DEBATS CONTEMPORANIS DEL FEMINISME DES D’UNA PERSPECTIVA DE CLASSE: SEXE, TREBALL I REPRODUCCIÓ SOCIAL

Dijous 21 de novembre 2019

L’objectiu de la sessió és clarificar els debats teòrics aterrant els conceptes i raonaments dels principals corrents polítics dins del camp feminista contemporani tractats en la sessió anterior en debats i exemples quotidians: sexualitat, el treball domèstic i de cures i les problemàtiques associades a la «raça» o racialització, lloguer de ventres i prostitució/treball sexual. Finalment es presentaran les principals aportacions de la «teoria de la reproducció social» com a marc d’anàlisi i praxi política feminista marxià d’avui dia.

A continuació es proposen un seguit de lectures de caràcter teòric.

Lectures proposades:

1. «¿Qué feminismos?» Susan Watkins. Un repàs als principals corrents del feminisme dels anys 1960/70 als EUA i anàlisi sobre l’origen de les polítiques d’identitat i les agendes polítiques de l’ONU i altres organismes internacionals en matèria d’igualtat.

2. «¿Qué es la teoría de la reproducción social?»: Tithi Bhattacharya.  Principals claus de en què consisteixen els desenvolupaments teòrics contemporanis del feminisme marxista, divulgats com a «teoria de la reproducció social». Forma part de: Teoria de la reproducció social. Bathacharya: https://www.tigredepaper.cat/

3. «Reproducción social del trabajo y clase obrera global»: Tithi Bhattacharya. Desenvolupament més detallat del concepte de «reproducció social ampliada de la força de treball». Forma part de: Teoria de la reproducció social. Bathacharya: https://www.tigredepaper.cat/

Lectures complementàries
4. «Una defensa marxista de la interseccionalidad. Sharon Smith». 
5. «Construyendo desde Marx: reflexiones sobre la clase y la raza»: Himani Bannerji. Totes dues lectures aborden els debats contemporanis sobre la «intersecció d’eixos d’opressió» o atenció a la interrelació entre diferents mecanismes d’opressió i explotació a les societats capitalistes (classe, «raça», sexe, gènere, orientació/identitat sexual, situació legal, …). Enfront de la divulgació acrítica del concepte «interseccionalitat», ambdues autores qüestionen la utilitat d’aquest enfocament per donar compte d’aquests fenòmens, ans al contrari, defensen una perspectiva integral que permeti donar coherència i explicacions integrals (donant compte de la diversitat esmentada) i anar més enllà de la descripció i la segmentació de la realitat social. Un exemple d’aplicació pràctica d’aquest enfocament seria el llibre «Raça, sexe i classe» d’Angela Davis (1981) .
6. «Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo. Y otros argumentos a favor de la independencia económica». Kristen Ghodsee. 2019. Ed. Capitán Swing. Un assaig amè sobre com les polítiques d’igualtat desenvolupades a la Unió Soviètica i les repúbliques de l’òrbita socialista van incidir en les relacions de gènere, la sexualitat i la llibertat de les dones, com a exemple per defensar els models socialdemòcrates del nord d’Europa. Dedica una part significativa del llibre als estudis sobre satisfacció sexual de la població de l’Alemanya Federal i Democràtica durant la guerra freda, més coneguda com «la guerra dels orgasmes». Per una visió més detallada i contextualitzada de les polítiques d’igualtat a la revolució boltxevic i durant la Unió Soviètica: Las mujeres, la revolución bolchevique y la lucha contra el patriarcado.

Altres

7. [ANGLÈS] Entrevista a McNally i Ferguson: Reading Social Reproduction into Reading Capital.
8. [ANGLÈS] Iris Young., Socialist feminism and the Limits of the Dual system theory. En Materialist feminism. Ed. By R. Hennessy and C. Ingraham. 1997, Routledge. London. Un versió digitalitzada semblant (no és el mateix article): https://readthenothing.files.