Comunicat de l’Esquerra Independentista davant l’escalada militar
Poc més d’una setmana després de l’atac d’Israel contra l’Iran, la nit del 21 de juny els Estats Units van bombardejar de nou aquest país. Aquesta escalada bèl·lica és una declaració oberta de les intencions que l’imperialisme té sobre la regió de l’Àsia Occidental, i que compta amb el ple suport i connivència dels països del Nord Global, agrupats a l’OTAN.
Des de fa dècades, els Estats Units han impulsat guerres i ingerències militars per desestabilitzar la regió tombant els governs que no li són afins. Amb les excuses de «democratitzar» règims , d’alliberar la població de les seves arbitrarietats, de frenar el terrorisme o d’impedir la fabricació d’armes de destrucció massiva, han portat la mort i la devastació sobre milions de persones. Ho ha fet tant amb les seves pròpies forces com a través de la seva mà esquerra a la regió, Israel, de l’OTAN o fins i tot armant a grups jihadistes que després diu combatre iniciant noves guerres. Ho vam veure a l’Afganistan i a l’Iraq, ho hem vist a Síria i al Líban, i ho estem veient a Palestina a través d’un genocidi perpetrat de forma absolutament descarnada i impune amb el silenci còmplice dels estats europeus.
Nosaltres, les treballadores i les classes populars que vivim a Europa, al centre imperialista, no podem callar ni restar impassibles davant la barbàrie que s’està cometent. Hi tenim un paper clau. Les classes dominants i els estats ens volen arrossegar al seu bel·licisme que només respon als interessos dels poderosos i dels rics que volen seguir enriquint-se i ampliant el control de més territoris i recursos naturals a costa de portar a la guerra i a la mort a les classes populars d’aquí i d’allà. Cal dir clarament que no els seguirem el joc i que no lluitarem per ells. Nosaltres farem guerra a la guerra.
La millor contribució que podem fer com a classe treballadora del centre imperialista és precisament això: oposar-nos frontalment a la guerra i al genocidi. Exigir que els països europeus trenquin amb l’OTAN. Negar-nos a fer que ens utilitzin per a que els de sempre ampliïn beneficis. Cal deixar ben clar que aquesta ni és la nostra democràcia ni és la nostra guerra. Als Països Catalans, cal que denunciem decididament als estats espanyols i francès com a còmplices, que continuem exigint que aturin el comerç d’armes amb Israel i que assenyalem que les accions simbòliques importen més aviat poc quan es manté el suport explícit al genocidi i la guerra. No volem que amb una mà es facin ofertes de pau i amb l’altra es continuï augmentant la despesa militar. Ni un 5% ni un 2%.
És precisament des d’aquest compromís antiimperialista que reivindiquem el nostre projecte polític. Avui, la independència i el socialisme als Països Catalans, no només és un projecte en benefici de la classe treballadora catalana, sinó que ho és també per al conjunt de la classe treballadora europea i del món. La independència del nostre poble és l’escletxa a partir de la qual destruir els estats espanyol i francès i la seva contribució estructural al capitalisme i al projecte imperialista de l’OTAN i la UE.
Així, l’Esquerra Independentista, com a moviment antiimperialista i internacionalista, assumim una posició de dignitat: diem no a la despesa militar, diem no a la militarització de les fronteres, diem no a l’intervencionisme dels nostres governs i diem no al colonialisme. En definitiva, diem no a la guerra i diem sí a la solidaritat internacionalista, a la sobirania dels pobles i a la lluita de classes. Diem sí a la vida i diem sí a l’organització de les classes populars per aturar la barbàrie i seguir construint l’únic model que ens pot portar a la pau: el socialisme.
Aturem els tambors de batalla, fem la guerra a la guerra!