Article d'opinió
Santiago Fortuny Pamies, militant d'Endavant (OSAN)

Les acampades de la Plaça de Catalunya, van decidir acampar al Parlament, per barrar el pas a les polítiques, quan anaven al parlament amb la consciència totalment tranquil•la a aprovar uns dels pressupostos mes inversemblants de la història de la pseudodemocràcia espanyola. Uns pressupostos que retallen, encara més i més, els nostres drets més fonamentals.

El cinisme polític i el dels seus mitjans de la desinformació, tergiversen la informació i decideixen anunciar als quatre vents que les persones acampades són unes antidemocràtiques i unes violentes, i per això, de pas, justifiquen la neteja policial del passat 28 de maig.

M'agradaria expressar el meu total rebuig a aquest cinisme i el meu total suport a les acampades.

Fa més de 150 anys que els i les treballadores, els i les ciutadanes d'aquest maleït estat han treballat i treballen, han lluitat i lluiten per aconseguir uns majors drets socials, laborals i també nacionals. Aquests drets, tot i les renúncies dels sindicats grans, en moments claus com la transició (on haguéssim pogut aconseguir no un sinó diversos estats on les nostres necessitats fossin els nostres drets) i altres, tot i ser uns drets insignificants pels temps d’abundància que corren, ara els estem perdent un per un, al contrari del que hauria de ser.
 
Perquè ens estan retallant tots aquests petits drets aconseguits? És un caprici de CiU? O del PSOE? Estem tan malament que toca apretar-nos el cinturó (als ciutadans, clar, a ells no els hi toquis els privilegis)?

La veritat és que no és el caprici de cap partit, aquets només premen el gatell d'una arma carregada que és diu liberalisme i que té com a únic objectiu treure el màxim benefici sense tenir en compe les persones o ni tant sols el planeta terra. I tampoc és que estiguem tant malament, de fet existeix la tecnologia suficient per a produir per tothom, de forma responsable i sense malmetre en cap cas el medi ambient.

Per tant torno a preguntar: perquè nassos ens retallen a les ciutadanes?

La resposta és a Brussel•les, a les reunions dels Bilderberg, a Wall Street, a les seus del Banc Mundial, OMC, FMI, BCE… En tots aquests organismes es decideixen les polítiques econòmiques neoliberals que després repercuteixen en, i contra, tota la població del món. Hem escollit nosaltres les dirigents d'aquests organismes? Hem decidit en algun moment que aquests premis Nobels d'economia, que no van dubtar en anar de la mà del feixisme més ranci com Videla, Pinochet, la Tatcher o Reagan, han de ser els nostres gurus espirituals i econòmics? La resposta és evident i clara, no, no ho hem decidit, i en cap cas se'ns a consultat. Resulta que votem a qui votem, aquestes seran esclaves d'una o altre manera d'aquests organismes, i portaran a la pràctica les directrius d'aquests, siguin les que siguin, encara que consisteixin en acabar amb tots els petits drets aconseguits amb anys i anys d'esforços i lluita.

Encara diré més, la història és plena d’exemples on es demostra que els polítics o pobles que no han decidit acatar aquestes directrius, són (o intenten ser) trepitjats amb total brutalitat amb cops d’estat finançats per la CIA i el FMI, cops d’estat com el d’Allende, el de Chavez al 2002 o el de Zelaya al 2009, o moviments armats com la “Contra”  (finançat pels EEUU amb la venta d’armes il•legals a Iraq i Iran) a Nicaragua demostren la poca democràcia que hi ha al “nou ordre mundial”, i la poca llibertat que hi ha a l’hora d’escollir quin sistema ecònomic, polític i moral és vol.

Però no, avui, un cop més, el cinisme ha estat portada de totes les tertúlies on parlen experts en res i en tot a la vegada, avui el cinisme també ha abanderat les notícies dels mitjans de la desinformació i un cop més ha quedat palès el paper que desenvolupen aquests en la nostra societat. Segons tota aquesta colla de mentiders professionals, les persones acampades davant del parlament, per evitar que els farsants que no han sabut fer res més que firmar pactes amb el “diable” davant d’aquestes crisis que estem passant (econòmica, alimentària, energètica i mediambiental) en compes de plantar cara i dir prou; són unes antidemocràtiques i unes violentes.

S’està envaïnt Líbia i ningú ens ha preguntat (ni tan sols explicat) res, s’obeeixen ordres d’organismes que ningú a escollit, es volien il•legalitzar partits que després han resultat ser la força més votada, s’han patrocinat cops d’estat com el d’Hondures…, però tot aixó, que quedi clar: s’ha fet democràticament i pacíficament. En canvi, les que lluitem dia a dia per viure en una altre món que no sigui aquesta misèria injusta, som unes violentes i unes antidemocràtiques. Sembla el poema d’en Goytisolo, “un mundo al revés”, a diferència d’aquest, però, no és un somni sinó un malson i els justos són els injustos i els injustos són els justos.

Per acabar una reflexió a tall d’advertència (o no): els polítics haurien d’agraïr-nos el fet que després de retallar-nos tots els nostres drets bàsics i elementals, la resposta sigui no deixar-los entrar pacíficament al parlament (o que els hi caigui alguna bossa de brossa o una escopinada). La història, desgraciadament o no, és plena d’exemples on per coses molt més insignificants que el que està passant avui en dia, han passat coses molt més grosses amb conseqüències molt més grans. Com deia el filòsof de Dinamita, “reflexione-m’hi companyes, reflexione-m’hi”, això si, fem-ho racionalment siusplau.