Ja fa més d’un any del canvi de govern al País Valencià -maig de 2015- quan el PP va perdre la majoria d’institucions -grans ajuntaments i Generalitat-, i fou aleshores quan es va produir l’arribada de les forces progressistes encapçalades pel PSOE, Compromís i Podemos. Darrere quedaven més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques Seguir llegint “[TANYADA 14] El País Valencià en l'atzucac”

El que s’intuïa com un tsunami, finalment s’ha quedat en una tèbia onada calmada. Fa poc més d’un any s’iniciava un nou cicle polític a les Illes: el govern del PSIB-PSOE i MÉS amb el suport de Podem, autoanomenat de progrés, es presentava com l’instrument institucional que havia de revertir les polítiques del PP. El Seguir llegint “[TANYADA 14] Illes Balears. Del tsunami a la calma.”

Aquest gener es compleixen dos anys de l’accés de Syriza al govern de Grècia. El que semblava una espurna que molts vaticinaven que capgiraria el tauler polític europeu, ha acabat després de diverses vicissituds com un govern totalment homologable a la resta de governs de la UE. Tot aquest procés va íntimament lligat a altres Seguir llegint “[TANYADA 14] Syriza i el procés grec”

Ara que la crisi ja no és mercaderia fresca pels mitjans de comunicació i el procés sobiranista està aconseguint esgotar els seus amants més apassionats (insaciables en alguns casos), s’estén la sensació que la tensió mobilitzadora als Països Catalans va a la baixa. Si és cert o no que els nivells de mobilització popular han Seguir llegint “[TANYADA 14] Crisi, estratègia, programa”

En un context de crisi, la classe treballadora sempre és la que en surt més mal parada a tots els nivells. Ja sigui als Països Catalans, com a la resta de l’Estat, s’ha esdevingut una passada de ribot que ha propiciat desnonaments, suïcidis, gent al llindar de la pobresa, pobres i morts per malaltia, entre Seguir llegint “[TANYADA 14] La PAICAM, una xarxa de suport mutu”

[Dona, Barcelonès] Sóc treballadora de la sanitat, jubilada fa 4 mesos. Vaig començar a treballar a l´hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona al 1974. Militava a LCR-ETA(VI) i, en aquella convulsa època del tardofranquisme s’analitzava que es donaven les condicions objectives per la revolució. El subjecte transformador era la classe treballadora, i la nostra Seguir llegint “La meva vida és militància”

Com la majoria de persones de la meua generació i de la meua ciutat, vaig marxar de casa dels meus pares amb 18 anys per estudiar a Barcelona i desprès de 12 anys encara no he tornat a la meua ciutat. No per no tindre’n ganesx sinó perquè sé que la precarietat que visc a Seguir llegint “La precarietat en el sector del lleure, un tema pendent”

[Home, Barcelonès] I ja van 11 anys. Des de 2005 que treballo al mateix sector, fent més o menys la mateixa feina. A primera vista, hauria de semblar quelcom del què estar-ne content i satisfet donat els temps i comparat amb l’estat del jovent i post-jovent condemnat a la precarietat i l’atur. Certament, tinc gairebé Seguir llegint “I ja en van 11”

[Dona, Maresme] Envellir i morir és una inquietud universal que ens condueix a la inexorable recerca de l’eterna joventut. A l’antiguitat, valerosos cavallers eren capaços d’emprendre viatges llargs i arduosos per trobar fonts i marmites, o homes de fe s’atrevien a indagar en la química inorgànica, aka alquímia, aspirant a destil·lar l’elixir de la vida. Seguir llegint “Toxina botulínica, l'eterna joventut”

[Home, Bages] La precarietat laboral en la meva vida va començar en la primera feina que vaig tenir. Una d’aquestes d’anar casa per casa amb una revista a vendre productes diversos, en la que el sou que reps el marca  les vendes aconseguides. La veritat es que no recordo exactament el temps  que vaig estar-hi, Seguir llegint “Merda de vida laboral”

[Dona, Bages] Vaig començar a treballar amb 16 anys en un “xiringuito”. Jo estava molt contenta, era la meva primera feina i me l’havia aconseguit sense l’ajuda dels meus pares. Quan em van dir què cobraria em va sembla molt i encara estava més contenta. Va ser quan vaig firmar el contracte que em vaig Seguir llegint “L'explotació laboral, el sexisme i el món de la restauració”

Mai he tingut res fàcil i sempre m’ha tocat lluitar per aconseguir qualsevol cosa. Vaig estudiar batxillerat per després accedir a la universitat i cursar la llicenciatura d’Història, atret per la idea que per entendre el present cal conèixer el passat, les seves dinàmiques i els seus contextos. Des de sempre he hagut de treballar Seguir llegint “La hipocresia de la universitat”