Tots els fronts de lluita!

Diuen que la primavera, la sang altera, però el cert és que amb les hòsties que estem rebent els i les treballadores catalanes, ja fa anys que tenim la sang alterada de ràbia. El mes de març ens ha dut, de nou, nombroses ocasions per sortir al carrer i desenvolupar-nos en diferents àmbits, en diferents fronts on cal plantejar confrontació, on cal compromís i constància.

Només començar el mes, l'Esquerra Independentista de Sant Andreu (integrada per l'Assemblea de Joves La Trinxera, el nucli andreuenc de la CUP de Barcelona i la nostra pròpia assemblea) va organitzar una jornada d'actes en commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Era el primer cop que l'EI andreuenca organitzava uns actes conjuntament, sense comptar la Festa Major Reivindicativa. En aquest sentit, cal destacar-ne tant l'encert polític, com l'acollida i assistència de públic als diversos actes.

Així, a la plaça del Comerç van tenir llocs els actes més escenificats (paròdia crítica dels anuncis sexistes i lectura del manifest), mentre que al CSO La Gordíssima es va fer lectura de poesies (catalanes, gallegues, russes i sudamericanes) i una xerrada sobre dona i crisi. En aquesta xerrada es va destacar com les retallades antisocials i el desmantellament afecten molt més a les dones pel fet d'estar oprimides pel patriarcat.

I mentre corria el mes de març, seguíem escalfant motors en defensa del casc antic de Sant Andreu. Altre cop, l'Esquerra Independentista traçava una línia comuna i elaborava un manifest en defensa total del casc antic i contrari al manteniment de les afectacions en algunes de les finques. El manifest, distribuït durant la gran manifestació del 17 de març, va volar de les mans de qui els repartia, permetent fer arribar el discurs de l'EI local sobre aquesta qüestió.

De fet, l'EI no només va participar activament de la manifestació, sinó que hi treballà anteriorment. En concret, la CUP va presentar al·legacions pròpies al districte -al marge de donar suport a les col·lectives de la plataforma-, i va organitzar un acte sobre participació popular i transformació urbanística. L'acte, que tingué lloc a Can Fabra, aplegà prop d'una cinquantena de persones.

Entremig, la notícia esperada: la convocatòria de vaga general. I era esperada no perquè sigui desitjada, sinó perquè era la mínima primera resposta que calia donar, i de forma contundent, a tot aquest seguit d'agressions i retrocessos, tant socials com laborals, que estem patint des de fa temps. Si bé és cert que el detonant per als sindicats grocs i pactistes de CCOO i UGT ha estat la reforma laboral, la precarització constant de les nostres condicions de vida feia imprescindible una forta resposta que anés més enllà.

En aquesta línia, les assemblees de barri i diversos sindicats alternatius i organitzacions polítiques van decidir convocar de manera completament diferenciada dels sindicats grocs. Amb major o menor claredat, totes les entitats convocants van remarcar que no només calia esborrar la reforma laboral, sinó també trencara amb el pacte social que ens ha mantingut sotmeses durant tants anys; un pacte social que no ha fet res més que empitjorar cada cop més la nostra vida, arribant a situacions molt pitjors que les de fa 30 anys.

Així, assenyalant al capitalisme com al culpable de la nostra precarietat, la convocatòria volia mostrar la ràbia i la desesperació d'una classe treballadora que no pot suportar més pagar una crisi que no hem provocat. Encara més, una crisi que està sent l'excusa perquè els rics ho siguin cada cop més, mentre els polítics fan lleis i desfan condemnes per afavorir sempre els de dalt, els que s'embutxaquen tots els guanys.

A Sant Andreu, l'Assemblea d'Indignades es va constituir en comitè de vaga i fou la impulsora de la protesta al poble. Malgrat tenir menys temps que en l'anterior vaga general, la participació de la gent fou superior, així com també el nivell de combativitat. Però igual que els i les treballadores teníem clar que calia augmentar el grau de confrontació, també l'Estat tenia preparada l'onada repressiva i criminalitzadora, una onada que a Sant Andreu es traduí, ja acabat el piquet, en la detenció d'un membre del comitè, militant d'Endavant; la identificació d'una segona persona, membre de la CUP, i la citació a declarar d'un sindicalista de la CGT.

Aquesta agudització del conflicte, molt més necessària encara, tingué molt més visibilització a Barcelona, on la ràbia de les precàries, de les miserables, de les treballadores, de les que no tenim res a perdre, alçà la veu per fer-se present davant l'aparador comercial dels rics. La brutal repressió i patètica criminalització mediàtica no ha de fer sinó reafirmar-no ens el camí del conflicte, teixint llaços de solidaritat amb les represaliades i prendre noves forces de cara al futur.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Març 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com|http://www.endavant.org http://www.endavantstap9b.org

] ]>