La dimissió del president de la Generalitat valenciana ha sigut una bona notícia per a molts valencians i valencianes. Fins l'últim moment, amb el propi anunci de la seua dimissió, Francisco Camps ha fet gala de la seua arrogància, l'escàs tarannà democràtic i el menyspreu vers el poble valencià que l'han caracteritzat en aquests huit anys de mandat. Però finalment ha hagut de cedir a la pressió i començar a assumir la seua responsabilitat en el cas de corrupció del Gürtel.
Des d'Endavant OSAN remarquem que no n'hi ha prou amb la dimissió de Francisco Camps per restablir la dignitat dels valencians i valencianes. Continuem governats per lladres i botiflers i només amb la lluita els podem fer front.
Tot i així, cal remarcar que la dimissió de Camps s'ha produït, sobretot, per la pressió exercida des del PP de Madrid en funció d'un càlcul electoralista en clau espanyola. De fet, no només el PP ha actuat pensant en la Moncloa, sinó que part de l'oposició valenciana no ha dubtat en traslladar-hi la pressió de la dimissió a Mariano Rajoy, tot oblidant que allò que està en joc és la dignitat dels valencians i valencianes.
De fet, el cas dels vestits, pel qual ha dimitit Francisco Camps i en qual hi ha altres tres alts càrrecs del Partit Popular implicats (dos dels quals ja han reconegut els càrrecs), és només la punta de l'iceberg de la corrupció al País Valencià. Des d'Alacant, amb el cas Brugal, fins a Castelló de la Plana, amb la figura de Carlos Fabra, passant pel Gürtel que esquitxa quasi tota la cúpula central, tot el PP està immers en escàndols de corrupció. No podem considerar, doncs, que el imputats, processats i/o condemnats siguen casos excepcionals sinó que més bé responen al fet que la corrupció ha esdevingut un modus operandi dels polítics valencians.
Amb l'arribada del PP a la Generalitat valenciana s'han accelerat la devastació del territori, la destrucció del teixit productiu propi, la persecució de la llengua i cultura catalanes i el deteriorament dels drets de la classe treballadora i de la democràcia en general, però cal no oblidar que cap d'aquests fenòmens eren aliens als governs anteriors, com tampoc ho són a la resta de territoris dels Països Catalans. Cal, doncs, cercar les causes d'aquesta decadència social i política no en les polítics i els partits, sinó en el sistema i les estructures polítiques: és l'ànsia de benefici i l'individualisme propis del capitalisme el que propicia la corrupció i l'especulació; és la submissió a Madrid i als seus interessos el que ens impedeix exercir plenament els nostres drets i defensar-los lliurement.
Per tot això, des d'Endavant
- Exigim la dimissió de tots els càrrecs polítics implicats en casos de corrupció, siguen del color que siguen i una actuació de la justícia ràpida i sense excepcions. No és nostra la creença en la separació de poders, però sí que és nostre el dret d'exigir una igualtat i proporcionalitat d'avant la llei; i és necessari que aquells que prediquen mà dura contra tota alteració de “l'ordre públic” ara siguen jutjats d'acord amb la responsabilitat i representativitat pública i social que ostenten.
- Exigim la convocatòria immediata d'eleccions autonòmiques al País Valencià. Com ha quedat de manifest, el president dimitit i el partit al que pertany van enganyar reiteradament la població valenciana durant la campanya electoral i, per bé, que no és una pràctica infreqüent, la gravetat dels fets ho ha convertit en el més gran frau electoral de la democràcia valenciana. Així mateix, la imposició d'un nou president que no han votat els i les valencianes, tot just començada la legislatura, és una mostra més del menyspreu dels conservadors pels valencianes i valencianes.
- Desconfiem de cap canvi de polítiques ni de formes en el PP valencià. L'arriba d'Alberto Fabra a la presidència no augura cap nova etapa política que no siga de simple continuisme. Tot i alguns gestos en la seua etapa a l'alcaldia de Castelló de la Plana (com ara defensar les emissions de TV3), Alberto Fabra pren el relleu de Francisco Camps per defensar els interessos d'una classe social i d'una nació; i la recepta n'és sempre la mateixa.
- Emplacem a la societat valenciana -i catalana en general- a rebel·lar-se contra els corruptes amb tota la indignació i ràbia possibles. Només una societat exigent i activa serà un vacuna eficaç contra la corrupció i el caciquisme de la classe dirigent. Només la mobilització i la participació del poble és garantia de democràcia real.
Així doncs, des d'Endavant OSAN remarquem que no n'hi ha prou amb la dimissió de Francisco Camps per restablir la dignitat dels valencians i valencianes. Continuem governats per lladres i botiflers i només amb la lluita els podem fer front.
La lluita és l'únic camí.
Independència i socialisme.