Més enllà  de la sentència del Tribunal Constitucional….

Cal continuar la lluita pels Països Catalans!

Les diades del 23 i 25 d’Abril tornaran a viure mobilitzacions per la llibertat dels Països Catalans.  El divendres 23 d’abril el poble català té una cita en defensa de la seva llengua i cultura amb diversos actes arreu del territori. Eixe mateix dia a València en el marc de la Diada nacional del 25 d’Abril s’ha convocat un acte polític sota el lema “Som Països Catalans” que comptarà amb albaes, parlaments, música en català,, audiovisuals,… L’endemà, dissabte 24 d’abril i amb el mateix lema l’Esquerra Independentista ha convocat a València la tradicional manifestació nacional que una vegada més tornarà a omplir d’estelades els carrers de València. Per últim el diumenge 25 d’abril, 303 anys després de l’inici de l’ocupació espanyola,  se celebrarà una nova tongada de referèndums populars per la independència en diversos municipis dels Països Catalans. Aquests actes són una mostra de la creixent voluntat popular per construir un futur lliure per a la nació catalana. Tanmateix la classe política sembla empenyada en altres afers.

   Aquesta setmana, els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) es reuniran per debatre la sentència sobre el nou Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya. La classe política resta pendent d’aquesta decisió, que previsiblement contribuirà a desemmascarar encara més les limitacions de la democràcia espanyola i, per extensió, la incapacitat d’avançar cap a la plena sobirania social i nacional del nostre poble des dels marcs constitucional i autonòmic.

     Més enllà de si la sentència del TC es pronuncia a favor o en contra de la totalitat o de part de l’Estatut de Miravet, el fet és que allò que una regió dels Països Catalans, la Comunitat Autònoma de Catalunya, ha referendat a proposta de la seva classe política segueix depenent, en darrer terme, de la deliberació d’un selecte tribunal espanyol. Així doncs, el màxim exponent de la democràcia, la consulta popular, es converteix en paper mullat davant les deliberacions d’un òrgan la composició del qual depèn de dos partits espanyols i unionistes: el PP i el PSOE.

     Mentrestant, a casa nostra, els partits socialdemòcrates i/o catalanistes (ERC, CiU, PSC o ICV) ja han començat a treure pit davant la possible sentència del Tribunal Constitucional. Això, malgrat que tots ells acabaran acatant allò que decreti la justícia espanyola, amagant el pit entre declaracions d’indignació i pràctiques de respecte a la “justícia”.

     Des d’Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) volem deixar paleses algunes de les conclusions més clares i diàfanes que es poden extreure d’aquest afer, així com l’anàlisi i la resposta que pensa dur a terme l’Esquerra Independentista sigui quina sigui la decisió del tribunal de Madrid.

1.- En primer lloc, constatar que aquest Estatut ha estat votat per la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya, però no elaborat ni debatut per aquesta. De tal manera, que hem assistit de nou al paternalisme i el xantatge encobert del “millor això que res”, practicat pels partits oficialistes catalans, que han elaborat un text al servei dels seus interessos i no dels del poble català.

2.- De fet, en el pla social, l’Estatut destaca per l’absència de mesures transformadores que encaminin la nostra societat cap a un model més just i solidari, assumint així la dependència del nostre país vers els mercats internacionals i les cada cop més evidents dinàmiques i injustícies pròpies del sistema capitalista mundial.

3.- En el pla nacional, suposada base de la norma, és cert que l’Estatut dota de més competències i eines d’autogovern als polítics de la CAC, però no ofereix cap instrument per augmentar la participació popular ni per avançar cap a la nostra autodeterminació. Els Països Catalans tornen a estar absolutament absents en l’Estatut i per tant no gosa trencar amb la gàbia que en 1978 imposà al poble català la Constitució Espanyola quan al seu article  145 prohibeix fins i tot la federació dels “territoris autonòmics”.  Aquest oblit dels Països Catalans contrasta amb els discursos i la propaganda electoral d’ERC i de l’independentisme de saló.

4.- Conscients que la por i el servilisme dels partits del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya tornaran a posar el nostre poble al servei dels desitjos dels estats espanyol i francès, l’Esquerra Independentista només es planteja una resposta davant l’escenari que s’albira: l’activació popular, l’organització social i la desobediència activa vers les lleis estrangeres i vers els cants de sirena que sentim a casa nostra. 

     Finalment, val a dir que no només Endavant, sinó el conjunt de l’Esquerra Independentista duu molt d’anys denunciant l’esgotament dels marcs autonòmics i apostant per l’autodeterminació dels Països Catalans.

     El paradigmàtic procés d’elaboració i aprovació del nou estatut del Principat ja va servir per confirmar les tesis de l’Esquerra Independentista; ara la dependència del dictamen d’un tribunal espanyol torna a demostrar que l’únic camí possible per preservar la sobirania del nostre poble és l’autodeterminació, i que aquest dret s’ha de conquerir i exercir necessàriament al marge dels marcs legals espanyol i francès.

     És per tot això, que des d’Endavant – OSAN volem aprofitar aquesta situació per traslladar al conjunt del poble català la necessitat de seguir organitzant-nos per lluitar pels nostres drets i per la nostra llibertat.

     El divendres 23 d’abril el poble català té una cita en defensa de la seva llengua i cultura amb diversos actes arreu del territori. Eixe mateix dia a València en el marc de la Diada nacional del 25 d’Abril s’ha convocat un acte polític sota el lema “Som Països Catalans” que comptarà amb albaes, parlaments, música en català,, audiovisuals,… L’endemà, dissabte 24 d’abril i amb el mateix lema l’Esquerra Independentista ha convocat a València la tradicional manifestació nacional que una vegada més tornarà a omplir d’estelades els carrers de València. Per últim el diumenge 25 d’abril, 303 anys després de l’inici de l’ocupació espanyola,  se celebrarà una nova tongada de referèndums populars per la independència en diversos municipis dels Països Catalans.

     Tres dates que ens serviran per oferir una nova lliçó simbòlica de la dignitat d’un poble invencible que, malgrat la covardia i renúncies dels seus governants, està disposat a sortir al carrer per defensar la seua integritat, el seu futur i la seva llibertat.

Països Catalans, Independència i Socialisme

Endavant – Organització Socialista d'Alliberament Nacional