En els darrers dies el clam “els carrers sempre nostres” s’ha estès arreu del Barcelonès i la resta dels Països Catalans.
Un clam que ha estat resposta al feixisme que ha agitat l’Estat espanyol quan s’ha vist desbordat per les mobilitzacions massives. Les forces de xoc ultradretanes són un recurs més de l’estat antidemocràtic en què vivim. Són una part més de l’engranatge de la violència institucional.
El setge al qual l’estat espanyol va sotmetre els col·legis electorals el dia 1 d’Octubre no va ser només policial. Forces d’ultradreta van actuar coordinadament en alguns col·legis de la ciutat de Barcelona.
El dia 9 a València van tornar a actuar en la celebració de la diada del país valencià. Aquesta vegada va ser la policia qui es va coordinar amb la ultradreta, facilitant-los l’actuació i garantint-los la impunitat.
Tambè ens volem recordar dels sis companys als quals la fiscalia vol empresonar durant 17 anys precisament pels fets del 12 d’octubre del 2013. Compteu amb tota la nostra solidaritat. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Dues cares de la mateixa moneda que van obtenir la resposta de la gent: la resistència i l’autodefensa.
L’anomenat dia de la Hispanitat representa una apologia del colonialisme i el feixisme. Ho va ser durant la dictadura franquista i ho és encara avui. Cada any el 12 d’octubre es converteix en una manifestació pública de l’odi i és el nostre deure plantar-hi cara.
El dia 12 el nostre deure és ser-hi al carrer, independentment del context polític actual al Principat, evidentment molt marcat per la gestió del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. El feixisme és una línia vermella.
Esquerra Independentista del Barcelonès
Alerta Solidària
Arran
COS
CUP-Capgirem Barcelona
Endavant
SEPC