Per què va entrar en política local?

En política local hi he estat sempre. En tots els col·lectius en què he estat el mínim nivell de militància era el local, i tant a l’Assemblea de Joves, la Guitza com a Endavant hem fet feina a escala local. Amb la CUP porto ja tres anys.

Què hi vas trobar a la CUP?

Un altre front de lluita. Representem un sector i un seguit de col·lectius i a mi sempre m’ha interessat la gestió municipal, que és el més proper al ciutadà.

Lluita contra què?

Moltes coses. El nostre objectiu és la plena sobirania i la justícia social. La paraula independència és la que millor defineix això. No és una independència només nacional sinó també en el sentit de decidir per tu mateix.

Quines dependències ens perjudiquen?

Depenem de massa coses. Les més problemàtiques són les grans corporacions i organismes supranacionals que no controlem ni escollim i que, per tant, la seva presa de decisions s’escapa de la nostra voluntat.

Parla de la Unió Europea de l’Estat espanyol de la Generalitat…?

Tots els nivells que hi ha per sota d’aquestes administracions estan lligats de mans i peus i tenen una capacitat de decisió molt petita. Ho veiem ara que la Generalitat i l’Estat espanyol es veuen obligats a fer retallades. Les ordres vénen de dalt i hi ha molt poca autonomia.

Hi veu alguna alternativa a tot això?

El meu objectiu estratègic és una república socialista i federativa dels Països Catalans. Això significaria la llibertat nacional i social.

Una Catalunya comunista funcionaria?

El problema és que comunisme s’associa a estalinisme i a grans errors que s’han comès en nom d’aquesta idea. Jo veig el comunisme més vigent que mai tenint en compte les desigualtats que hi ha. El capitalisme ho ha fet molt bé a l’hora de desprestigiar-ho i crear una xarxa de valors que ens fan creure que no hi ha alternativa.

Anem a Sant Cugat. Com voleu que canviï la ciutat ara que la CUP està a l’Ajuntament?

Volem explicar a la gent com funcionen els processos a l’Ajuntament, ja que no s’expliquen prou. Ens disposem a aportar una visió que creiem que no hi havia. Potser cal parar de créixer. Potser cal una societat més solidària on els veïns no es queixin per qualsevol cosa. A més, creiem que el municipi és el primer instrument per a la construcció nacional dels Països Catalans.

Què l’ha sorprès de la política local ara que n’és un dels protagonistes?

El primer és el volum d’informació que hi ha. El que has de mirar per assabentar-te de les coses és molt i molt complex. La segona cosa que m’ha sorprès i que m’incomoda és la sensació que tots els regidors som com companys de feina. Crec que això no juga a favor de la confrontació d’idees.

És partidari de rebaixar el bon rotllo?

Sense perdre l’educació, però sí. Les idees són més importants del que semblen. Si al despatx del davant tens una persona que defensa coses antagòniques a les que tu defenses i tu creus que van en contra de la justícia no pots ser amic seu ni fer-li bones cares.

Vostè no ha perdut mai les formes?

Depèn del que s’entengui per educació. Per mi per molt somriures que facin estan retallant i precaritzant i això sí que és mala educació. Hem de començar a pensar que en política s’ha de ser políticament incorrecte i dir les coses pel seu nom.

És el regidor més jove. Com ho està vivint personalment?

Amb normalitat. També sóc dels més joves dins la CUP. És significatiu que els dos regidors de la CUP siguem dels més joves del consistori. Representem una nova generació de gent interessada en política.

Es considera un radical?

Intento anar sempre a l’arrel del problema.

Però li agrada fregar la línia vermella?

La línia vermella la van traspassar ells fa molts anys instal·lant un sistema on sempre perden els mateixos.

Ignasi Bea té 26 anys i porta ja quasi mitja vida posat en l’associacionisme polític independentista i d’esquerres. No té pèls a la llengua i no té cap recança a l’hora de defensar el comunisme com a sistema just i vàlid per sortir del pou en el que ens trobem. Sempre estar a punt per criticar el que no li agrda de la ciutat i del país o per vincular-se en algun moviment, associació o entitat que comparteixi la seva idea del món. Malgrat que sovint veu la part negativa és un enamorat de Sant Cugat d’aquells que considera que aquí s’hi pot fer de tot. Li agrada l’oferta gastronòmica de la ciutat i la vitalitat de l’associacionisme.