Emotiu i reivindicatiu homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç

L'acte situa la necessitat d'una lluita com la d'aleshores a causa de l'empitjorament de les condicions socials, laborals i nacionals del país

El mateix dia que es complien 33 anys de la seva caiguda en combat, el divendres 14 d'octubre de 2011, l'Assemblea d'Endavant (OSAN) de Sant Andreu-Nou Barris va retre el ja tradicional homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Per setè any consecutiu, Endavant va voler recordar la seva mort, però, sobretot, el context en què va viure i va lluitar en Jordi, un andreuenc que va perdre la vida als 21 anys quan manipulava uns artefactes explosius amb els que preparava una acció per a l'endemà, commemoració de l'afusellament del President Lluís Companys.

Precisament, la intervenció d'Endavant, que fou la que clogué l'acte, anà encaminada a ressaltar el cas d'en Jordi com un assassinat i un crim d'Estat comès, igual que contra d'altra gent, contra una de les moltes persones que no van claudicar per la mal anomenada transició i van lluitar, fins perdre la vida, per aconseguir una llibertat real. En aquest sentit, Endavant va destacar que les condicions laborals han empitjorat enormement des d'aleshores, per culpa, entre d'altres, del paper desmobilitzador dels sindicals grocs CCOO i UGT.

Per a l'organització socialista, però, bufen nous vents de lluita, tant a nivell nacional (indignades, major força de l'EI…) com internacional (Grècia, Xile…) que albiren un futur esperançador. Aquest futur, però, recorden que s'haurà de construir amb compromís, lluita i resistència per passar a l'ofensiva, passar a l'acció i recuperar els nostres drets socials i nacionals. De fet, Endavant aposta per una lluita de cada dia, apostant per trencar d'una vegada per totes amb aquest Estat espanyol que és presó de pobles, i acabar també amb el sistema capitalista, al que assenyalen com l'objectiu necessari de destruir per poder construir una vida digna per a tothom.

En la mateixa línia de context històric i de necessitat de lluita havien estat les intervencions de l'Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu, La Trinxera, i del nucli local de Sant Andreu de la CUP de Barcelona. Abans, però, havia obert l'acte na Josi, mare d'en Jordi, qui, com sempre, va fer el parlament més emotiu. Enguany, ho fou especialment quan, a part de recordar la figura d'en Jordi, com a fill però també com a lluitador, anuncià que aquell seria el seu darrer any com a portaveu de la família, i que cedia el testimoni als seus fills, els germans d'en Jordi, per fer-ho d'ara en endavant. Malgrat això, va assegurar que seguiria venint cada any.

Tot l'acte va estar amenitzat musicalment amb les intervencions, d'una banda, d'en Joan Sebastià Colomer a la veu, en Josep Ma. Solé al violí i n'Àlvar Monfort a la guitarra, i de l'altra, d'en Marcel Martínez al sac de gemecs. El trio musical interpretà cançons de n'Ovidi Montllor i Lluís Llach, que van emocionar al públic assistent, un centenar de persones, i especialment a la mare, qui va dir que eren les cançons preferides d'en Jordi. Al sac de gemecs, Martínez va unir un repertori amb diferents peces musicals dels tres territoris històrics dels Països Catalans.

Val a dir que en Llach és tot un referent per a la família, que cada any, a les 21:23h del 14 d'octubre (hora en què es va aturar el rellotge d'en Jordi), escolta Campanades a mort. Amb aquest fet com a referent, i reivindicant que aquella hora fou en la que el Jordi ens va llegar el seu testimoni de lluita incansable per a la Independència, el Socialisme i els Països Catalans, Endavant va cloure la seva intervenció fent una crida a la lluita com a únic camí per aconseguir-ho, i afegint també lletra del Viatge a Ítaca d'en Llach: "bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels". Els himnes de la Internacional i Els Segadors, cantats per un públic que es posà dempeus, van cloure l'homenatge.

Assemblea Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant (OSAN)
16 d'octubre de 2011
www.endavantstap9b.org
www.endavant.org

Compartir: