Davant de l’aprovació el passat dijous 26 de juny al Plenari de l’Ajuntament d’Alacant, al cinqué intent, d’una moció en la qual PP i Vox reclamen a les Corts Valencianes la modificació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià per a incloure el municipi d’Alacant dins de l’àmbit de predomini lingüístic castellà, des d’Endavant (OSAN) volem fer les següents consideracions:
1. Aquest pas institucional no es pot entendre com un fet local o purament simbòlic. És una més de les contínues agressions a la llengua catalana i té repercussions en el conjunt de la comunitat catalanoparlant, ja que intenta eliminar el fet mateix de la pertinença d’Alacant i la seua classe treballadora a una comunitat nacional diferent a l’espanyola. La moció aprovada té la seua correspondència en les institucions regionals, com ara la Llei Rovira o els darrers pressupostos de la Generalitat, amb retallades significatives a les iniciatives públiques i populars vinculades a la difusió o ensenyament del valencià. També té les mateixes expressions a la resta de territoris del país, com és el recent acord entre PP i Vox per espanyolitzar les escoles de les Illes Balears i Pitiüses, la prohibició de parlar en català als plens de Catalunya Nord o la desnacionalització permanent del govern Illa a Catalunya.
2. Les repercussions legals són enormes en cas que a les Corts Valencianes s’aplique la mateixa lògica que els dos partits espanyolistes han executat a l’Ajuntament d’Alacant, ja que situaria l’ús del valencià fora de qualsevol protecció legislativa i abocaria al monolingüisme espanyol les institucions educatives, municipals, judicials i administratives, així com les seues relacions amb el veïnat del municipi. Després d’anys de desprestigi i arraconament del català a través del bilingüisme imposat amb repressió, ara fan un pas més i pretenen completar la substitució i l’esborrament complet del valencià a Alacant.
3. L’estat espanyol necessita esborrar les realitats nacionals que qüestionen el seu predomini per explotar i mantenir a ratlla la classe treballadora, ja que ha de mantenir una ficció nacional que legitime el seu poder per seguir sent útil al capital. Per això hui en dia, quan s’acceleren algunes de les contradiccions del capitalisme, creix l’espanyolisme. El capital també necessita crear comunitats homogènies i aculturitzades per a seguir explotant-les, sense connexions ni vincles amb el passat, amb el present, ni per suposat amb cap projecte de futur. Es pretén primer aïllar i després destruir les comunitats, per a seguir explotant els individus ara desarrelats de qualsevol forma d’autoreconeixement col·lectiu i sense estratègies de defensa col·lectives.
4. No podem aïllar tampoc l’aprovació d’aquesta moció de la resta de condicions que han pactat PP i Vox en l’àmbit municipal, que suposen una volta de clau més en la consolidació de les polítiques neofeixistes, i que tenen correspondències similars en altres àmbits institucionals valencians: augment de l’activitat i pressupost de l’oficina antiavortament, introducció del negacionisme climàtic en els programes municipals d’educació mediambiental, eliminació dels punts violeta, reducció de l’IBI per a afavorir els grans propietaris i tenedors de vivenda, o censura als continguts de memòria històrica plantejats en les visites als refugis antiaeris de la ciutat. Veiem com l’atac al valencià és una pota més del projecte de l’extrema dreta, que atempta contra el conjunt de la classe treballadora en tots els aspectes de les nostres vides.
5. Aquesta moció institucional, finalment, forma part de la lògica classista de PP i Vox com a representants institucionals de l’oligarquia alacantina i espanyolista, i que s’ha materialitzat de manera evident en els dies previs al Plenari municipal, quan la ciutat celebrava la seua festa gran, les Fogueres de Sant Joan: la prohibició d’encendre fogueres a les platges del municipi la Nit de Sant Joan, bloquejant les celebracions populars i utilitzant violentament la Policia contra els milers de persones que es resistien a acatar-ho; l’increment de la superfície i la quantitat dels racós festius comercials que es lucren amb la festa, o el lloguer per part de l’Ajuntament d’espais per a que l’elit de la ciutat puga veure còmodament els focs artificials en són una bona mostra de la privatització permanent de l’espai públic en favor dels beneficis econòmics i els privilegis d’una minoria.
6. Si una cosa ha demostrat aquesta moció de la dreta i l’ultradreta a la ciutat d’Alacant és la confirmació que el valencià, que el nostre català, és un instrument de lluita, de comunitat i d’empoderament davant de qualsevol agressió. La resposta a la consulta provocada per la Llei Rovira, la manifestació del passat abril amb motiu de la Diada, o la mobilització a la ciutat durant el Plenari del passat 26 de juny demostren que a cada atac hi ha la voluntat ferma de les classes populars per defensar-se i avançar, perquè a Alacant i a qualsevol indret dels Països Catalans parlar en català és també un acte de resistència.