Des de l’Esquerra Independentista volem fer explícit el nostre suport a la convocatòria de Vaga General del pròxim 11 de novembre i animar a la participació en els comitès de vaga que s’estan articulant arreu dels Països Catalans, així com a exercir la vaga i participar de les mobilitzacions que s’hi desenvolupin.
Llegim aquesta vaga amb la mirada posada més enllà de la jornada i amb uns objectius que han de fer-nos avançar en un context polític de noves oportunitats.
Un règim amb peus de fang
Després de la crisi de 2008, que va desembocar en un període de gran agitació política i mobilització, i que va trobar el seu punt àlgid en el nostre context amb el desafiament del referèndum d’autodeterminació al Principat de Catalunya, l’estat espanyol no ha tornat a gaudir d’un període d’estabilitat política a través d’un nou pacte social.
Les dècades de retallades, corrupció, centralisme i repressió no han tingut fi en un estat súbdit de les polítiques neoliberals, que actuen com un vampir insaciable de les classes populars.
La incapacitat d’oferir un nou pacte social posterior a la crisi, com demostra la situació dramàtica sense fre de l’accés a un habitatge, ha fet fracassar la possibilitat de tancament del cicle de protestes, que de nou prenen força i, de ben segur, encara augmentaran els pròxims anys. El PSOE, que ha complert el seu rol per a pacificar el conflicte nacional després del Referèndum i per a mitigar les respostes de classe a l’empitjorament massiu de les condicions de vida, veu perillar el seu govern.
Les dinàmiques que s’estan expressant aquestes setmanes són de fons i venen de lluny, però els pròxims mesos tindran una importància cabdal per dirimir el terreny de joc de la lluita de classes al nostre país
Des de la posició d’acorralament pel setge dretà, ja fos assenyalant la corrupció del govern o alimentant el racisme per atraure votants, el govern de Pedro Sánchez ha convocat eleccions per a fer-les coincidir amb les mobilitzacions pel dret a l’habitatge. Ara bé, independentment de la victòria o la derrota de Sánchez, cal tenir en compte que el règim no té la paella agafada pel mànec, que no té capacitat d’oferir un benestar que pacifiqui les classes populars per mitjà del consens, i que haurà d’exercir un salt qualitatiu en la repressió i l’atac a la classe treballadora per a mantenir el normal funcionament del sistema capitalista.
Aquest és el context per al qual ens hem de preparar: un context d’inestabilitat política –empitjorament de les condicions de vida, mobilitzacions, estancament de la representativitat institucional per la incapacitat d’assolir majories àmplies, emergències vinculades a la crisi climàtica…– en el qual les correlacions de forces poden canviar molt ràpid, les escletxes d’oportunitat poden sorgir sobtades i en el qual, com sempre, res no està escrit.
La classe treballadora catalana té la capacitat de condicionar el decurs dels esdeveniments. Però, com dèiem, cal que mantinguem els peus ferms per veure l’horitzó, i aplicar a la vaga general una perspectiva a llarg termini.
Què ens aporta la Vaga General
Les dinàmiques que s’estan expressant aquestes setmanes són de fons i venen de lluny, però sense dubte els pròxims mesos tindran una importància cabdal per dirimir el terreny de joc de la lluita de classes al nostre país.
És imprescindible construir un tercer bloc polític que trenqui la disjuntiva entre l’extrema dreta i el socioliberalisme, que s’erigeixi com una alternativa política en clau social i nacional
No només ens referim a l’escenari post-electoral, que tindrà un impacte polític evident, sinó també a la configuració dels agents polítics que poden intervenir en aquesta conjuntura.
Creiem que és imprescindible construir un tercer bloc polític que trenqui la disjuntiva entre l’extrema dreta i el socioliberalisme, que s’erigeixi com una alternativa política en clau social i nacional, i creiem que aquesta vaga general ens hi ha d’apropar. Aquest tercer bloc ha de configurar-se des d’una gran diversitat d’agents i matisos, amb uns elements comuns que el defineixen. Al nostre entendre, un d’aquests elements ha de ser l’horitzó de construcció de poder popular, que pugui combatre l’estat, i no en canvi la construcció d’una força popular que pugui estirar el PSOE cap a l’esquerra. Per a fer-ho, és imprescindible que aquest tercer bloc tingui clar que no pot estar sota la tutela d’aquest partit ni de cap dels seus satèl·lits, com és el cas del sindicalisme de concertació de CCOO o UGT o dels partits que només li serveixen com a crossa política per a sostenir-se.
Un altre element imprescindible d’aquest bloc polític és el reconeixement del conflicte nacional als Països Catalans, i el fet d’expressar políticament les reivindicacions nacionals associades al nostre dret d’autodeterminació com a poble. Els agents que apostin per la construcció d’una força popular alternativa als dos blocs garants de l’estat espanyol han d’atendre que això passa per construir una alternativa a l’estat espanyol, i que al nostre país això és atendre les reivindicacions independentistes. Nosaltres entenem que la revolució política que necessitem parteix de l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.
I ara mateix, què?
Creiem que els pròxims anys i atenent a la conjuntura política, la construcció del tercer bloc s’ha d’encaminar en tres direccions que la vaga pot contribuir a reforçar.
En primer lloc, l’enfortiment de les eines sindicals de la classe treballadora, tant el sindicalisme laboral i d’habitatge com altres tipus d’organitzacions que, tot i no anomenar-se com a sindicats, fan una funció similar en altres camps. Hem de tenir eines pròpies de classe amb les quals fer avançar la lluita sense que sigui supeditada a interessos aliens. Aquestes han d’esdevenir més grans, amb més capacitat d’influència, amb més capacitat d’imposar-se per mitjà de la lluita col·lectiva i amb capacitat de trobar aliances que facin avançar les nostres posicions com a classe treballadora.
La millor forma de bastir un poder popular capaç d’enfrontar-se a l’estat i que respongui a la realitat de com es desenvolupa el capitalisme al nostre territori és fer-ho en el marc nacional dels Països Catalans
En segon lloc, aquest poder sindical no és prou per si sol, sinó que cal articular un poder popular que el superi, també, per multiplicar les capacitats de lluita de la classe treballadora. Això significa ser capaces d’articular comunitats polítiques en lluita arreu del territori, que puguin esdevenir una força capaç de defensar els interessos populars en cada camp i en cada conflicte, assolint victòries que ampliïn la capacitat de lluita i que esdevinguin cada cop més hegemòniques a mida que avança la seva capacitat d’acció col·lectiva en defensa de la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.
En tercer lloc, considerem que la millor forma de bastir un poder popular capaç d’enfrontar-se a l’estat i que respongui a la realitat de com es desenvolupa el capitalisme al nostre territori és fer-ho en el marc nacional dels Països Catalans.
La vaga general és una oportunitat per fer avançar aquestes tres necessitats. Primer, perquè als Països Catalans, amb un sindicalisme groc que tot i ser majoritari en afiliació està cada cop més deslegitimat, es donen les condicions perquè avanci el sindicalisme de classe. Segon, perquè l’experiència de lluita comuna als comitès i les aliances que es generen són un espai de construcció de poder popular imprescindible. Per últim, perquè el reforçament d’eines pròpies de país, amb agenda i interessos propis, i les dinàmiques de lluita comunes per superar l’estat de les coses i fer una esmena a la totalitat a l’estat espanyol són una oportunitat per a la construcció nacional dels Països Catalans.
Anem a la vaga convençudes del poder que tenim i amb la mirada a l’horitzó.
Com fem que la Vaga General multipliqui la nostra força?
Pel que fa al treball immediat de la Vaga General, encaminat als objectius abans descrits, hem de moure’ns en tres coordenades tàctiques: l’enfortiment del bloc popular; la confrontació de projectes amb el bloc progressista i el desbordament de les eines de lluita.
Un objectiu de la vaga ha de ser el desbordament. Hem de fer-nos fortes en un terreny que tenim molt apamat, i mostrar que al nostre país el govern no té capacitat de controlar la protesta i conduir-la per on vulgui
Ja hem exposat abans com enfortir un bloc popular, a partir de l’enfortiment del sindicalisme de classe, construint el desplegament de la Vaga General als comitès de vaga i reforçant les nostres eines de lluita comunes als Països Catalans.
En segon lloc, aquest ha de ser també un terreny per la confrontació amb el projecte del bloc progressista. El sindicalisme de classe –laboral i d’habitatge– fa temps que camina cap aquí. Hem d’anar més enllà de la defensa d’uns decrets irrisoris o de consignes, com la congelació dels lloguers, que el poble treballador català ha deixat ja enrere per insuficient. Hem d’articular un conjunt de reivindicacions que ja es troben a l’agenda construïda fa temps pel moviment per l’habitatge, i un pla de lluita que posi en escac la mercatilització del dret a l’habitatge.
Finalment, un objectiu de la vaga ha de ser el desbordament. El bloc popular hem de fer-nos fortes en un terreny que tenim molt més apamat que el que el govern estatal voldria, i mostrar que al nostre país no tenen capacitat de controlar la protesta i conduir-la per on vulguin. Hem d’anul·lar la capacitat de CCOO i UGT, el PSOE, Sumar o la resta de succedanis de fer-se seva la convocatòria; al nostre territori no podran fer-ho i aquest ha de ser el nostre objectiu.
Hem d’aconseguir, també, que aquesta sigui una vaga real i amb combativitat, i no una foto reivindicativa d’una jornada vinculada a un període electoral. La vaga és una eina de bloqueig dels nostres enemics de classe, una canalització de la ràbia acumulada, un crit col·lectiu per fer un cop sobre la taula que faci trontollar la confiança de l’estat en la seva capacitat d’assegurar la pau social. Cal no oblidar que tenim per davant una convocatòria molt mediàtica, amb seguiment dels sindicats de concertació i del govern, que ens ofereix un escenari en què podrem fer arribar la nostra tasca d’agitació i propaganda molt més enllà de les vagues militants dels darrers temps.
Sumem des de ja a la construcció d’aquesta vaga, organitzem-nos als comitès, fem-la arribar a cada barri, a cada centre de treball, al conjunt del poble treballador català! Construïm sindicalisme de classe, poder popular, Països Catalans!