Prop d'una cinquantena de persones assistiren a la xerrada sobre municipalisme i moviments socials celebrada anit al barri de Velluters. L'acte, organitzat per Endavant OSAN, serví per presentar el llibre “Construint municipis des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita” i comptà amb la participació de na Gemma Ubasart (coeditora i membre de L'Altraveu de Castellar del Vallés) i d'en Quim Arrufat (coautor i regidor de la Candidatura d'Unitat Popular a Vilanova i la Geltrú).

Ubasart va fer una repassada a la història de les candidatures alternatives i populars del Principat, històricament vinculades al moviment veïnal i les lluites populars. Així, va parlar d'un repunt d'aquestes candidatures a partir de la segona meitat dels 1990 i principis del segle XXI vinculada al descrèdit dels partits polítics tradicionals. A nivell de candidatures alternatives, el 2011 s'hauria presentat aproximadament en el mateix nombre de municipis que en les primeres eleccions “democràtiques” i, per tant, s'hauria remuntat el declivi que va haver als anys 1980 i 1990 fruït de la desmobilització de les classes populars. Així mateix, Ubasart va caracteritzar el perfil de militant d'aquestes candidatures i el situà com a la gent més jove, formada i alhora la que més índex d'atur i precarietat presenta, respecte a altres partits. També afegí que el repte d'aquests militants és la seua capacitació tècnica ja que no volen entrar en la política professional, tenen càrrecs rotatoris (inclosa la regidoria) i no tenen experiència com a gestors. També les diferencià clarament de les agrupacions municipals apolítiques que es vinculen a persones concretes i que sovint són fruït d'escissions d'altres partits tradicionals motivades per diferents temes (problemes o interessos personals). Ubasart presentà un estudi sociològic en el qual l'autoubicació dels militants de les candidatures populars i alternatives és escoradíssima cap a l'esquerra i el sobiranisme.

Per la seua banda, Arrufat parlà de la seua experiència a Vilanova i la Geltrú, ciutat de 65000 habitants de la comarca del Garraf. Explicà la necessitat que les candidatures populars s'expliquen des del teixit social del poble i plantejà la conveniència de crear aquest teixit a partir de la creació de casals i ateneus populars. En aquest sentit assenyalà que “a Vilanova no ens cal entrevistar-nos amb els moviments socials del poble, com fan els partits tradicionals per demanar-los el vot, perquè nosaltres formem part d'aquests moviments i és per això que defensem les seues protestes i propostes al ple”. També marcà com a diferència substancial el fet que mentre que els partits institucionals sempre passen hores i hores tractant de justificar per què no es poden realitzar les iniciatives populars, les candidatures alternatives les presenten i les porten a terme, perquè, precisament per emanar dels moviments socials, posen al davant la voluntat del poble. Assenyalà també com un benefici la manca de professionalització, el no voler viure de la política, perquè troben que és la manera honesta de treballar pel municipi, malgrat la inexperiència i el continu aprenentatge. Els resultats de la CUP (101 regidors) i les candidatures alternatives (11 regidors), han desbordat totes les previsions, i els situen en alguns municipis amb la possibilitat de governar. Per Arrufat, “s'obri així una nova etapa d'aprenentatge i nous reptes als quals segurament no estem completament preparats, i per això cal anar amb molta cura per mantenir-nos dins els moviments socials i no ser assimilats pel sistema i les institucions”.

En el debat participaren també membres de les candidatures alternatives de Parcent (CDP, majoria absoluta), l'Agrupació Progressista de Manises (2 regidors), Tavernes Blanques (ACERT, un regidor), i de l'Assemblea d'Esquerres d'Alcàsser (que s'ha quedat a 14 vots d'obtindre representació). També les persones assistents s'introduïren la necessitat d'incorporar a la lluita a “la gent que ja patia la crisi abans que començara”, especialment a les persones migrants; i es preguntà sobre algunes propostes fetes als municipis en el camí de la democràcia participativa, l'accés a l'habitatge, la defensa dels drets socials, i el control de la banca.