Dijous 27 d’abril, la campanya #ProuFeminicidis va fer la seva presentació al barri del Poblenou de Barcelona, a l’AP Octubre, Casal Independentista del Poblenou. Des d’Endavant, se’n va explicar el contingut polític, consistent en visibilitzar el caràcter estructural i multifacètic de les violències masclistes. Pel que fa a la feminització de la pobresa i la doble explotació de les dones treballadores, es vol donar especial transcendència a aquelles situacions extremadament freqüents i invisibilitzades en què les dones assumeixen feines socialment imprescindibles en condicions insuportables.
En aquest sentit, la representant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) va fer un repàs de dades que demostren la discriminació de gènere en les relacions laborals formals: prestacions de Seguretat Social en pitjors condicions, assumpció de treballs a temps parcial, el sostre de vidre en l’ascens i promoció professional, menors salaris, entre altres. En definitiva, elements que deixen palès que la igualtat formal que es produeix en la legislació no aconsegueix, en cap cas, generar una equivalència real en les condicions de treball.
En segon lloc, va intervenir Marta Torruella, de la Associació de Cuidadors Familiars de Gràcia, que va explicar les condicions de treball d’aquest sector absolutament feminitzat. El fet que, aquesta tasca de cura de familiars, sovint molt intensiva, no es reconegui formalment com a treball, ha exclòs socialment i econòmica a les persones que el desenvolupen. Les dones que realitzen aquestes tasques de cura, a vegades de forma prolongada en el temps, perden la feina remunerada i no tenen reconeguda aquesta tasca. Aquest fet impedeix que tinguin accés a un salari o jornada laboral remunerada, dificulta que es puguin formar professionalment per desenvolupar-la i, com a cúspide, en alguns casos tenen accidents de treball derivats d’aquesta feina (lumbàlgies, artrosis, …). Un cop es reincorporen al món laboral reconegut, estan totalment excloses per tenir llargs períodes de desocupació formal i finalment, es queden sense prestacions contributives de seguretat social com si no haguessin treballat tot aquest temps.
Per últim, va prendre la paraula Marta Serrés, representant de la Plataforma d’Afectades per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (PAICAM). Va explicar que certes malalties que afecten majoritàriament a les dones (fibromiàlgia, Sensibilitat Química Múltiple, …) són molt sovint no reconegudes per l’ICAM, amb la conseqüent alta mèdica de les afectades. En aquesta situació, l’afectada perd la baixa laboral i es queda amb la prestació d’atur. Tenen molt difícil la seva ocupabilitat en tant que la dolència que pateixen és incompatible amb gran part de feines, generant així una situació d’exclusió social. És més, la falta d’ingressos dificulta mantenir l’habitatge i per tant, a l’accés a una vida digna.
Una constant durant la xerrada va ser la voluntat ferma de no ésser victimitzades, sinó de lluitar contra la desídia i indiferència de l’Administració pública. En el torn de debat, es va debatre sobre noves formes d’organització que puguin combatre aquestes situacions de discriminació estructural.
