Article d'oiinió
Simon Vázquez, militant d'Endavant (OSAN) Barcelonès
Blocar l'entrada al parlament ha estat un encert estratègic
Aquesta frase l'hem llegida avui (17.06.11) en un diari digital, ai no! hem llegit aquesta, “Blocar l'entrada al parlament ha estat un error tàctic” la deia un intel·lectual, no és important qui ho ha dit, la qüestió ha estat que mentre les canilles de gossos bordaven i no paraven de bordar, la moderació ens ha inundat des del periodisme independent fins a la premsa revolucionaria (podem trobar editorials de diaris independents com Vilaweb fins a editors de Kaosenlared defensant la democràcia burgesa i fent condemnes a la barbàrie).
Hem hagut de sentir, des del moderats un no era això, un així no,… un no hem de perdre el respecte,… Uns estan a sou del sistema d'altres han caigut al parany de les bones maneres, de les formes,… Han tornat les condemnes, les excuses, però sobretot ha tornat l'autoodi, la por, aquella por que havíem perdut dies enrere ara la tenim a quedar malament, a no ser el que ens diuen que som, borden i tenim por i la nostra por fa que bordin més.
Haurem de dir un cop més davant dels discursos majoritaris, davant de la gran massa, davant de l'autoodi, davant de la por, blocar el parlament ha estat un encert estratègic, hem portat la confrontació a les portes dels que exerceixen el poder autonòmic. Nosaltres, la democràcia, el poder del poble, l'assemblea, hem anat als usurpadors d'aquest poder i hem pretés que no l'exerceixin, hem atacat els pilars del sistema i hem vist que no són gegants, ni tan sols molins, són patètics gossos que també poden tenir por, i la seva por ens va treure la por, durant minuts, durant algunes hores, aquesta por perduda no ens l'hem creguda no l'hem sabut assimilar, i ens hem tornat a tancar en nosaltres mateixes a discutir sobre mitjans sense veure els fins, hem entrat al seu debat.
El nostre debat no ha de ser violència sí, violència no, ni tan sols sobre si es va utilitzar o no la violència el dimecres, ni si hi havia infiltrats, ni si la no-violència, ni si el pacifisme, tan sols hem de debatre sobre objectius i hem de treballar per assolir-los. Tenim un programa, obert, en debat, no tancat, amb moltes llacunes, buits i dubtes, però és el nostre programa, ara l'hem d'aplicar, ens hem de bastir de moltes tàctiques i d'una estratègia, aturar-los fins que s'en vagin.
És l'hora d'aturar-los, de bloquejar-los, hem de transmetre la consigna, si ells no ens deixen treballar, no ens deixen viure, ni decidir sobre nosaltres mateixes, si no ens deixen en pau, no els deixarem governar, exercir la democràcia és exercir el dret a la desobediència de les lleis i les institucions injustes. Per acabar, recordarem l'article 35 de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà del 1793: Quan el govern viola els drets del poble la insurrecció és per al poble, i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures.