[Comunicat de l’Assemblea de l’Horta d’Endavant]

“…tallarem la cua a Felip de Borbó!”

L’abdicació de Joan Carles I i la coronació de Felip VI no suposa cap punt i apart en la història recent del Regne d’Espanya: no és més que un altre episodi d’enginyeria política planificada des de dalt per evitar que la societat s’endinse en canvis més profunds sovint demandats per les classes populars i treballadores. Aquesta formula de “canviar-ho tot perquè res canvie” fou la història de l’anomenada Transició i és també l’objectiu d’aquesta coronació que molts mitjans de comunicació ja han començat a considerar com una segon transició.
Aquesta successió en la corona, però, no pot amagar la profunda crisi que està patint el sistema territorial, institucional i de partits que es va articular a les acaballes del Franquisme, quan Franco ho va deixar tot “atado y bien atado”. Les recents eleccions europees han deixat en evidència el descrèdit del sistema partidista no només per la baixa participació sinó també per la dràstica pèrdua de vots dels partits majoritaris i centralistes, els seus principals valedors.
A més a més, el descontent popular s’ha manifestat de manera insistent en el creixent suport a les lluites veïnals com s’ha comprovat a Can Vies o, prèviament, a Gamonal; i també a través de les xarxes socials, que han permés trencar el setge meditàtic del discurs únic sobre els diversos temes d’actualitat que ens afecten a tots i totes.
Al País Valencià l’hegemonia blava ha entrat en franca decadència no només a les institucions sinó també al carrer, on el populisme que antany donava tan bons rèdits ha perdut pistonada. La corrupció, les retallades, les privatitzacions, l’antivalencianisme, les divisions internes i l’autoritarisme estan passant factura al PP i res indica que puguen canviar la dinàmica de cara al nou cicle electoral que s’apropa. En vistes a aquesta crisi, un nou front de centre-esquerra s’està presentant com alternativa -municipal i autonòmica- per portar el canvi al País Valencià, i tot indica que podran capitalitzar el descontent social a les properes eleccions.
Però els vertaders canvis no provenen dels canvis a les institucions sinó del poder popular. Ni un tripartit a la Generalitat Valenciana ni una nova República Espanyola al servei de la burgesia i de Madrid són cap solució per als valencians ni per als Països Catalans. Cal, per tant, no repetir errades del passat i no creure en falses eixides. L’única eixida realment democràtica a aquesta crisi econòmica, social i institucional és la lliure voluntat del nostre poble. En l’àmbit nacional, l’autodeterminació dels Països Catalans, sense límits ni condicions ni partits polítics que la mediatitzen; en l’àmbit popular, aquesta autodeterminació també s’ha de plasmar en la recuperació del poder de decisió sobre aquelles qüestions que afecten de manera fonamental la nostra vida social, ja sigui en l’esfera econòmica, en l’esfera de les relacions de gènere o en l’esfera territorial i ecològica.
Potser amb l’arribada de Felip VI s’obri un període de reforma institucional més ampli que intente consolidar de nou els fonaments de l’actual règim. Ho tindran difícil perquè el poble ha perdut la por i ha recuperat la memòria. El règim està trontollant i, aquest cop sí, entre totes i tots el farem caure.
Als Països Catalans, ni monarquia, ni república burgesa: Independència i Socialisme!
La lluita és l’únic camí!