Diumenge 17 d’abril
Cafè de Mar
Carrer Santa Rita, 1
Mataró
12.00 h Xerrada vermut:
Amb Josep Manel Busqueta, pastisser, economista membre del seminari d’economia crítica Taifa i exdiputat de la CUP-CC
14.00 h Dinar:
Amanida, paella, pa i vi
Preu: 7 euros. Reserveu plaça enviant un correu electrònic a maresme@endavant.org
La Unió Europea neix de la confluència d’interessos entre la geopolítica imperialista dels EUA després de la 2a Guerra Mundial, i els interessos de la patronal industrial europea per enriquir-se a partir de la reconstrucció postbèl·lica. El Pla Marshall, el negoci del carbó i l’acer, l’OTAN i els pactes socials, són diferents cares d’una mateixa moneda que es va servir de la creació de la UE per exercir i orientar un control polític regional. Posteriorment, aquesta estructura s’ha utilitzat per adaptar-se al model metropolità de la globalització neoliberal, establint centres i perifèries dins la mateixa UE i exercint una política exterior imperialista mitjançant l’acció política, econòmica, militar i de cooperació internacional.
La Unió Europea, doncs, ha sigut i és, una institució directament responsable de l’agudització de la desigualtat dins les seves pròpies fronteres, utilitzant la major part de la població de tots els seus estats membres, des dels centrals fins als perifèrics de la mediterrània o de l’Europa de l’Est, en benefici de la gran patronal convertida en empreses multinacionals. Ha segregat la seva població segons la capacitat de consum solvent, la capacitat d’endeutament, la qualificació de la mà d’obra, i la predisposició a la rebaixa salarial (mà d’obra barata). Totes i cadascuna de les seves polítiques generals més importants, en matèria financera, comercial, laboral i d’infraestructures, han estat dissenyades pels grans lobbys de la patronal, i s’han orientat a la millor adaptació per esprémer els beneficis privats en funció de la conjuntura a costa de la classe treballadora nacional i internacional (lluita de classes).
És una responsabilitat de classe i feminista, alhora que un pas imprescindible, trencar l’aliança criminal de la mateixa Unió Europea, ja sigui a través de la sortida unilateral d’Estats independents, o mitjançant la creació d’un nou espai supranacional alternatiu, basat en el concepte de la solidaritat internacionalista de classe i feminista, i provocant una sortida coordinada de la UE de diferents estats. I això, a casa nostra, passa per la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes que contribueixin a capgirar les relacions de poder a Europa i a bastir una política exterior basada en l’internacionalisme.