Podeu veure ací un vídeo de la protesta i llegir ací el comunicat del Moviment Pupular de Sabadell.

La manifestació en contra el Dia de la Hispanitat aplega més de cinc-centes persones, sota el lema "Per la dignitat dels Pobles, 12-0 Res a celebrar".  La marxa havia estat convocada per la CUP conjuntament amb diverses organitzacions i col·lectius: la Plataforma por otro 12 d'Octubre, CAJEI, Endavant, Casa Sandino, Assemblea Bolivariana de Catalunya, Colectivo Mapuche Penna Trawun i CSO Barrilonia. 

Barcelona

D'altra banda, a Poble Nou es van produir incidents a l'entorn de la celebració d'un concert neonazi amb dues detencions, quatre persones detingudes i tres ferits greus. L'esmentat concert d'havia de celebrar a Sabadell, però la protesta popular va fer que es trallades a Barcelona. És per aquest motiu que unes 150 persones es van manifestar davant sala The Other Place on es feia el concert.

Diverses furgonetes dels mossos d'esquadra van irrompre al carrer i van carregar. Durant un moment de confusió i tensió. Els agents van prendre la façana del loal i es posar al davan amb l'objectiu de protegir la festa neonazi.

Aquest local ja te precedents d'envoltar-se de persones feixistes, l'abril de 2009, va ser escorcollat en una operació conjunta dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, en el marc d'una operació contra els 'Ángeles del Infierno', banda d'estètica motard i ramificacions ultradretanes que disposava de tres locals al Poblenou i el desembre de 2007, altres 8 membres dels 'Ángeles del Infierno' ja havien estat detinguts per idèntics delictes, decomissant-se armes de foc i propaganda nazi.

Palma

Maulets també ha protestat contra la Hispanitat a Mallorca amb una acció que ha consistit en retirar la bandera espanyola que l'exbatle de Calvià i actual conseller de turisme, Carlos Delgado, i el seu director general Jorge Campos, fundador de l'entitat espanyolista i ultradretana Círculo Balear, havien fet col·locar a l'entrada de la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida.

L'organització juvenil considera que la bandera espanyola és "un símbol ofensiu a Mallorca, en tant que representa no només un estat que nega l'existència dels Països Catalans i els seus drets nacionals, sinó tota una història de repressió a la nostra illa que dura ja 300 anys". Així, amb aquesta acció simbòlica ha volgut recordar a l'espanyolisme, en el seu dia de celebració i exaltació del seu passat i present imperial, "que aquest poble no s'aturarà davant els atacs, i que no deixarà mai de lluitar mentre no es respectin els seus drets socials i nacionals".

Comarques centrals dels País Valencià

Militants de les assemblees de la Costera, la Vall d'Albaida i la Safor van participar de la pujada al Montgó organitzada pel Centre Excursionista Benicadell de Castelló de Rugat.

El passat 12 d’octubre l’assemblea de joves Greixers de Castelló de Rugat juntament amb el Centre Excursionista Benicadell i Endavant-OSAN varen convocar, en el dia de la Hispanidad, la campanya comarcal Un cim una estelada.

Aquesta iniciativa fou començada ara fa deu anys per l'assemblea d'Endavant -OSAN de la Vall d'Albaida i ha tingut continuació fins al dia de hui, però ara des de l'assemblea de joves de Castelló, Greixers.

La iniciativa fou impulsada des d'una campanya nacional on es proposada que el dia 12 d'octubre, els valencians i valencianes no teníem res a celebrar, i per això es va convocar a tot el món a coronar algun cim emblemàtic dels Països Catalans, per reivindicar així la seua catalanitat.

Així doncs, esta iniciativa ha tingut continuïtat a la comarca de la Vall d'Albaida fins a aquest any.

Amb la desena edició d’aquesta marxa per la independència ja s'han coronat cims emblemàtics com el Benicadell, les Penyes Altes, el Puigcampana, la Serrella, el Mondúver, el Circ de la Safor o el Montcabrer.

El cim escollit des de l'organització per a portar a terme la marxa ha estat el Montgó de Dénia, a la comarca de la Marina.

Prop de quaranta persones han participat de la marxa pujant fins als 752 metres del cim de la muntanya en la aquesta jornada de protesta.

Des de l’organització s’ha destacat la importància d'activitats com aquesta, a més a més, dins del món de l’independentisme de la comarca i de les comarques veïnes ja s’ha instaurat aquesta cita anual, que s'ha vist augmentat el nombre de persones participants gràcies a la col·laboració del grup de muntanyisme Viarany.

Sitges

Després de molts anys un govern de Sitges ha tornat a hissar la bandera espanyola a l’Ajuntament. Ha estat el govern quatripartit encapçalat per CiU i el PP.

El dimecres 12 d’octubre l’Espanya més retrògrada va celebrar un any més el seu dia de la Hispanidad, una efemèride que va fortament lligada amb la dominació sagnant de l'Imperi espanyol sobre els pobles indígenes americans, a la Fiesta de la Raza franquista i a les demostracions militars actuals.

 Mentre a Madrid es realitzava la desfiada militar a Sitges onejava de nou, després de molts anys, la  bandera espanyola.

Al mateix temps una concentració organitzada per la CUP-Sitges aplegava una trentena de persones per a denunciar tal situació i també la commemoració de l’inici d’un dels més grans genocidis de la història.

Les festes nacionals diuen molt del caràcter d’un poble, nosaltres amb l’11 de setembre celebrem una batalla perduda defensant la llibertat i ells amb el 12 d’octubre commemoren un genocidi. Com també diu molt de CiU haver permès que s’hissés aquesta bandera en tal dia.

L’alcalde Miquel Forns, així com diversos dels seus regidors s’han declarat sempre com a grans catalanistes però a l’hora dels fets veiem com han format govern amb un partit espanyolista contrari al model d’escola catalana, que no dóna suport a la celebració d’actes de promoció de la cultura com el Correllengua o força la hissada de la bandera espanyola en el dia de l’Hispanidad..

El PP en pocs mesos no només ha aconseguit penjar la seva bandera a l’Ajuntament sinó també marcar una línia espanyolista dins del govern i dur les rendes del mateix. En el passat mes de maig ja vam denunciar el que podia suposar donar regidories de tanta importància a un partit espanyolista i de dretes com el PP. El dia a dia de l’acció de govern ens està demostrant com el pes d’aquesta recau en ells, i això amb tant sols 3 regidors i un 13% dels vots.

Girona

En la concentració de rebuig a la celebració del 12 d'octubre, la CUP demana la retirada de la guàrdia civil de la ciutat

 

Unes quantes desenes de persones van participar, ahir, en la concentració de rebuig al 12 d'octubre que havien convocat la CUP i l'organització juvenil Maulets al costat de la caserna de la Guàrdia Civil de Girona. L'acte es va celebrar a partir les 12 del migdia, la mateixa hora en què la benemèrita realitzava els seus actes solemnes al pati d'armes de la comandància del carrer Emili Grahit. Sota el lema "El 12 d'octubre, res a celebrar: fora de Girona la Guàrdia Civil i les forces d'ocupació", els concentrats van gaudir d'un vermut popular contra la Hispanitat.

 

El regidor i portaveu de la CUP a Girona, Jordi Navarro, va ser l&#39
;encarregat de llegir el manifest de l'acte, acompanyat per la també regidora Anna Pujolàs. En el text, Navarro va recordar el caràcter "imperialista i genocida" de la festivitat del 12 d'octubre, i va demanar a l'Ajuntament de Girona que "deixi de donar cobertura a una festivitat que als Països Catalans és imposada i té una clara voluntat espanyolitzadora". El portaveu també va reclamar a l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, que iniciï els tràmits per a la retirada de la Guàrdia Civil de Girona, i que la caserna que actualment acull el cos pugui esdevenir un equipament cívic per al barri i la ciutat.