[TANYADA 14] Editorial: Som esquerra independentista.
2017 serà un any en què començarà a operar una nova legislatura a nivell espanyol on bufaran vent de profunds atacs antisocials. També serà l’any que a nivell francès es calibrarà l’impacte d’una extrema dreta amb expectatives a l’alça. Serà l’hora de la veritat per al procés sobiranista. Els governs autonòmics tripartits i els governs Seguir llegint «[TANYADA 14] Editorial: Som esquerra independentista.»
[TANYADA 14] La crisi política de l’estat espanyol i els Països Catalans
La crisi política, social i econòmica dels darrers 8 anys ha demostrat que la crítica que des del minut zero l’esquerra independentista va fer al règim del 78 era totalment encertada. L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans, ni és capaç d’exercir de contrapès efectiu al projecte nacionalista espanyol, que Seguir llegint «[TANYADA 14] La crisi política de l’estat espanyol i els Països Catalans»
[TANYADA 14] La crisi capitalista als Països Catalans avui
La crisi capitalista ha tingut un cost enorme per a les classes populars dels Països Catalans. Les retallades i privatitzacions han estat el preu que l’estat ha decidit fer-nos pagar per a fer front als rescats bancaris i al deute sense afectar les classes benestants. Així mateix, la destrucció del teixit productiu i les seves Seguir llegint «[TANYADA 14] La crisi capitalista als Països Catalans avui»
[TANYADA 14] Catalunya. El procés a l'hora de la veritat.
El procés sobiranista al Principat, en situar la qüestió del trencament de l’estat com a objectiu polític, és de tots els escenaris polítics que es superposen als Països Catalans, el que més potencialitat rupturista conté. Això malauradament no vol dir, però, que l’actual desenvolupament del procés apunti cap a un escenari de ruptura. Des de Seguir llegint «[TANYADA 14] Catalunya. El procés a l'hora de la veritat.»
[TANYADA 14] El País Valencià en l'atzucac
Ja fa més d’un any del canvi de govern al País Valencià -maig de 2015- quan el PP va perdre la majoria d’institucions -grans ajuntaments i Generalitat-, i fou aleshores quan es va produir l’arribada de les forces progressistes encapçalades pel PSOE, Compromís i Podemos. Darrere quedaven més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques Seguir llegint «[TANYADA 14] El País Valencià en l'atzucac»
[TANYADA 14] Illes Balears. Del tsunami a la calma.
El que s’intuïa com un tsunami, finalment s’ha quedat en una tèbia onada calmada. Fa poc més d’un any s’iniciava un nou cicle polític a les Illes: el govern del PSIB-PSOE i MÉS amb el suport de Podem, autoanomenat de progrés, es presentava com l’instrument institucional que havia de revertir les polítiques del PP. El Seguir llegint «[TANYADA 14] Illes Balears. Del tsunami a la calma.»
[TANYADA 14] Syriza i el procés grec
Aquest gener es compleixen dos anys de l’accés de Syriza al govern de Grècia. El que semblava una espurna que molts vaticinaven que capgiraria el tauler polític europeu, ha acabat després de diverses vicissituds com un govern totalment homologable a la resta de governs de la UE. Tot aquest procés va íntimament lligat a altres Seguir llegint «[TANYADA 14] Syriza i el procés grec»
[TANYADA 14] Crisi, estratègia, programa
Ara que la crisi ja no és mercaderia fresca pels mitjans de comunicació i el procés sobiranista està aconseguint esgotar els seus amants més apassionats (insaciables en alguns casos), s’estén la sensació que la tensió mobilitzadora als Països Catalans va a la baixa. Si és cert o no que els nivells de mobilització popular han Seguir llegint «[TANYADA 14] Crisi, estratègia, programa»
[TANYADA 14] La PAICAM, una xarxa de suport mutu
En un context de crisi, la classe treballadora sempre és la que en surt més mal parada a tots els nivells. Ja sigui als Països Catalans, com a la resta de l’Estat, s’ha esdevingut una passada de ribot que ha propiciat desnonaments, suïcidis, gent al llindar de la pobresa, pobres i morts per malaltia, entre Seguir llegint «[TANYADA 14] La PAICAM, una xarxa de suport mutu»
La meva vida és militància
[Dona, Barcelonès] Sóc treballadora de la sanitat, jubilada fa 4 mesos. Vaig començar a treballar a l´hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona al 1974. Militava a LCR-ETA(VI) i, en aquella convulsa època del tardofranquisme s’analitzava que es donaven les condicions objectives per la revolució. El subjecte transformador era la classe treballadora, i la nostra Seguir llegint «La meva vida és militància»
La precarietat en el sector del lleure, un tema pendent
Com la majoria de persones de la meua generació i de la meua ciutat, vaig marxar de casa dels meus pares amb 18 anys per estudiar a Barcelona i desprès de 12 anys encara no he tornat a la meua ciutat. No per no tindre’n ganesx sinó perquè sé que la precarietat que visc a Seguir llegint «La precarietat en el sector del lleure, un tema pendent»
I ja en van 11
[Home, Barcelonès] I ja van 11 anys. Des de 2005 que treballo al mateix sector, fent més o menys la mateixa feina. A primera vista, hauria de semblar quelcom del què estar-ne content i satisfet donat els temps i comparat amb l’estat del jovent i post-jovent condemnat a la precarietat i l’atur. Certament, tinc gairebé Seguir llegint «I ja en van 11»