i la política antisindical mafiosa. Provocant greus danys tan al teixit productiu català com al medi ambient.
Isak Andic (propietari de Mango), amb una fortuna de 4.250 milions d’euros provinent de l’explotació internacional del treball, amb empreses proveïdores subcontractades en països amb la mà d’obra barata i en condicions d’esclavitud i de l’especulació financera a través de les accions de Banc de Sabadell.
Juan i Carlos March (propietaris de la Banca March), amb una fortuna de 2.500 milions d’euros. L’imperi familiar ja prové del contraban de tabac, el finançament del cop d’estat franquista i els favors tornats del règim. Actualment amplien els beneficis a través de l’especulació financera amb la gestió de SICAV i inversions en multinacionals.
És la lògica del capitalisme la que ens porta a aquests extrems. Aquests són tres exemples tan de fortunes heretades com de models “d’emprenedoria”, tan de fortunes vinculades a l’explotació laboral com d’acumulades a través de l’especulació financera. I són tres exemples que des dels mitjans de comunicació s’han presentat com a models a seguir, premiats per diferents organismes empresarials i governamentals. Han sabut jugar el paper que els tocava: generar i acumular beneficis a costa d’explotar i competir amb els del seu voltant.
I tot això ha estat permès pel poder polític, cada cop més sotmès a la lògica liberal. Des dels governs central i autonòmics, sota la tutela de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, i amb l’aplaudiment de la patronal, apliquen reformes que precaritzen i aguditzen l’explotació laboral, retallen els serveis públics per destinar els pressupostos a salvar bancs i pagar el deute, permeten el frau fiscal de les grans empreses i liberalitzen el mercat desprotegint el teixit productiu i la sobirania del país. Dit d’una altra manera, s’afavoreix la despossessió a marxes forçades de la classe treballadora dels Països Catalans i de la classe treballadora internacional, que és el que permet que les grans fortunes catalanes, espanyoles, franceses i internacionals segueixin acumulant beneficis a costa de la misèria i l’explotació.
Des d’Endavant, remarquem la necessitat de la construcció del socialisme feminista per trencar amb la lògica del capitalisme patriarcal, de l’explotació i el benefici empresarial. Perquè necessitem un model socioeconòmic que ens permeti un repartiment just i equitatiu del treball i la riquesa, i aquest model no el podrem construir mentre ens regim per les lleis del mercat, per la competitivitat empresarial, mentre seguim deixant els recursos i les empreses en mans privades i depenent nosaltres del treball assalariat.
Pel repartiment del treball i la riquesa…
Construïm el socialisme feminista als Països Catalans!
 
Més informació:
Les 15 fortunes més grans dels Països Catalans superen tota la despesa social de 2014 (L’ACCENT)
El que Forbes oblida de les 10 fortunes més grans dels Països Catalans (CRÍTIC)

Compartir: