La necessitat de la independència econòmica, a debat a Sant Andreu

La xerrada sobre la sobirania econòmica provoca el debat entre les assistents.

xerr sobecon

El passat dissabte 22 de juny, l’Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN) va organitzar la presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica. L’acte comptava amb la presència de Jordi Torrents, militant d’Endavant (OSAN), i de Josep Ma. Busqueta, del Seminari d’Economia Crítica Taifa. La cita era a 2/4 de 7 a la Pl. Orfila de Sant Andreu, i comptà amb una quinzena de persones que s’asseieren a la rotllana de cadires, mentre que algunes d’altres s’aturaven dempeus una estona a sentir les explicacions d’ambdós ponents.

Obrí l’acte en Jordi Torrents, explicant a grans trets la motivació i l’origen de la campanya per la Sobirania Econòmica. Endavant (OSAN) llança aquesta campanya de cara a posar a debat el qüestionament del suposat procés sobiranista engegat al Principat. Tot qüestionant qui és el subjecte d’aquest procés (Principat / Països Catalans, ciutadania / classe treballadora i classes populars), així com l’objectiu al que es vol arribar (nou Estat igual que l’anterior / una societat més lliure i justa), el debat sobre la sobirania econòmica esdevé la pedra de toc de tot plegat: qui, com i per a fer què. En aquest sentit, la campanya per la sobirania econòmica supera de llarg el mer qüestionament del ‘procés sobiranista’ i posa damunt la taula la necessitat de treballar i lluitar en diversos fronts per aconseguir la veritable independència, la que permeti que el nou país no depengui dels ens internacionsl (FMI, BM, OMC) que subjuguen les economies estatals d’arreu del món. Així, els Països Catalans (subjecte) necessiten de la sobirania econòmica (com) per aconseguir la veritable independència (què).

A continuació, fou el torn de Josep Ma. Busqueta, pastisser de professió i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Bsuqueta va desgranar encara més les entranyes del sistema capitalista i com la seva pròpia gènesi, el seu propi funcionament, converteix persones en mercaderies a mans dels capitalistes. No va tenir cap problema en afirmar que ser una persona exitosa en la nostra societat passa per ser una mercaderia, és a dir, formar-nos amb tots els estudis, títols i idiomes possibles perquè després ens contractin (ens comprin). A més, va afirmar que els governs de torn ja fa temps que són titelles a mans de les grans institucions internacionals com l’FMI, etc., de manera que els centres de poder s’han desplaçat, el centre de decisió ja no és el govern, ni és escollit.

Va assegurar que mentre el capitalisme tenia una oposició, un enemic ben visible com va ser la Unió Soviètica, per exemple, va haver de jugar al pal i la pastanaga: anar conjugant la concessió de drets amb la repressió. A falta d’aquesta amenaça clara i visible, el capitalisme juga ja només al pal, d’aquí que ens estiguin caient tantes reformes laborals i retallades, així com tanta repressió que les acompanya. En aquest sentit, Busqueta va assegurar que l’arena institucional no pot tenir un paper central, ni encara menys on hi bolquem més esforços per fer front al capitalisme, ja que només pot servir de fre, de dic de contenció, de resistència per frenar aquestes imposicions. La part de construcció, però, de creació d’estructures populars per tal de poder viure, s’ha de fer des de fora: des de cooperatives fins a espais d’autoorganització i resposta, la lluita que ens farà avançar passa per fora de les institucions actuals de govern. Així, Busqueta va assegurar que el procés de decadència del capitalisme serà lent i dolorós, i que caldrà anar responen a les retallades amb aquests espais de poder popular per anar mermant el sistema, per anar-hi fent forat.

En acabar, algunes persones del públic feren intervencions en la línia d’aprofundir amb alguns dels temes oberts per ambdós ponents, alimentant el debat. Precisament, fou això el que més va destacar Torrents en cloure l’acte, la necessitat de fer debats públics, en obert, d’aquestes qüestions, per tal que tothom pugui plantejar-s’ho, rumiar-hi, compartir dubtes i expressar opinions.