Deia Joan Fuster que «o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!». I diu la dita popular catalana que «val més tard que mai». Doncs amb les arrels ben profundes a les classes obreres i populars del nostre país i amb l’horitzó de creixement a l’altura d’un savi com el de Sueca, la Tanyada edita i publica Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans. La fita és clara: que la cosa sigui més que un brot, que esdevingui una revifalla!

I en la unitat del poble, la unitat popular, la Tanyada hi treballa en diversos sentits. D’una banda, en la de les seves plomes: fusterians i fusterianes de diverses generacions, amb diversos accents i dialectes, amb una complementarietat de formacions i trajectòries. De l’altra, en el del negre sobre blanc que han plasmat aquestes plomes: la versatilitat del savi de Sueca, és a dir, del Fuster pensador, escriptor, creador, educador, agitador i activista polític, cultural i lingüístic.

Una proposta per als Països Catalans amb una òptica fusteriana, en plena commemoració del centenari del seu naixement, havia de ser, per força, polifacètica: no podia ser d’una altra manera. I ajustada a la realitat. I pensada, escrita i dissenyada des de les classes populars i per al seu conjunt; les úniques capaces de construir país i països, les úniques objectivament interessades en l’emancipació social i nacional. Per qüestió de llengua i d’història, per qüestió de vida i futur, per qüestió de dignitat i d’enteresa. De sobirania, de construir hegemonia i de materialitzar-la en uns Països Catalans conseqüents, l’única via possible.

I només pot ser així perquè alcem la bandera per reivindicar el Fuster més incòmode per al poder: l’activista i compromès amb els Països Catalans, però també amb les seves classes populars. Aquest és el seu llegat i aquesta és la nostra viva i fèrria defensa de la seva vigència —i la urgència de la seva aplicació material. Us convidem i ens convidem, doncs a (re)llegir Fuster, que vol dir, sens dubte, reflexionar-hi; però us convidem i ens convidem, sobretot, a passar a l’acció.

Per això, el llibre s’enfoca a repensar sobre l’ara i l’aquí, sobre tot allò que ens cal fer per teixir, articular i implementar un programa no només de reconstrucció, sinó de supervivència nacional. Un programa, per descomptat, que serà d’esquerres o no serà. I, si amb Fuster situem la capitalitat al sud —que guia al nord—, és a dir, d’un País Valencià que es construeix a mesura que construïm els Països Catalans, la coordinació del llibre no podia ser sinó de dues persones que, si es miren de les respectives poblacions estant, troben Sueca al mig: l’Aure Silvestre, de València, i la Irene Mira-Navarro, d’Alacant. Per a la redacció dels 8 diferents capítols han comptat amb escrits de persones d’arreu dels Països Catalans. El llibre va dirigir a tots els públics, més o menys coneixedors o no de l’obra de Fuster. Per això, el seguit de capítols cobreix diferents aspectes del pensament, la vida i l’obra del savi de Sueca.

L’obra comença fent un repàs dels aspectes biogràfics que ens poden fer entendre l’evolució política i activista de Fuster, i el seu compromís amb el projecte de construcció nacional dels Països Catalans. Tot seguit, s’analitza la transversalitat i influència de la qüestió social en l’obra fusteriana. A continuació, es revela la importància i la utilització de l’anàlisi històrica en el bastiment del pensament i la proposta intel·lectual fusteriana.

Més endavant, s’hi apunten els lligams indestriables entre la dimensió cultural i la política dels Països Catalans, i, tot seguit, s’aporta un repàs molt aclaridor i emotiu a la producció literària de Fuster. Seguim reclamant la vigència del pensament fusterià a 100 anys del seu naixement i disseccionant com s’han produït les revisions tant de les seves propostes com del mateix personatge.

A continuació, l’obra s’insereix en la qüestió lingüística com a pal de paller de la proposta fusteriana de construcció nacional, com a projecte real i tangible. I per últim, s’apropa al Fuster més íntim de la mà d’una entrevista a Jaume Pérez Muntaner, amic del savi de Sueca.

Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans és, en resum, una obra col·lectiva. I ho és un el seu doble vessant: qui l’ha feta possible i per a qui s’ha fet possible, d’una banda, i també per a què s’ha fet, de l’altra. Les diferents perspectives generacionals, territorials, polítiques i culturals s’han conjugat per poder oferir una reconstrucció de la vida i l’obra de Joan Fuster des de la perspectiva d’avui.

Podríem dir que el de Sueca va ser l’ideòleg d’un país, d’uns països: ens en va assenyalar els elements clau i els seus punts dèbils i forts, i en va traçar una proposta de (re)construcció. Ens va apuntar quines eines ens anirien millor i quina era l’objectiu final al qual havíem d’arribar. La decisió ara és a la nostra teulada.

Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans no és un llibre recopilatori, sinó més aviat un manual d’instruccions. No és un llibre d’homenatge, sinó una invitació a la lluita. No és un llibre nostàlgic, sinó un llibre d’acció. Al cap i a la fi, el millor tribut que li podem retre al savi de Sueca és recobrar-nos en aquesta unitat popular arreu dels Països Catalans i enfilar el camí de la victòria, és a dir, el camí de l’emancipació nacional i social completa. «O ara o mai!», i nosaltres diem Ara, Fuster!

Article d’opinió de Queralt Badia, militant d’Endavant (OSAN) Horta-Guinardó i coautora del llibre Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans, publicat a L’Escletxa #49, revista de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, de 22/12/2022