Aquest Onze de Setembre ha estat una jornada històrica per als Països Catalans. La mobilització popular en una part de la nació ha mantingut la tensió mobilitzadora iniciada l’any passat i continua determinant l’escenari polític al Principat.
La mobilització popular ha tornat a mostrar la seva distància envers la prudència i les ànsies per a acotar les reivindicacions independentistes des del poder polític i els seus portaveus mediàtics. Davant l’intent d’usar l’independentisme com a cortina de fum per a fer polítiques antisocials, els milers de persones mobilitzats en diferents accions per a reivindicar els drets socials. Davant l’ofensiva contra els Països Catalans, esborrant-los del mapa i de les reivindicacions, fins a considerar-los com un llast per al procés, milers de persones s’han mobilitzat a la Catalunya Nord, les Illes, la Franja i el País Valencià per a reivindicar que també volen ser protagonistes del procés.
Pensem que ara cal que aquesta vitalitat que a nivell de mobilització popular aconsegueix esquerdar el discurs oficialista, es traslladi també a nivell organitzatiu i institucional.
Creiem que cal aprofitar tota aquesta energia mobilitzada per a:

• Desplegar dinàmiques nacionals a tots els Països Catalans a nivell social, lingüístic, nacional, sobre el dret al propi cos i pels drets polítics que ajudin a la construcció nacional. Una construcció nacional dels Països Catalans que, com ha quedat demostrat en els darrers dies, és l’arma que més pànic genera a l’estat.

• Generar dinàmiques que permetin l’extensió, entre els sectors d’esquerres dels Països Catalans, de la idea que la independència és la clau del motor per a un canvi social en profunditat. Nosaltres, com a organització, ens comprometem a continuar participant, colze a colze amb les altres, en la campanya “Independència per canviar-ho tot”. Alhora, fem una crida al conjunt de l’esquerra anticapitalista dels Països Catalans per a sumar esforços en aquesta campanya. Uns esforços que han de permetre la presència en la confrontació política d’un programa constituent en favor de les classes populars.

Durant el proper 2014 pensem que veurem i viurem un intent del poder polític català de preparar el terreny per a abandonar el mandat democràtic de realitzar una consulta i transformar-lo en un mandat de negociació bilateral. Una negociació que, per la naturalesa dels cridats a negociar, només pot derivar en un acord amb l’estat espanyol que, tot i significar un canvi d’estatus jurídic o econòmic per a Catalunya, suposi continuar sotmesos a Espanya.
Alhora, creiem que les tensions polítiques i socials també adquiriran dinàmiques potents a la resta de Països Catalans. La vaga de mestres de les Illes Balears n’és només un exemple. Enmig d’aquests mesos de tensió política, el progressisme nacionalment sensible al País Valencià i a les Illes Balears tornarà a posar de nou sobre la taula l’opció de lliurar els governs autonòmics a un PSOE cada cop més en crisi. Una opció, que si bé a curt termini pot aglutinar un gran suport popular i revertir algunes de les mesures més retrògrades del PP, a mig i llarg termini té unes limitacions molt clares i un efecte polític de subordinació de totes les energies de canvi social i de construcció nacional a l’hegemonia del PSOE.
És en aquesta conjuntura que prendrà més sentit que mai la Unitat Popular com a eina al servei del poble que eviti que una nova transició frustri de nou les aspiracions de la nostra gent, i per aportar un projecte polític que sumi cada vegada més sectors populars i que ofereixi un horitzó de canvi real i en profunditat que els tripartits no poden oferir.
Mobilitzacions de l’esquerra independentista
Les mobilitzacions de l’esquerra independentista, que han aplegat desenes de milers de persones, han permès socialitzar els nostres plantejaments polítics i acumular forces per als propers mesos. Valorem com un èxit important la concurrència a les nostres manifestacions. Van ser més de 20.000 persones a la de Barcelona, unes 7.000 a Reus, unes 3.000 a Girona i més de 500 a Lleida. També valorem molt positivament el prop d’un centenar d’actes realitzats en la darrera setmana arreu del Principat, ja sigui per l’esquerra independentista o bé per la campanya “Independència per canviar-ho tot”. En aquest sentit cal recordar les dues manifestacions fetes a l’Hospitalet i Reus que van aplegar centenars de persones.
El manteniment d’un discurs i d’una posició autònoma per part de l’esquerra independentista envers el conjunt del sobiranisme és imprescindible per a fer avançar políticament la Unitat Popular. I això vol dir que si la Unitat Popular avança, també avança el dret d’autodeterminació, i també avança un programa constituent favorable a les classes populars.
És per tot això que fem una crida a treballar, ara més que mai, pel creixement de l’esquerra independentista i per l’articulació de la unitat popular. Organitzar i mobilitzar les desenes de milers de persones que aquest Onze de Setembre s’han manifestat amb l’anhel d’una independència per a un canvi social ha de ser una tasca prioritària de les organitzacions que conformen l’esquerra independentista.
La victòria és possible. Ho guanyarem tot!
 
Addenda 1: Quan els feixistes assalten locals d’organitzacions independentistes i d’esquerres, la premsa i els polítics acostumen a parlar de baralles entre tribus urbanes. Nosaltres no farem el mateix. Denunciem la connivència de les trames ultres amb el sistema policial i judicial espanyol que han permès l’agressió als locals de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Una connivència que diàriament observem als carrers de la nostra nació i que al País Valencià ha estat usada per a combatre l’expansió de l’independentisme.
Addenda 2: Cal denunciar l’intent de guerra bruta dels Mossos d’Esquadra contra l’esquerra independentista. Un cop finalitzats els actes al Fossar de les Moreres, la camioneta de l’EI que transportava tot el material logístic ha estat aturada i registrada. També es té constància d’identificacions al metro. Els registres han estat il·legals i els Mossos es van endur samarretes de la camioneta, de les quals es tem un ús il·lícit. L’arribada al lloc dels fets de desenes de militants de l’EI, juntament amb tres advocats i dos diputats de la CUP, va evitar que l’abús anés a més.
Addenda 3: És necessari aprofitar l’embranzida de la mobilització per a enllaçar-ho amb la solidaritat amb la vaga indefinida de l’ensenyament a les Illes Balears. Cal fer arribar al màxim de sectors populars la necessitat de suport actiu a la vaga, i recuperar l’eina de les caixes de resistència com a formes de suport popular a la vaga.
 
Països Catalans, 12 de setembre de 2012