Endavant OSAN vam celebrar el passat cap de setmana al barri de Sants de Barcelona la nostra vuitena Assemblea Nacional. En aquesta assemblea vam debatre un pla d’acció per als propers dos anys, que actualitza els acords de l’anterior assemblea nacional. En aquest pla d’acció es van concretar, entre d’altres, les següents línies de treball:
- Treballar per a la constitució de l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, entès com a òrgan de contrapoder que teixeixi les iniciatives locals a nivell nacional.
- Aportar el nostre gra d’arena a la construcció del moviment feminista als Països Catalans, a través del treball d’impuls a les experiències locals i de l’articulació d’una campanya nacional de denúncia dels feminicidis.
- Impulsar un debat per a l’elaboració d’un programa de reformes que permeti confrontar la sobirania popular amb els límits legals cada vegada més estrets que imposa el capitalisme, i d’un programa de transició revolucionària que permeti difondre entre les classes populars una perspectiva clarament rupturista amb el capitalisme.
- Contribuir al desplegament del projecte de “Sobiranies” com a eina de treball de base, especialment en la seva vessant pràctica per a fomentar la construcció des del món local de les diverses sobiranies que són necessàries per a garantir la vida digna.
Aquestes línies de treball es deriven d’una anàlisi política que ha estat debatuda dins l’organització en el darrer mes. En els darrers anys la crisi social i política ha deslegitimat profundament el sistema i l’estat. Tot i així, l’estat i el capitalisme han demostrat la seva fortalesa i moltes de les apostes de canvi nacional i social que han sorgit comencen a demostrar els seus límits. Això vol dir, a parer nostre, que les opcions de canvi real s’hauran de batallar molt més a mig termini i des de postulats i correlacions de forces completament diferents a les actuals, i que per tant cal treballar per a generar-les.
Aquesta anàlisi continua considerant essencial l’articulació de la Unitat Popular com el pol des del qual serà possible forçar canvis en profunditat i des del qual podrem construir contrapoder popular. I per a que això sigui possible, l’esquerra independentista s’ha d’enfortir fora de les institucions.
Seguint aquest fil, l’assemblea va tenir també un espai per a la discussió organitzativa. Vam refermar el compromís amb la nostra vocació com a organització nacional i vam debatre i aprovar canvis organitzatius per a poder donar cabuda al creixement que està experimentant l’esquerra independentista i la nostra organització. Creixement que volem incentivar en assenyalar l’expansió com una de les prioritats per als propers dos anys.