La vaga dels tècnics i de les tècniques de Telefònica Movistar és la vaga de la classe treballadora.
Telefònica-Movistar és un exemple paradigmàtic del model econòmic i d’explotació de la classe treballadora. Parlem d’una empresa que té el control d’infraestructures estratègiques i bàsiques com són les telecomunicacions.
Una empresa multinacional presentada com model d’èxit empresarial, part de la #MarcaEspaña i líder en polítiques d’amenaça de la neutralitat de la xarxa.
Telefònica-Movistar també resumeix la política econòmica i laboral del capital financer. Controlada per la gran banca -com ara BBVA– i comptant amb una plantilla força sindicada i força combativa, l’estratègia d’obtenció de beneficis milionaris i d’extensió internacional ha passat per:
· Fragmentar l’empresa per poder justificar acomiadaments col·lectius, tot i que el Grup Telefònica mai ha deixat de repartir beneficis. Des de la seva privatització, la Companyia ha destruït vora de 50.000 llocs de treball directes, i en l’actualitat, però, té una plantilla indirecta (treballadors i treballadores de subcontractes, autònoms/es…) que supera de llarg les i treballadors, amb condicions i nivells de precarietat mai vistos amb fins a tres i quatre nivells de subcontractació.
· Congelació de la contractació de qualitat a l’empresa matriu, destruint llocs de treball amb drets i salaris guanyats a cop de lluita durant dècades.
· Subcontractació desfermada i imposició unilateral de condicions d’esclavatge a treballadors i treballadores que cobreixen serveis essencials per l’empresa: instal·lacions, avaries… En una constel·lació de contractes i falsos autònoms sotmesos sota el jou del contracte bucle, que imposa el treball a preu fet.
Després d’anys de patiment i aïllament, de conflictes aïllats, els tècnics i tècniques de Telefònica-Movistar s’han aixecat. I la seva revolta és estratègicament clau: Per demostrar que fins i tot en la precarietat extrema, es pot lluitar. I que la lluita paga la pena.
L’abast, el seguiment i la combatitivitat d’aquesta vaga indefinida ens interpel·la a molts nivells ja que una victòria -per parcial que sigui- pot implicar un canvi de la correlació de forces davant els plans d’abaratiment inhumà de la mà d’obra de totes les reformes laborals emanades del govern sota els dictats de la troika. Per això, és la vaga del poble.
Però també és la vaga dels estudiants: Telefònica-Movistar no només explota treballadors i treballadores subcontractades, també és una de les empreses beneficiàries i promotores de la mercantilització de la universitat i de conversió dels i de les estudiants en carn de pràctiques en empresa barata. Telefònica-Movistar omple els seus anuncis comercials de jovent universitari i dinàmic, alhora que inaugura càtedres Movistar a les universitats públiques sota l’empara de convenis no públics i implanta la doble escala salarial per a les persones graduades, a les que paga menys del que reconeix a les persones amb una llicenciatura.
I la del jovent: Telefònica-Movistar drena la vida de molts treballadors i treballadores set dies a la setmana; fa negoci a costa d’un jovent al mateix temps que col·labora i dóna empenta a lleis que elititzen el dret a l’ensenyament superior i que exigeixen a milers d’estudiants pràctiques en empresa, obligatòries, avaluables i, a sobre, sense cap salari garantit, ni per descomptat, cap dret.
I també és la vaga de les dones treballadores. La política de segmentació de Telefònica ha segregat per gènere el sector de les telecomunicacions: una fortíssima feminitització del telemàrqueting i de les telefonistes; una fortíssima masculinització dels tècnics, instal·ladors… Una segmentació que afecta i aprofundeix en l’escletxa salarial entre homes i dones de la classe treballadora.
Per què si els tècnics i les tècniques de les contractes guanyen aquesta difícil batalla, guanyarem totes. Per això les organitzacions de l’esquerra independentista donem suport i farem tot el possible per ajudar als i a les vaguistes a guanyar aquesta batalla i per exigir:
· La nacionalització de Telefònica-Movistar, per unes telecomunicacions al servei del poble.
· L’absorció de les contractes i autònoms que ho desitgin a l’empresa matriu.
· L’eliminació de la doble escala salarial entre graduats/es i llicenciats/es
· L’eradicació de la segregació sexual del mercat de treball
Per la unitat d’acció de la classe treballadora. La lluita ens dóna el que el poder ens pren.
Telefònica-Movistar també resumeix la política econòmica i laboral del capital financer. Controlada per la gran banca -com ara BBVA– i comptant amb una plantilla força sindicada i força combativa, l’estratègia d’obtenció de beneficis milionaris i d’extensió internacional ha passat per:
· Fragmentar l’empresa per poder justificar acomiadaments col·lectius, tot i que el Grup Telefònica mai ha deixat de repartir beneficis. Des de la seva privatització, la Companyia ha destruït vora de 50.000 llocs de treball directes, i en l’actualitat, però, té una plantilla indirecta (treballadors i treballadores de subcontractes, autònoms/es…) que supera de llarg les i treballadors, amb condicions i nivells de precarietat mai vistos amb fins a tres i quatre nivells de subcontractació.
· Congelació de la contractació de qualitat a l’empresa matriu, destruint llocs de treball amb drets i salaris guanyats a cop de lluita durant dècades.
· Subcontractació desfermada i imposició unilateral de condicions d’esclavatge a treballadors i treballadores que cobreixen serveis essencials per l’empresa: instal·lacions, avaries… En una constel·lació de contractes i falsos autònoms sotmesos sota el jou del contracte bucle, que imposa el treball a preu fet.
Després d’anys de patiment i aïllament, de conflictes aïllats, els tècnics i tècniques de Telefònica-Movistar s’han aixecat. I la seva revolta és estratègicament clau: Per demostrar que fins i tot en la precarietat extrema, es pot lluitar. I que la lluita paga la pena.
L’abast, el seguiment i la combatitivitat d’aquesta vaga indefinida ens interpel·la a molts nivells ja que una victòria -per parcial que sigui- pot implicar un canvi de la correlació de forces davant els plans d’abaratiment inhumà de la mà d’obra de totes les reformes laborals emanades del govern sota els dictats de la troika. Per això, és la vaga del poble.
Però també és la vaga dels estudiants: Telefònica-Movistar no només explota treballadors i treballadores subcontractades, també és una de les empreses beneficiàries i promotores de la mercantilització de la universitat i de conversió dels i de les estudiants en carn de pràctiques en empresa barata. Telefònica-Movistar omple els seus anuncis comercials de jovent universitari i dinàmic, alhora que inaugura càtedres Movistar a les universitats públiques sota l’empara de convenis no públics i implanta la doble escala salarial per a les persones graduades, a les que paga menys del que reconeix a les persones amb una llicenciatura.
I la del jovent: Telefònica-Movistar drena la vida de molts treballadors i treballadores set dies a la setmana; fa negoci a costa d’un jovent al mateix temps que col·labora i dóna empenta a lleis que elititzen el dret a l’ensenyament superior i que exigeixen a milers d’estudiants pràctiques en empresa, obligatòries, avaluables i, a sobre, sense cap salari garantit, ni per descomptat, cap dret.
I també és la vaga de les dones treballadores. La política de segmentació de Telefònica ha segregat per gènere el sector de les telecomunicacions: una fortíssima feminitització del telemàrqueting i de les telefonistes; una fortíssima masculinització dels tècnics, instal·ladors… Una segmentació que afecta i aprofundeix en l’escletxa salarial entre homes i dones de la classe treballadora.
Per què si els tècnics i les tècniques de les contractes guanyen aquesta difícil batalla, guanyarem totes. Per això les organitzacions de l’esquerra independentista donem suport i farem tot el possible per ajudar als i a les vaguistes a guanyar aquesta batalla i per exigir:
· La nacionalització de Telefònica-Movistar, per unes telecomunicacions al servei del poble.
· L’absorció de les contractes i autònoms que ho desitgin a l’empresa matriu.
· L’eliminació de la doble escala salarial entre graduats/es i llicenciats/es
· L’eradicació de la segregació sexual del mercat de treball
Per la unitat d’acció de la classe treballadora. La lluita ens dóna el que el poder ens pren.
Països Catalans, 13 de maig de 2015
CUP – Arran – SEPC – COS – Alerta Solidària – Endavant OSAN
Més informació: