La sanitat pública humiliada per governs retalladors, privatitzadors i continuistes. Plantem-los cara!

7 anys d’intenses retallades, de precarització de les treballadores i treballadors i d’afavoriment deliberat de la sanitat privada, excusades en la crisi capitalista, ens han deixat un panorama devastador a la sanitat pública a tots els Països Catalans. Els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. La foto ens mostra amb xifres molt semblants milers de llits tancats des de 2010, una mitjana del 13% de treballadores menys, i unes dades de despesa per càpita que no són esperançadores malgrat el canvi dels governs autonòmics. Despeses inferiors als 1200 euros per persona a tots els Països Catalans. Una situació que impacta directament en l’estat de salut de les classes populars i en major mesura de les dones, que han d’assumir totes les tasques de cura que deixen de fer els serveis públics.

Segurament trobem la seva màxima expressió de tot l’anterior en el col·lapse de les urgències i que ens ofereix la imatge més denigrant del sistema. L’Hospital Clínic de València i la Fe que des de mitjans de desembre registren desenes de pacients als passadissos. Com l’hospital d’Elda, que el 10 de gener tenia 46 persones ingressades als passadissos. O el cas de l’Hospital Parc Taulí a Sabadell, on el 5 de gener hi havia 115 pacients a urgències, dels quals 49 pendents de ser ingressats, 44 pendents de tenir llit assignat, 19 pacients portaven més de 24h al servei, i només n’hi havia 2 sota sospita de grip. Una imatge que podem veure repetida a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), o a l’Hospital Son Espasses i Son Llàtzer a Mallorca, que registraven més de 60 pacients el 10 de gener esperant un ingrés després de moltes hores a urgències.

Una instantània que no pot atribuir-se a l’epidèmia de la grip com volen fer creure els respectius governs autonòmics, Carmen Monton, consellera de sanitat valenciana donava normalitat a la situació afirmant que les xifres d’atencions urgents dels últims dies «es troben dins de la mitjana de l’època d’aquest any» i que pot haver-hi «pics assistencials que varien d’un dia a un altre». La palma se l’emporta Toni Comín, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, que directament culpava al col·lectiu d’infermeria. Per Comín, hi ha malalts en llistes als passadissos per “decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís”. Una instantània que té la seva causa en la cronificació de les retallades, la precarització de les condicions laborals de les treballadores i l’afavoriment deliberat de la sanitat privada.

Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel 2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada, per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a 2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises, Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del percentatge del pressupost als concerts.

Respecte el número d’hospitals i nombre de llits en comparació amb els hospitals públics i el número de llits als hospitals públics, al Principat un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià.
I tot l’anterior sense fer esment a tots els escàndols que van apareixent associats a la gestió corrupta per part de les empreses sanitàries privades dels centres sanitaris públics. Per exemple, el cas de Ribera Salut, propietat de CENTENE i del Banc de Sabadell, que va facturar en 2015 500M€ i és l’empresa privada que gestiona l’Hospital de la Ribera. Aquest dissabte 28 de gener es publicava la notícia referent a un informe de la Inspecció de la Conselleria de Sanitat on es prova que aquesta empresa privada ha emès factures de forma irregular per valor de 2,6 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, entre altres irregularitats.

És per tot l’anterior que el nostre missatge no pot ser quedar-nos únicament en la necessitat de revertir les retallades o en apostes superficials com la que oferia l’acord del Botànic on simplement es parlava d’estudiar quina era la millor manera per recuperar els serveis sanitaris privatitzats. Aquest sistema sanitari mixt públic i privat s’ha de capgirar completament perquè el dret a la salut quedi deslligat del mercat i de qualsevol concepció mercantil. És a dir, perquè mai i en cap cas la nostra salut pugui suposar un negoci. Capgirar el sistema no és possible dins de l’estat espanyol i de les competències de l’autonomia, ni reclamant un millor finançament dins dels límits autonòmics, ni tampoc és possible plantejant el procés independentista com un simple tràmit administratiu que segueixi privilegiant els mateixos interessos de la classe que es lucra de de la depredació de la nostra sanitat pública.

Capgirar el sistema necessàriament passa per organitzar-nos i plantar-los cara. Per treballar per una sanitat pública de propietat, gestió i provisió, universal i de qualitat. És l’única garantia que tenim les classes populars perquè es respecti el nostre dret a la salut.

Prou humiliacions a la sanitat pública!

Plantem-los cara!

retallades_sanitat

El llibre roig dels Països Catalans (2014)

Compartir: