Aquesta setmana ens n’assabentàvem de la notícia de la mort de Gheorghe Vranciu, un treballador temporer que va morir a Alcarràs (el Segrià) d’un cop de calor mentre collia fruita a més de 40ºC.
La seva mort té responsables i cal assenyalar-los.
L’empresa per la qual treballava (via ETT), i que li va negar l’ajuda, és una societat instrumental de l’empresa Nufri. Tots els seus apoderats són la família Argilés (entre les cent principals fortunes de Cat).
1. Aquesta mort és la conseqüència directa d’un model agroindustrial capitalista, on la maximització del benefici d’empreses com Nufri SL, passa per sobre de la dignitat i la vida de milers de treballadors temporers.
2. Mentre les zones costaneres pateixen les conseqüències de la massificació turística als Països Catalans, Ponent queda en mans d’empresaris explotadors que imposen condicions d’esclavatge i sobreexplotació als seus treballors fins conduir-los a la mort. Les jornades extenuants de més de 10 hores a temperatures que superen els 40 graus, la manca d’aliments, aigua i descans o la privació d’accés a un habitatge, tenen un lligam directe amb els beneficis multimilionaris dels empresaris com la família Argilès, propietària de Nufri.
3. Mentre els hipòcrites racistes assenyalen als treballadors d’altres països com a responsables de la seua misèria, fets com la mort de Gheorghe Vranciu ens indiquen qui són els veritables responsables de la misèria i la precarietat que patim la classe treballadora arreu de Ponent. Una explotació que s’accentua amb violència extrema quan es nodreix del racisme estructural que pateixen les treballadores migrades.
4. Qualsevol resposta política a aquests fets ha de passar necessàriament per l’organització de classe. Unitat, solidaritat i resposta col·lectiva davant d’aquests crims. Cap violència contra els nostres iguals, i tota la ràbia la lluita contra qui explota fins la mort.
5. En lo immediat, cridem a exigir mitjançant la lluita que es garanteixen les condicions de treball i de vida dignes per tots els temporers. A futur, construïm un model productiu on la propietat de la terra, la planificació racional i democràtica de la producció i la vida digna de qui sustenta la nostra alimentació estiguen garantits per lògiques socialistes, al servei de les persones i no del capital.
Ens trobem aquesta tarda a les 19.30h al Pavelló Fira dels Camps Elisis de Lleida. Responguem a l’assassinat de Gheorghe Vranciu. Contra l’explotació i el racisme. Drets i dignitat per qui treballa la terra!
