El poble català planta cara davant la coronació de Felip VI

Una manifestació contra el règim monàrquic espanyol va recórrer els carrers de Barcelona dies després de la coronació de Felipe de Borbón, el passat diumenge 22 de juny. Sota el lema “Cap pacte, cap rei. El poble català decideix”, milers de persones (entre 1.000 i 4.000 segons les fonts) es van congregar a plaça Universitat per mostrar el rebuig al nou monarca espanyol. La campanya, que comptava amb nombrosos suports de diversa índole i que ha estat impulsada des de l’Esquerra Independentista i des d’Independència per Canviar-ho Tot, vol visibilitzar l’oposició frontal del poble català envers tot el que representa la monarquia espanyola i ja havia engegat les primeres accions el mateix vespre de la coronació de Felip, convocant concentracions de rebuig davant dels diversos ajuntaments dels Països Catalans.
La manifestació, que es va desplaçar des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume, va aglutinar sectors de sensibilitats polítiques diverses, però va destacar l’elevada presència d’estelades i els crits d’independència, a més d’algunes consignes de marcat caràcter anticapitalista i en defensa de la unitat dels Països Catalans. Tampoc hi va faltar el clàssic càntic antimonàrquic “Si el rei vol corona”, que es va alternar amb la resta de lemes i consignes polítiques.
La mobilització es va desconvocar cap a dos quarts de dues de la tarda a plaça Sant Jaume, on es va desplegar la pancarta de la capçalera amb les representants de les diferents organitzacions que hi donaven suport. La bona resposta per part de la ciutadania torna a posar de manifest el desgast de les institucions espanyoles representatives del règim del 78, simbolitzades per una monarquia decadent i deslegitimada. La crisi del capitalisme i del model de l’Estat espanyol posen sobre la taula la necessitat de superar el règim imposat fins ara i una aposta clara per la independència dels Països Catalans i la construcció d’un nou model al marge del capitalisme.
22j_cap_pacte_cap_rei1

Parir és un dret, no una imposició! Avortament lliure i gratuït – Campanya de l'esquerra independentista contra la contrareforma de la llei de l'avortament

Arran de la voluntat del govern espanyol de fer una contrarreforma del dret a l’avortament, que és un atac als drets més elementals de les dones, les organitzacions de l’esquerra independentista impulsem una campanya per a portar al carrer, als llocs de treball, a les associacions, a les escoles i universitats, informació sobre què significa aquesta contrarreforma i un posicionament clar de l’esquerra independentista en favor dels drets de les dones.
 
cartell_web
 
MANIFEST DE CAMPANYA
El Consell de Ministres va fer públic el passat 22 de desembre de 2013 l’avantprojecte de la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada”. Amb el Ministre Alberto Ruiz Gallardón al capdavant i pendent de ser aprovada al Congrés de Diputats, aquesta nova llei absolutament regressiva i amb  marcat caràcter ultraconservador modifica dràsticament el limitat marc legal actualment vigent sobre la regulació de l’avortament i, de passada, tira per terra dècades de lluita de les dones a favor del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.
La contrareforma de Gallardón ha despertat la indignació als carrers des del moment que es va fer pública. L’oposició a la llei s’ha materialitzat en moltes i multitudinàries mobilitzacions arreu de l’Estat Espanyol i fins i tot en les mateixes files del Partit Popular (PP) han arribat a qüestionar-ne el contingut. Als Països Catalans, l’Esquerra Independentista ha estat un dels protagonistes principals d’aquestes mobilitzacions amb la campanya “Parir és un dret, no una imposició”, llançada al setembre com a declaració de guerra a la dreta ultracatòlica i l’ofensiva ultraconservadora. Les organitzacions sotasignades reafirmem avui el nostre compromís en la lluita per aturar aquesta llei i contra totes les formes de violència institucional de l’Estat en contra de les dones.
El PP pretén establir un marc normatiu encara més limitat que el que fixava la llei de 1985. La nova llei de l’avortament permetrà interrompre l’embaràs únicament sota dos supòsits: en cas de violació i en cas que existeixi perill greu per a la salut física o psíquica de la dona “acreditat” per dos especialistes aliens a la clínica on tingui lloc l’avortament. En tot cas, aquests dos supòsits hauran d’anar a acompanyats d’un “procés de reflexió” previ de set dies. Encara més, es redueixen de 14 a 12 les setmanes per a sol·licitar la interrupció de l’embaràs en els casos de violació i se suprimeix la possibilitat d’avortar a les dones d’entre 16 i 18 anys, que a partir d’ara hauran de comptar amb l’autorització del seu tutor legal. Es despenalitzen legalment la dones que opten per avortar però es mantenen les penes per a qui pràctica l’avortament. Finalment, el supòsit de discapacitat i malformacions contemplat a la llei de 1985 tampoc queda recollit en la nova llei.
Més enllà de les conseqüències concretes – encara incertes – el que es desprèn de la nova llei de l’avortament és un atac gravíssim contra els drets fonamentals de les dones. Legislen sobre els nostres cossos amb la voluntat d’infantilitzar-nos i criminalitzar les nostres decisions. Qüestionen en tot moment la nostra capacitat de judici fent-nos passar pel calvari d’un procés de reflexió. Ens despenalitzen per convertir-nos en víctimes, però blinden tota possibilitat d’avortar imposant-nos, de facto, la maternitat obligatòria. A tot això cal sumar-hi l’ofensiva desplegada per la dreta i els sectors més rancis de l’Església catòlica a través del seu aparell de propaganda mediàtic, amb el qual estigmatitzen repetidament les dones que decideixen avortar, fent-nos passar per criminals i fent una defensa absolutament fal·laç del “dret a la vida”.
Sigui com sigui, les dones seguirem avortant. Ho hem fet al llarg de tota la història independentment de lleis i imposicions. A partir d’ara, però, només podran fer-ho aquelles qui es puguin permetre viatjar a països on la interrupció de l’embaràs no estigui penalitzada. Cal situar, a més, aquest aspecte en el context socioeconòmic actual d’empobriment progressiu de les classes populars. La contrareforma del ministre Gallardón és manifestament classista, ja que aquelles dones amb recursos limitats o no podran accedir-hi o bé hauran de sotmetre’s a procediments il·legals i insegurs en clíniques clandestines, tot posant en perill la seva salut i, en el pitjor dels casos, les seves vides.
Des de l’Esquerra Independentista reivindiquem una vegada més la lluita feminista com l’eina que ens ha de permetre deslliurar-nos de totes les formes de violència que exerceix sobre nosaltres el patriarcat a través de l’Església i l’Estat. Així mateix veiem en la desobediència l’única via per subvertir la nova llei de l’avortament. Treballarem per l’autogestió de l’avortament alhora que ens mantindrem fermes en la lluita a favor pel dret a l’avortament lliure i gratuït.
Parir és un dret, no una imposició.
Avortament lliure i gratuït!

[28J Dia per l'alliberament LGBTI] Prou retallades ideològiques, sanitat sense discriminacions

Manifest de l’esquerra independentista || 28 de juny de 2014
Davant la política de retallades sistemàtiques a la sanitat pública als Països Catalans i la imposició d’un model sanitari que afavoreix la sanitat privada a base de privatitzacions de la gestió, lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex estem patint també retallades de caire ideològic que afecten la nostra salut.
S’estan violant els nostres drets fonamentals quan es prohibeix a lesbianes i dones solteres accedir a la reproducció assistida en la sanitat pública. Mesures contra la crisi? No, retallades lesbòfobes i masclistes al nostre accés a la sanitat pública! La situació econòmica s’està fent servir d’excusa per a imposar un model de família determinat i per excloure de certs serveis bàsics a aquelles persones que no encaixem en la norma heterosexual i de gènere. Accions, a més, del tot classistes que només s’entenen en un model sanitari en vies de privatització.
La LGBTIfòbia en l’àmbit sanitari no només precaritza les nostres vides sinó que ens imposa tot tipus de violències sobre els nostres cossos: intervencions quirúgiques a nadons intersexuals, diagnòstics de disfòria de gènere a trans… Se’ns patologitza quan no estem malaltes i no tenim accés a la sanitat pública quan sí que ho necessitem. Ni amb la reproducció assistida, ni amb l’avortament. La infecció per VIH, tot i els avenços científics, continua sent una malaltia sense cura que afecta especialment a homes gais i bisexuals i dones trans. Les retallades en la inversió pública per a combatre la malatia són una amenaça a la nostra salut. Retallar en prevenció, en l’accés als tractaments curatius i en la lluita contra l’estigma ens exclou a nosaltres i representa un problema per a tota la societat.
No volem només que s’aturin les retallades en sanitat, volem que els serveis de salut garanteixin el nostre dret a rebre l’atenció que necessitem. Exigim que es respecti la diversitat d’identitats sexuals i de gènere, que s’adaptin els protocols mèdics en ginecologia i urologia, que no se’ns patologitzi, que s’esborrin els esbiaixos que ens fan invisibles.
Aquest 28 de Juny ens volem manifestar contra les privatitzacions, llistes d’espera i exclusions a la sanitat pública del model sanitari actual i contra el mateix model que ens discrimina per la nostra sexualitat o identitat de gènere, ens exclou i precaritza la nostra salut, les nostres vides.
Volem una sanitat pública, universal i de qualitat sense discriminacions!
Prou retallades ideològiques a lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex!
 
28JDIGI

Als Països Catalans, ni monarquia, ni república burgesa

[Comunicat de l’Assemblea de l’Horta d’Endavant]

“…tallarem la cua a Felip de Borbó!”

L’abdicació de Joan Carles I i la coronació de Felip VI no suposa cap punt i apart en la història recent del Regne d’Espanya: no és més que un altre episodi d’enginyeria política planificada des de dalt per evitar que la societat s’endinse en canvis més profunds sovint demandats per les classes populars i treballadores. Aquesta formula de “canviar-ho tot perquè res canvie” fou la història de l’anomenada Transició i és també l’objectiu d’aquesta coronació que molts mitjans de comunicació ja han començat a considerar com una segon transició.
Aquesta successió en la corona, però, no pot amagar la profunda crisi que està patint el sistema territorial, institucional i de partits que es va articular a les acaballes del Franquisme, quan Franco ho va deixar tot “atado y bien atado”. Les recents eleccions europees han deixat en evidència el descrèdit del sistema partidista no només per la baixa participació sinó també per la dràstica pèrdua de vots dels partits majoritaris i centralistes, els seus principals valedors.
A més a més, el descontent popular s’ha manifestat de manera insistent en el creixent suport a les lluites veïnals com s’ha comprovat a Can Vies o, prèviament, a Gamonal; i també a través de les xarxes socials, que han permés trencar el setge meditàtic del discurs únic sobre els diversos temes d’actualitat que ens afecten a tots i totes.
Al País Valencià l’hegemonia blava ha entrat en franca decadència no només a les institucions sinó també al carrer, on el populisme que antany donava tan bons rèdits ha perdut pistonada. La corrupció, les retallades, les privatitzacions, l’antivalencianisme, les divisions internes i l’autoritarisme estan passant factura al PP i res indica que puguen canviar la dinàmica de cara al nou cicle electoral que s’apropa. En vistes a aquesta crisi, un nou front de centre-esquerra s’està presentant com alternativa -municipal i autonòmica- per portar el canvi al País Valencià, i tot indica que podran capitalitzar el descontent social a les properes eleccions.
Però els vertaders canvis no provenen dels canvis a les institucions sinó del poder popular. Ni un tripartit a la Generalitat Valenciana ni una nova República Espanyola al servei de la burgesia i de Madrid són cap solució per als valencians ni per als Països Catalans. Cal, per tant, no repetir errades del passat i no creure en falses eixides. L’única eixida realment democràtica a aquesta crisi econòmica, social i institucional és la lliure voluntat del nostre poble. En l’àmbit nacional, l’autodeterminació dels Països Catalans, sense límits ni condicions ni partits polítics que la mediatitzen; en l’àmbit popular, aquesta autodeterminació també s’ha de plasmar en la recuperació del poder de decisió sobre aquelles qüestions que afecten de manera fonamental la nostra vida social, ja sigui en l’esfera econòmica, en l’esfera de les relacions de gènere o en l’esfera territorial i ecològica.
Potser amb l’arribada de Felip VI s’obri un període de reforma institucional més ampli que intente consolidar de nou els fonaments de l’actual règim. Ho tindran difícil perquè el poble ha perdut la por i ha recuperat la memòria. El règim està trontollant i, aquest cop sí, entre totes i tots el farem caure.
Als Països Catalans, ni monarquia, ni república burgesa: Independència i Socialisme!
La lluita és l’únic camí!

[concentracions i manifestació] Cap pacte, cap rei. Independència per canviar-ho tot!

Aquest dijous 19 de juny es viurà en gran part dels Països Catalans un nou capítol de l’intent de perpetuació de l’actual règim polític al poder amb la coronació de Felip VI com a rei d’Espanya. El rebuig d’una majoria social als Països Catalans a aquesta revàlida de la mordassa constitucional del 78 sense passar per cap mecanisme democràtic que la refrendi s’ha demostrat abastament amb diverses mobilitzacions al carrer.
Des d’Endavant considerem que ara mateix es donen les condicions idònies per a esquerdar encara més, arreu dels Països Catalans, la legitimitat de l’actual règim polític. Un qüestionament que no circumscrivim en un simple dilema institucional entre monarquia/república, sinó entre l’autodeterminació i la sobirania popular enfront el pacte entre elits i la democràcia tutelada. Creiem també que la campanya “Independència per canviar-ho tot” ha de tenir un protagonisme important en aquesta nova conjuntura política: obrir espais de mobilització en defensa dels drets nacionals, socials i democràtics ha de permetre posar les bases de processos de canvi real i combatre qualsevol intent de pacte o canvi limitat.
És per això que hem impulsat, juntament amb altres organitzacions, una mobilització pel proper diumenge 22 de juny a Barcelona. Sota el lema “Cap pacte, cap rei. El poble català decideix”, aquesta manifestació pretén recordar que l’única legitimitat democràtica recau en el poble. Això és especialment important en un moment en que hi pot haver la temptació d’intentar un pacte des de dalt per a fer emmudir la protesta nacional, social i democràtica. Davant d’això, cal començar a alçar veus que situïn la voluntat popular com la font de tot plegat, i que plantegin la necessitat d’un procés de canvis sense límits
Alhora, també fem una crida a fer concentracions davant dels ajuntaments d’arreu dels Països Catalans el proper dijous 19 de juny, per tal de fer arribar el missatge rupturista a tots els racons del nostre país.
Som-hi! Fins a fer-los fora!
 

CONVOCATÒRIES

Dijous 19 de juny // 20 hores // Concentracions davant dels ajuntaments

Diumenge 22 de juny // 11,30 hores // Plaça Universitat // Manifestació “Cap pacte, cap rei. El poble català decideix”

 


 
Llistat de concentracions de dijous 19 en què Endavant impulsem o participem de la seva organització:
Alacant // 20h // Plaça del Mercat
Gandia // 20h // Plaça de l’Ajuntament
Xàtiva // 20h // Monument als Maulets
Sueca // 20h
València // 18.30h // Plaça dels Furs
Palma // 20h // Cort
Sant Joan Despí // 19:30h // l’Ermita.
Molins // 20h // Plaça de l’Ajuntament
Olesa de Montserrat // 20h // Plaça de la Vila
Barberà del Vallès // 19h //
Sabadell // 20h // Plaça de Sant Roc
Terrassa // 20h //
Santa Perpètua // 20h
Sant Cugat // 20h
Santa Coloma de Gramenet // 20h // Plaça de la Vila
Vic // 20h
Girona // 20h // Plaça del Vi

Iniciatives de crespons negres als balcons
El 19 de juny de 1707, Felip V ordenà la crema de la ciutat de Xàtiva. Aquesta vila, juntament amb altres d’arreu dels Països Catalans, patí l’odi de l’exèrcit borbònic contra el nostre país. 307 anys després, el mateix dia que es commemora la crema de Xàtiva, coronen un nou borbó, també de nom Felip. Arran d’això, ha sorgit la iniciativa impulsada per Xàtiva Renaix de penjar crespons negres als balcons de Xàtiva. Balsareny, una vila de la Catalunya Central que també fou incendiada, s’ha sumat a la iniciativa.

Per una escola pública i en català arreu dels Països Catalans, el 14J tots i totes al carrer!

Avui en dia, reivindicar els Països Catalans és fer un exercici de memòria col·lectiva: recordar una història marcada per la resistència, la dignitat i el coratge de totes i cadascunes de les persones del nostre país.
Fa ja 355 anys de l’esquarterament del nostre territori amb la signatura del Tractat dels Pirineus; que duplicava el jou que reposa sobre les nostres espatlles des de llavors. Són dos els Estats que ens oprimeixen i neguen la nostra identitat col·lectiva. D’un costat, el francès, amb les seves polítiques genocides de marginalització del fet català a les comarques de la Catalunya Nord. De l’altre, l’espanyol, que davant de la fallida de l’autonomisme com a mesura per frenar la voluntat del poble català de ser i existir aguditza les ofensives estatals i proposa mesures centífruges i recentralitzadores per silenciar-nos.
Parlar de la Catalunya Nord és parlar de resistència. De totes i cadascuna de les famílies que decideixen matricular les seves filles a La Bressola com a única opció d’escolarització en llengua catalana. De la Fundació Arrels, del Casal de Perpinyà, de’n Josep de Calassanç. De la mancança d’una oferta d’educació pública en la nostra llengua a una part del nostre país.
Parlar del País Valencià és fer un reconeixement a totes i cadascuna de les lluitadores del Sud, que incansablement batallen per la dignitat del valencià, el català de totes. D’Escola Valenciana, dels centenars de famílies tancades de fa mesos en centres d’educació secundària per defensar les Línies en valencià que el Govern autonòmic vol eliminar sota pretextos de manca de liquiditat pública.
Parlar de les Illes Balears i Pitiüses és parlar de dignitat. D’un exemple sense precedents: d’una societat que s’ha volcat en la defensa del seu sistema educatiu de manera aferrissada. És reconèixer la tasca de l’Assemblea de Docents, de l’heroic docent en vaga de fam Jaume Sastre; de tothom qui està conformant una marea verda imparable contra el Decret de Trilingüisme i la prepotència del Govern de Bauzá.
Parlar del Principat de Catalunya és no oblidar l’aberrant invenció del LAPAO a la Franja d’Aragó. És posar contra la paret tot governant que acatarà sentències injustes del TSJC contra la immersió lingüística, el model de cohesió social més fort i de consens que existeix al nostre país. Que no desobeirà totes aquelles lleis injustes perquè el seu servilisme, els seus interessos i privilegis són molt més forts que qualssevol demanda del poble. És recordar que aquest mateix Govern és el qui lloa la LEC, clara precursora de la Llei Wert, aprova el Decret de Plantilles o reprimeix les estudiants que desobeeixen les Competències Bàsiques.
Parlar de Països Catalans és parlar d’un projecte de país basat en les persones, en la justícia social, en la igualtat de gènere, d’una educació del i per al poble. Són molts els atacs que patim per part dels Estats opressors i el gran capital. Malgrat aquestes ganes d’esborrar el nostre poble, les seves habitants ens hem mantingut fermes en el què creiem: en els drets i llibertats que mereixem tots i cadascun de les ciutadanes dels Països Catalans. No van poder eliminar la nostra llengua durant el Franquisme ni ho podran fer ara si ens mantenim actives i organitzades, si mantenim viva la nostra llengua. Els Països Catalans i la llengua catalana sols tenen un destí que tard o d’hora esdevindrà realitat: la llibertat.
És per això que totes les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista donem el nostre ple suport a la plataforma Som Escola i a la mobilització unitària del 14 de juny. Reafirmem el nostre compromís amb les docents en lluita, famílies en peu de guerra, estudiants organitzades i treballadores del món educatiu que han demostrat reiteradament que no pensen renunciar a un dels pilars de la nostra societat: l’educació en català.
Continuarem treballant perquè aquesta mobilització es tradueixi en coordinació i organització de tots els col·lectius en lluita dels Països Catalans. Perquè la lluita contra la LOMQE és comuna, com ho fou la lluita contra la LEC, el TIL, contra els tancaments de línies en valencià, la inversió dels governs autonòmics en escoles gestionades per fundacions religioses com l’Opus Dei o la denúncia de la constant precarització de la situació laboral del professorat i treballadores del món educatiu… i només així, responent sempre com a classe i com a poble, farem passos cap a la construcció de l’educació que el nostre país i les seves habitants necessiten.
CONSTRUÏM L’EDUCACIÓ QUE VOLEM! #somescola14j
Als Països Catalans, 14 de juny de 2014
Alerta Solidària
ARRAN
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Endavant
Moviment en Defensa de la Terra (MDT)
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
 

[Sant Andreu] Butlletí n. 33 – La seva democràcia cada cop té més límits

Butlletí andreuenc n. 33 – Maig 2014

La seva democràcia té cada cop més límits

Maig, cada dia un raig. De dignitat i de repressió. L’antagònica dialèctica en què vivim. Sobrevivint, com podem, a la seva cada cop més estreta democràcia.

I és que no només la manifestació de l’1 de maig ens donaria indicis de com aniria el mes. La presentació del llibre Perspectives, que vam organitzar al Casal Independentista El Noi Baliarda a mitjans de mes, va servir també per posar debatre sobre les noves situacions de lluita i de repressió. Amb la presència de n’Anaïs Tosas, editora del llibre, Ada Colau, ex-portaveu de la PAH, i Isabel Vallet, militant d’Endavant i diputada per la CUP-AE, una quinzena llarga de persones van poder compartir dubtes i inquietuds sobre el moment en què ens trobem, sobretot a l’hora de com ens organitzem i ens enfrontem a un Estat capitalista en fallida que a cada reforma (laboral, legal o penal) ataca més agressivament la classe treballadora i les classes populars.

La majoria de reformes imposades per l’Estat espanyol els darrers anys vénen dictades des la Unió Europea. Amb l’excusa del deute que tot i no ser nostre ens volen fer pagar -i ja ens estan fent pagar, de fet-, impulsen mesures que només afavoreixen bancs i grans empreses. Mentrestant, els i les treballadores veiem com se’ns retallen drets, conquerits després de dècades de lluita, i empitjoren les condicions de vida. Per això, enmig de les eleccions al Parlament Europeu, l’Esquerra Independentista va impulsar la campanya ‘Amb la Unió Europea no tenim futur!‘. Aquesta campanya, no només demanava l’abstenció activa per aquests comicis, sinó que denunciava el caràcter imperialista, patriarcal i capitalista de la UE, posant-la al centre del debat. A Sant Andreu, a part dels 300 cartells que es van enganxar, va tenir lloc l’acte central de la campanya. Així, el dijous 22, el Casal es va omplir amb més de cent persones per escoltar n’Anna Gabriel (Endavant,CUP), en Jordi Martí (CGT), n’Isabel Benítez (COS) i en Josep Manel Busqueta (Taifa).

En la recta final del mes, van coincidir molts dies de mobilitzacions. Dissabte 24, enmig de les Festes de Primavera, el Grup de Suport 29M va realitzar la tercera paella solidària, amb un gran èxit en tots els sentits. Just després, a la tarda, va tenir lloc la cercavila que va voler accedir al Casal de Barri de la Fabra i Coats per exigir-ne l’Ateneu Harmonia d’una vegada per totes. La resposta del consistori va ser la de suspendre-hi les activitats previstes, tancar-lo a pany i forrellat i barrar-ne el pas amb Guàrdia Urbana i UPAS. Malgrat l’actitud festiva i pacífica de la cercavila, la policia va crear moments de tensió, colpejant gent i arribat a treure-li la dent a una persona. Les activitats van seguir tota la setmana al carrer, i una posterior reunió amb l’alcalde Xavier Trias, dimecres 28, hauria de servir per desencallar la situació. Tanmateix, caldrà seguir atentes a la lluita.

I és que la democràcia capitalista que ens governa i els marges que tolera sense tenir-ho tot controlat al 100% són escassos, i cada cop més minsos. La prohibició de la celebració del multireferèndum el mateix 25M ho va evidenciar. En primer lloc, identificat tothom qui n’havia muntat una taula. I posteriorment, requisant les urnes. En aquest sentit, cal destacar que els Mossos d’Esquadra van seguir al peu de la lletra les ordres vingudes de l’Estat sobre la votació il·legal, deixant clar la submissió de CiU a nivell legal a l’Estat espanyol.

Precisament, just a l’endemà de les europees, CiU va executar el desallotjament i posterior enderrocament del CSA Can Vies, un centre social que portava 17 anys arrelant a Sants. La resposta popular no es va fer esperar: protestes, mobilitzacions i aldarulls de dilluns a dijous, estenent la revolta. Dimecres, a Sant Andreu, una concentració de suport va acabar amb manifestació pel poble, alguns contenidors bolcats, bancs atacats i algunes flames que demostren que Can Vies era molt més un centre social de Sants. Arreu es van repetir mostres de suport, mentre que dissabte 31 omplia els carrers de Barcelona en defensa del centre social i demanant la llibertat per les detingudes, especialment per les que estan en presó preventiva. La brutalitat policíaca dels Mossos, però, es va repetir, amb escenes esfereïdores pròpies de règims totalitaris.

Per fer créixer la democràcia, cal fer-ho d’arrel, de base. Els casals i centres socials són eines de construcció popular, arrelades als barris, viles i pobles. Són necessàries per a la transformació social, per això l’Estat els ataca. I per això celebrem que a Sant Andreu, poc a poc, el Casal Independentista El Noi Baliarda es vagi farcint d’activitats i fent-se un lloc al poble.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Maig 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

[Alacant] Nova mobilització contra la Monarquia

rei 2
Una nova mobilització, la segona, va recòrrer els carrers d’Alacant el passat dissabte 7 de juny, a convocatòria de diverses organitzacions de la ciutat, entre les quals l’Esquerra Independentista del Sud, per tal de protestar per la successió dinàstica pactada, mutiladora de la voluntat popular i continuadora del models institucionals provinents del franquisme. A l’igual que en la passada manifestació del 2 de juny, milers de persones tornaren a eixir al carrer; algunes, per reclamar la III República, altres un referèndum, i l’Esquerra Independentista del Sud per recordar que no volem una República ni espanyola ni burgesa, sinó catalana i obrera.
rei 3
En la seua intervenció en la Plaça de la Muntanyeta, plena amb les 2500 persones que havien marxat des de la Plaça del Mercat, l’Esquerra Independentista recordà la necessitat de reforçar la lluita i l’organització de les treballadores, enfront de les imposicions i dels intents de les estructures de perpetuar-se en els paràmetres de lopressió tan nacional com social i de gènere.
rei 1

[Vallès Occidental] Solidaritat amb la lluita a Panrico

La vaga a Panrico continua, i la solidaritat i el suport també!

La plantilla de la fàbrica de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda, amb 345 empleats, va ser convocada els proppassat 25 de maig a una assemblea on s’hagué de votar sobre la continuïtat de la vaga, després de molts mesos d’aturada de la planta. Aquesta decisió es va prendre dies després de conèixer-se la sentència de l’Audiència Nacional, que va paralitzar els 156 acomiadaments previstos per al 2015 i el 2016 però sense anul·lar els 312 de l’any passat ni els 277 previstos per a aquest, entre els quals hi ha els que s’han d’executar a la planta de Santa Perpètua.

La decisió dels treballadors i treballadores va ser mostrar el seu rebuig als acomiadaments de l’ERO, així com les condicions oferides per la direcció de l’empresa. Així doncs, l’assemblea va decidir finalment continuar amb la vaga indefinida, que es va iniciar ja fa més de set mesos. Aquesta decisió va deixar en evidència el paper jugat per les direccions de CCOO i UGT, partidàries de desconvocar la protesta.

panrico1

L’assemblea de treballadores i treballadores encara ha de concretar les accions a dur a terme en suport a la vaga indefinida, però ja han animat la gent a fer protestes als supermercats i a boicotejar la marca Panrico ja que estan tots els llocs plens de productes d’aquesta empresa, tot incomplint la resolució judicial. De fet, el resultat de l´assemblea de ratificar la vaga indefinida suposa una revitalització del conflicte davant la prepotència patronal de la direcció de Panrico.

panrico2

Davant d’aquesta situació, Endavant (OSAN) vol fer públiques les següents consideracions:

  • Valorem positivament la ratificació de la vaga, malgrat el cost que suposa més de 7 mesos de vaga indefinida, i els encoratgem a seguir en la lluita.

  • Denunciem el xantatge de la direcció de l’empresa, així com el paper dels sindicats disposats a acabar amb la vaga i a acceptar les condicions intolerables oferides per la direcció.

  • Fem una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a mostrar el seu suport i solidaritat als i les treballadores vaguistes. La seva lluita és la de tots nosaltres. Per això, encoratgem tot el poble treballador a fer accions en solidaritat amb els i les treballadores en vaga i per denunciar la direcció de l’empresa: boicot a productes, concentracions de denúncies, escarnis…

  • Per finalitzar, animem a col·laborar activament amb la caixa de resistència i fer-hi aportacions (cc 2100-3161-38-2200094458).

A més a més, des d’Endavant-OSAN fem una crida a acudir a la manifestació que tindrà lloc avui divendres, 6 de juny, a les 7 de la tarda, a l’Eix Macià de Sabadell.