Anàlisi i valoració de la Vaga General del 14N

Lluita i unitat per desbancar el capitalisme i els seus col·laboradors
 
La vaga general deixa paleses les grans passes que està fent la unitat anticapitalista als Països Catalans i marca el camí a seguir en els propers mesos i anys
 
Segona vaga general de l'any als Països Catalans sota domini de l'Estat espanyol i, una vegada més, els càlculs de seguiment de l'aturada dels sindicats majoritaris i la patronal ha estat motiu de controvèrsia a les portades dels diaris. Han coincidit, però, en intentat silenciar la principal novetat d'aquesta vaga general: a les grans ciutats dels Països Catalans s'han produït les manifestacions anticapitalistes més nombroses i importants de la història. A València i Palma desenes de milers de persones han sortit al carrer, i bona part d'aquestes (entre 7.000 i 10.000 respectivament) ho han fet amb la manifestació convocada al marge de CCOO, UGT i altres sindicats pactistes. A la gran ciutat, Barcelona, unes 25.0000 persones han secundat la manifestació anticapitalista. Això, malgrat el silenci mediàtic al voltant d'aquestes convocatòries i la brutalitat policial que s'ha exercit contra elles.

 
 Un avenç en la unitat anticapitalista
En primer lloc, la vaga d'aquest 14 de novembre ha confirmat una tendència que ja es va començar a fer palesa durant la vaga del passat 29 de novembre: que la unitat anticapitalista va agafant força i forma arreu dels Països Catalans, tant a les grans ciutats, com Palma, València i Barcelona, com a molts altres pobles i comarques d'arreu del territori, que han tingut capacitat per fer les seves pròpies convocatòries i consolidar un espai polític ampli i combatiu. L'Esquerra Independentista -i, especialment, organitzacions com la Coordinadora Obrera Sindical, Endavant (OSAN), Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans- ha estat una de les principals impulsores d'aquests espais d'unitat anticapitalista, junt a sindicats com la CGT i la CNT, que també han format part de les comissions organitzadores dels piquets combatius i de les mobilitzacions socials que han tingut lloc arreu del territori.
 
Els números parlen per si sols, i ha quedat clar que el de la unitat anticapitalista és un projecte estratègic que té sentit i futur arreu del país. A Palma, sota el nom de “Comissió Pro Vaga Anticapitalista”. A Castelló, com a “Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa”. I a Girona o Gandia, com a “Al Carrer. Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès” i “Bloc Anticapitalista de la Safor”, respectivament. Els Països Catalans han tornat a fer una passa endavant en la unitat estratègica entre el sindicalisme de classe, els moviments socials i populars i l'Esquerra Independentista, que ha demostrat la seva capacitat per fomentar la unitat i, alhora, ser protagonista d'alguns dels piquets i accions més combatives contra la banca i les multinacionals, o per la paralització del transport i l'economia durant la vaga general.
 
Cal destacar també que, a una setmana de les eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha estat l'única opció política que s'ha sumat a la vaga general anticapitalista amb una sonada acció d'ocupació d'ajuntaments i places en sintonia amb les diferents convocatòries arreu dels Països Catalans.

Estendre el missatge arreu dels Països Catalans
A banda, d'aquest gra de sorra aportat per l'esquerra independentista a la unitat dels moviments socials anticapitalistes, cal valorar també el fet que el moviment popular català sigui cada dia més capaç d'estendre el missatge crític i de combat a tots els punts de la nació. Observant l'evolució de la lluita al carrer en els darrers anys, i prenent com a referència concreta l'anterior vaga general, es pot afirmar que aquest 15 de novembre els diferents territoris dels Països Catalans no només han fet una passa pel que fa a la unitat anticapitalista, sinó també pel que fa l'extensió territorial de les protestes i mobilitzacions. Cal destacar, en aquest sentit, el paper notable del sindicalisme de classe d'àmbit nacional representat per COS i subratllar el compromís de l'esquerra independentista per consolidar aquesta eina necessària per la classe treballadora. Cada vegada són més els pobles i ciutats que, amb l'impuls del sindicalisme combatiu, els moviments socials i/o l'esquerra independentista, han pogut organitzar mobilitzacions al marge de CCOO i UGT, que veuen com el seu espai polític es va reduint a mesura que creix l'esperit crític i es destapen els seus negocis amb la patronal.
 
Així, aquest 14 de novembre de 2012, la vaga general anticapitalista ha estat present a multitud de pobles, comarques i territoris dels Països Catalans: el Vinalopó i el Segura, l'Alacantí, les comarques centrals valencianes, l'Horta, la Plana i el Camp de Morverdre, Eivissa i Formentera, Mallorca, Menorca, l'Ebre, El Camp, les comarques de Ponent, el Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès, el Maresme, les comarques centrals del Principat, les comarques gironines o la Catalunya Nord han estat, segons ha recollit amb imatges i textos el periòdic popular L'Accent (www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/actualitat-social/item/2942-països-catalans-en-vaga), alguns dels indrets on més s'ha fet notar la vaga general al marge dels sindicats del règim.
 
 
Combat, violència i repressió
Una vegada més, la confrontació entre la lluita popular i els interessos de l'Estat i del capitalisme han estat protagonistes de la vaga general. La imatge de l'Estat capitalista com a ens moderador dels conflictes socials s'ha destapat de nou com a falsa: l'Estat i les forces de l'ordre han servit com a instrument de dominació i per protegir els interessos de les classes benestants.
 
Així, mentre un percentatge cada vegada més elevat de treballadores es troba amenaçat pel patró davant la possibilitat d'unir-se a la vaga, els cossos de seguretat només es limiten a protegir els interessos i propietats de les grans empreses i capitals. Han impedit, per tant, el lliure exercici del dret a fer vaga. És per això que els piquets anticapitalistes han estat totalment necessaris. Des d'Endavant (OSAN) i el conjunt de l'esquerra independentista volem felicitar totes les persones, sindicats, col·lectius i organitzacions que han ajudat a impulsar i potenciar els piquets, tant els dies previs com durant la jornada de vaga general.
 
Mentre la Policia Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra han treballat de valent per protegir les instal·lacions de la banca (La Caixa, especialment) i de grans centres comercials com El Corte Inglés, els moviments socials, l'esquerra independentista i el sindicalisme combatiu han fet tot el possible per visualitzar el descontentament social amb la violència estructural del sistema (desnonaments, suïcidis, precarietat creixent, pobresa, etc.). S'han assenyalat els principals culpables amb llançaments de pintura, expropiacions populars (com la de la mobilització feminista a Barcelona) i accions directes de caràcter simbòlic contra els principals centres de poder que la policia ja s'havia encarregat de protegir.
 
Les forces de l'ordre, però, no s'han limitat a protegir aquestes instal·lacions simbòliques del capitalisme, sinó que un any més han demostrat ser una de les puntes de llança en la defensa del sistema, assumint la repressió vers la població i les vaguistes de forma generalitzada, arreu dels Països Catalans. Segons ha assenyalat l'organització antirrepressiva Alerta Solidària, en total hi ha hagut 47 detinguts, 49 imputacions més i incomptables persones ferides o que han patit coaccions, amenaces, insults i vexacions per part dels diferents cossos de seguretat. Les bales de goma i les porres, han tornat a causar drames humans, com la pèrdua d'un ull i l'hospitalització de moltes manifestants i membres de piquets.
Una vegada més, l'Esquerra Independentista ha estat una de les principals v
íctimes de la repressió, amb sis detingudes (dues d'Arran, dues del SEPC, una de la CUP i una d'Endavant) i 25 persones imputades més. A més, sindicats com la CGT i la CNT també han estat alguns dels principals afectats per la repressió, que ha tornat a acarnissar-se amb les militants i sindicalistes organitzades, però també s'ha estès a persones anònimes que participaven de les mobilitzacions i piquets informatius.
 
Cal destacar també que a les principals ciutats del país, s'ha fet efectiu la vella consigna de “qui sembra la misèria, recull la ràbia”, de tal manera que els cossos i forces de seguretat, a l'hora d'exercir la seva acció repressiva, s'han topat amb mobilitzacions disposades a plantar cara i defensar les companyes represaliades. En el cas de Palma, la mobilització que ha tingut lloc en solidaritat amb un militant d'Endavant i un sindicalista de la CGT ha aconseguit treure'ls dels calabossos el mateix dia i fer-los dormir a casa. A més, tant Barcelona com València han estat escenari d'enfrontaments amb la policia.

Conclusions
Per tant, i vistos els avenços de la unitat anticapitalista als Països Catalans durant la vaga general d'aquest 14 de novembre, des d'Endavant (OSAN) volem remarcar que:

  • Aquesta vaga general consolida una línia de treball i acció correcta i que s'ha de reforçar en futures convocatòries.
  • Cal passar de la unitat puntual de les vagues generals, gens menyspreable, a la unitat d'acció permanent, absolutament necessària si volem començar a construir un projecte polític que planti cara al capitalisme al sud d'Europa.
  • Treballarem per consolidar i fomentar els espais d'acció i coordinació de l'anticapitalisme a nivell local i a nivell nacional. Com més unides estem, més fortes serem. Apostem per la construcció dels Països Catalans des de la unitat anticapitalista.
  • Si seguim avançant en aquest sentit és possible començar a marcar una agenda pròpia dels moviments populars i anticapitalistes, totalment al marge de CCOO i UGT. En els darrers anys s'ha avançat molt, però cal seguir fent passes perquè els sindicats del règim perdin l'hegemonia dins les empreses del nostre país. Han de quedar definitivament desbordats i superats per la força dels moviments socials.
  • És important tenir clar que només lluitant al carrer i en tots els fronts serem capaces de fer-los caure. Només la pressió popular podrà aturar el pagament del deute i les polítiques neoliberals que s'imposen des de Madrid, París i Brussel·les arreu dels Països Catalans i amb la complicitat dels governs regionals.
  • Ens trobem en una cruïlla històrica on l'esquerra revolucionària, anticapitalista per definició, ha de poder treure legitimitat de convocatòria als sindicats grocs per poder-la guanyar a l'hora de convocar una vaga general. Hem guanyat en capacitat de mobilització, però no encara en capacitat de convocar. Això només ho guanyarem treballant dia a dia en la línia de la unitat popular, treballant amb qui ho faci honestament, construint noves eines de contrapoder popular. La unitat anticapitalista i la unitat popular són dues cares de la mateixa moneda, dos pilars sobre els quals podem construir uns Països Catalans lliures i socialistes. Per tot això continuarem treballant en la mateixa direcció i amb la mateixa energia i combativitat, per la convocatòria d'una nova vaga general als Països Catalans i per poder fer-ho al marge dels sindicats comprats per la patronal i els estats espanyol i francès.

 
Construïm la unitat popular anticapitalista! La lluita és l'únic camí!

 

Endavant (OSAN)
Països Catalans, 19 de novembre de 2012

 

Aprofitem per adjuntar:

Cròniques de la Vaga General als Països Catalans

 

Comunicat "Ni cures, ni consum, ni treball assalariat, el 14N les dones fem vaga !"
Dossier informatiu d'Endavant (OSAN)
Comunicat d'Endavant (OSAN) convocant a la Vaga General

Compartir: